header image
 

Per a què dir-li friki quan li pots dir desequilibrat?

Què voleu que us digui? A mi m’agrada passar-m’ho bé. Ha arribat un moment en que no m’importa fer l’idiota davant de la gent, en segons quins casos. Avui he anat a la comunió d’una cosineta meva (Hola Judith!) i la veritat, després del “Hola, buenos días” del capellà, com que ja se m’ha fet monòton i pesat. Per això m’he buscat coses a fer com la de fotògraf (102 fotos en hora i mitja i de bàsicament una sola nena, que no és el meu rècord però està bé) i… cantar amb el meu cosí. Només hem cantat una cançó: el Virolai, que era l’únic hit que em sabia de tots els que han cantat. El grup no el coneixia, mon pare m’ha dit que es diu Cor, però era extrany, el tenien amagat a un racó. Quina manca de respecte que té l’Església als artistes! Compte no vingui el Ramoncín amb la SGAE per salvar-los…

El vídeo és aquest:

Quina monada, per favor! A veure si m’excomulguen ja… Però es que ni donant la nota, eh!

Desastre nacional

Catalins i catalines, tinc males notícies. No parlo de l’exèrcit que vol muntar en Carod per a l’any 2014, no. No parlo del fet que Catalunya es trobi al dotzè lloc del rànquing espanyol de finançament (Josep: ARTICLE JA!). Parlo del nou opening de Doraemon. És lleig.

Aquesta sèrie portava anys i panys amb la mateixa careta, una careta amb història, que es fonia amb la música. Ara ja no. Alguna ment japo no gaire lúcida ha decidit que s’havia de canviar i fer-la tota nova. Per sort la música no l’han tocat! Aquí teniu l’enllaç a una web que conté el vídeo. L’haureu de buscar baixant fins la “D”.

PD: La cançó al País Valencià és diferent a la que es veu al K3! La prova: dos borratxos.

Plou (i no fa sol)

Ni les bruixes es pentinen ni porten dol. Avui plou i jo m’estic començant a cagar en alguna cosa ben grossa. Tot el mes i part de l’altre sense ploure (o de forma testimonial) i ara que estem de festa major va i em tira tot enlaire.

És la una i deu de la matinada i estic veient videos de concerts d’Obrint Pas cosa que, pensant’ho bé és dolent perquè desperta en mi les ganes (la necessitat, la desesperació) d’anar a un concert seu. Aquest 2008 encara no he anat a cap i no sembla que canvii en poc temps. Tinc una proposta per anar divendres que ve a Tàrrega però crec que no és factible, així que, Ferran, fote’t.

No m’agrada que plogui ara. Com diu el gran bismutina: “Pluja means odi” i jo estic de mala hòstia. Senyor Vives, segui i estigui ben atent: costi el que costi, calgui el que calgui, per favor, PORTI A OBRINT PAS A BADALONA IMMEDIATAMENT! Gràcies pel seu temps.

PD: Per si algú encara no ho sap, l’Ajuntament informa dels canvis de localitzacions i de dates d’alguns actes de les Festes de Maig. I sí, la Cremada del Dimoni serà dilluns a les set de la tarda. Algú hi anirà? Jo no ho crec, la veritat…

I’ve got a problem (or not!)

Tinc un problema. Ep, que no és tonto, que és dels grossos! Explico:
Abans ve ma mare i em diu:
- La comunió és a les deu, així que res de sortir dissabte, no?
- QUÈ DIUS?!!??!!? Però no era a les dotze o així?

No, no és a les dotze: ÉS A LES DEU i això pot fer que la festa de la Cremada del dimoni se’n vagi a la merda. Però no, tranquils tots! Un servidor no es perd una festa i menys per una comunió. No veieu que a la missa puc sobar? :) Espero no roncar ni que se’m caigui la babeta… Ecs! Perquè és de la meva supercosina, que sinó jo no sé si hi anava, eh! (A la missa no, però a dinar sí, òbviament).

El cert és que vull que arribi ja. Ben mirat, el que vull és que sigui ja el correfoc, que voldrà dir que ja he acabat els examens de la prova d’accés i seré ja un home despreocupat (si no me la tallo!).

Ens veiem gent! Gràcies per anar entrant. Cada dia en sou més i això mola, cony

Les festes de Maig

(perdoneu per la qualitat, el mòbil no dóna per res millor)

La regidoria de cultura de Badalona no és que es caracteritzi gaire per organitzar unes festes de nivell. Mai ho ha fet i, pel que sembla, tot i el canvi de regidor, no ho té pensat. Jo no les veig prou potents com per ser la principal festa de la tercera ciutat del país. Els qui em coneixen ja saben que a mi Badalona no m’agrada gaire. Fa gairebé deu anys que hi visc i hi estudio des de fa més de quinze. La meva vida, per tant, sempre ha girat al voltant d’aquesta ciutat. No és on he nascut ni on he fet les meves primeres passes, però sí que és on tinc la majoria dels meus amics i on m’han passat la majoria de les coses. Badalona està acomplexada. No es creu ciutat i això que fa uns quants dies que ho és. Sembla que es veu com a un poblet petitonet, on tots són veïns. No és així, no pas! Hem de començar a creure’ns el que realment som i és que som grans. De moment, som bàsicament la tercera ciutat en nombre d’habitants, perquè en tota la resta ens trobem bastant (o molt) més abaix en la classificació. Una de les coses que s’haurien de millorar, per exemple, és la cultura. Està bé que tinguem xolos, fashionettis i d’altres criatures de les barriades però tampoc no vindria malament més nivell entre els veïns. No demano que tots siguem Albert Einstein ni cap geni per l’estil, només demano una mica més de sentit, d’educació i, perquè no, glamour. Sé que Badalona no es pot permetre una festa major com la de Barcelona, ni té el pressupost ni la repercussió mediàtica de la capital, però sí que s’hauria d’intentar portar alguns actes que apleguessin un participació ciutadana de forma més massiva i això no es pot fer amb concerts com el de Mesclat.

Mesclat és una banda que agrupa músics que formen part d’altres grups musicals del país però que no donen la talla quan toquen junts. Potser per a omplir un cartell amb més opcions de més qualitat o que cridin a més públic estan bé, però no pas per donar un espectacle ells sols. La prova està en la poca assistència que ha tingut la plaça de la Plana amb aquest concert. Potser d’altres grups com Obrint Pas o els Pets haurien tingut molta més acceptació de públic i crítica. Ara ens queden dos concerts gratuïts més a la plaça del Centenari que tampoc no desperten gaire interès de forma massiva. El primer amb La Pegatina com a cap de cartell, un grup bastant novell que, a part dels que ja els coneixem i disfrutem, no tindran gaire més repercussió entre la resta de ciutadans. El segon amb Jarabe de palo, un grup que va cap avall pel que fa a fama no és un bon concert. No hi ha hagut gaires bons concerts des que la meva curta memòria de Festa major em permet recordar però sí que hi hauria d’haver una mica més de pressupost per portar algun grup més influent. Potser un La pegatina+Macaco+Muchachito seria una grandiosa nit i aplegaria molta més gent. Clar que el pressupost hauria de ser més gran per aquest concert, però s’hauria de fer per divertir als ciutadans, no per omplir el programa amb actes de fireta.

A veure com segueixen, que això només ha estat el dia del tret de sortida.

PD: Em deixava els concerts de Xazzar i Refree que si puc aniré a veure. Això sí que seràn concerts! Visca la ment a qui se li va ocórrer de portar aquests dos grups! I el que també m’agradaria anar a veure és el de la Tresca i la Verdesca, però com que la Gemma no hi és molt em temo que no hi aniré.

Run, run!

Estic mort. No estic acostumat a córrer tant i avui han estat 16 quilòmetres entre l’anada i la tornada i, vulguis que no, això cansa. Hem anat des de casa meva fins al port de Masnou pel passeig. Que de vegades és passeig i en d’altres és només sorra (QUE ALGÚ HO ARREGLI!!)

Les tinc dures, les cames, i ara em diu la Judith per anar a passejar demà per Barcelona… No puc! No podré! Arriba un moment en la vida d’una persona en que ha de deixar de fer segons quines coses. I sí, córrer és una d’aquestes coses.

El cap de setmana

Per què el cap de setmana només dura dos dies? Per què no és a l’inrevés i en dura cinc? O tres com a mínim! Cada setmana podria ser com aquesta amb un pont de quatre dies.

Ben mirat potser llavors ens queixaríem de tants dies sense fer res (perquè acabaríem sense res a fer, segur). Potser voldríem tindre menys dies i les empreses es queixaríen dels pocs dies de feina i no tindríem cap de setmana, al final. No ho sé. Potser cada ics setmanes hauria d’haver un pont o una festivitat d’aquestes llargues. Si fóssim Europa amb el seu clima més fred i sense tanta calor i angúnia, sense anar al metro com en una llauna de sardines: no per anar-hi apretats sinó per tota la suor de la gent de bon matí/tarda, podríem fer classes fins més tard. No cal tindre vacances d’estiu tan llargues, al final acabes sense saber què fer. Valdría més la pena de tindre les festes repartides com en la resta del món fresc. No és que els guiris sempre tinguin vacances, el que passa és que les tenen més repartides i poden permetre’s el luxe de vindre a qualsevol època de l’any, cosa que per a nosaltres és gairebé impossible.

Em tocarà anar a viure a la fresca… Per cert, me’n vull anar de viatge! Gent, fem les maletes que ja ho tinc tot mirat :)

Elegy, Isabel Coixet

A partir d’avui, posaré una crítica de les pel·lícules que vagi a veure. Comencem!

Elegy, Isabel Coixet (2008)

Fitxa tècnica
Titol: Elegy
Director: Isabel Coixet
Intèrprets: Penélope Cruz, Ben Kingsley, Dennis Hopper, Patricia Clarkson, Peter Sarsgaard, Deborah Harry
Gènere: Drama
Durada: 108 minuts
País: EUA
Any: 2008
Crítica
La primera pel·lícula per encàrrec de la Isabel Coixet no m’acaba de fer el pes. Sí, la història està ben trobada (tampoc és una meravella però no està suat al cinema), la forma de gravar amb els balanceig de càmera li dóna una visió perfecta en cada moment en que s’usa (i té una forma de fer molt similar a la de la gran sèrie Porca Misèria) però el seu principal defecte és la velocitat. Coixet ha fet una pel·lícula massa lenta, no apta per qui, com jo, l’ha anat a veure (i en versió original) sense haver dormit les vuit hores corresponents.

En general està bé, llàstima del ritme.

La Catalunya friki

Catalans, catalanes: Catalunya és friki. Un clar exemple és una escultura que hi ha amagada en una urbanització inacabada de Tarragona. La escultura no és més que un Mazinger Z fet amb fibra de vidre d’uns quants metres d’altura. Representa que havia de ser el guardià que vigilés la entrada al complexe, que mai es va arribar a fer.

Aqui hi ha més fotos. Perquè el van deixar allà plantat si la urbanització no es va fer, finalment? A veure si resultarà que ara no és només friki internet, sino que l’arquitectura també…

Un altra dia ja seguirem parlant de com en som de frikis :)

Mesura per la sequera

mesura per la sequera

Una forma senzilla de reduir temps a la dutxa és masturbant-se abans d’entrar-hi.

conixiua.com ajudant el país contra la sequera.