Arxiu de abril 2008

Estic mort. No estic acostumat a córrer tant i avui han estat 16 quilòmetres entre l’anada i la tornada i, vulguis que no, això cansa. Hem anat des de casa meva fins al port de Masnou pel passeig. Que de vegades és passeig i en d’altres és només sorra (QUE ALGÚ HO ARREGLI!!)

Les tinc dures, les cames, i ara em diu la Judith per anar a passejar demà per Barcelona… No puc! No podré! Arriba un moment en la vida d’una persona en que ha de deixar de fer segons quines coses. I sí, córrer és una d’aquestes coses.

Per què el cap de setmana només dura dos dies? Per què no és a l’inrevés i en dura cinc? O tres com a mínim! Cada setmana podria ser com aquesta amb un pont de quatre dies.

Ben mirat potser llavors ens queixaríem de tants dies sense fer res (perquè acabaríem sense res a fer, segur). Potser voldríem tindre menys dies i les empreses es queixaríen dels pocs dies de feina i no tindríem cap de setmana, al final. No ho sé. Potser cada ics setmanes hauria d’haver un pont o una festivitat d’aquestes llargues. Si fóssim Europa amb el seu clima més fred i sense tanta calor i angúnia, sense anar al metro com en una llauna de sardines: no per anar-hi apretats sinó per tota la suor de la gent de bon matí/tarda, podríem fer classes fins més tard. No cal tindre vacances d’estiu tan llargues, al final acabes sense saber què fer. Valdría més la pena de tindre les festes repartides com en la resta del món fresc. No és que els guiris sempre tinguin vacances, el que passa és que les tenen més repartides i poden permetre’s el luxe de vindre a qualsevol època de l’any, cosa que per a nosaltres és gairebé impossible.

Em tocarà anar a viure a la fresca… Per cert, me’n vull anar de viatge! Gent, fem les maletes que ja ho tinc tot mirat :)

A partir d’avui, posaré una crítica de les pel·lícules que vagi a veure. Comencem!

Elegy, Isabel Coixet (2008)

Fitxa tècnica
Titol: Elegy
Director: Isabel Coixet
Intèrprets: Penélope Cruz, Ben Kingsley, Dennis Hopper, Patricia Clarkson, Peter Sarsgaard, Deborah Harry
Gènere: Drama
Durada: 108 minuts
País: EUA
Any: 2008
Crítica
La primera pel·lícula per encàrrec de la Isabel Coixet no m’acaba de fer el pes. Sí, la història està ben trobada (tampoc és una meravella però no està suat al cinema), la forma de gravar amb els balanceig de càmera li dóna una visió perfecta en cada moment en que s’usa (i té una forma de fer molt similar a la de la gran sèrie Porca Misèria) però el seu principal defecte és la velocitat. Coixet ha fet una pel·lícula massa lenta, no apta per qui, com jo, l’ha anat a veure (i en versió original) sense haver dormit les vuit hores corresponents.

En general està bé, llàstima del ritme.
Trailer

[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=X4QkLG3DzBY]

Web

Catalans, catalanes: Catalunya és friki. Un clar exemple és una escultura que hi ha amagada en una urbanització inacabada de Tarragona. La escultura no és més que un Mazinger Z fet amb fibra de vidre d’uns quants metres d’altura. Representa que havia de ser el guardià que vigilés la entrada al complexe, que mai es va arribar a fer.

Aqui hi ha més fotos. Perquè el van deixar allà plantat si la urbanització no es va fer, finalment? A veure si resultarà que ara no és només friki internet, sino que l’arquitectura també…

Un altra dia ja seguirem parlant de com en som de frikis :)

mesura per la sequera

Una forma senzilla de reduir temps a la dutxa és masturbant-se abans d’entrar-hi.

conixiua.com ajudant el país contra la sequera.

El dilluns que ve torna a tv3 l’ansiada cinquena temporada de Ventdelplà, una de les principals joies del canal. Sembla ser que hi hauran noves trames i personatges que s’afegiran als que ja coneixíem, a part de reaparicions importants.

Però no escric aquesta entrada per fer propaganda de la sèrie ni pels quatre que no s’hagin assabentat encara que comença el dia 28. Sembla ser que s’ha colat un talp entre l’equip de la sèrie. Aquest talp ha muntat un bloc i està penjant troços del guió final del primer capítol a més de vídeos i fotografies. També té una conta a youtube on ha penjat un tall d’un rodatge o una reunió dels guionistes, per exemple.

Fa uns dies va publicar un mail intern de tv3 d’algú de la direcció de la sèrie on s’alerta a tots els que hi estan treballant de la existència d’aquest bloc i que si segueixen filtrant coses, secretes per contracte, hi haurà mesures disciplinàries.

Tot això potser no és més que una campanya de publicitat. Un intent, que en el cas que ho sigui, no els està sortint gaire bé per la gairebé nul·la resposta. Avui ha sortit a una secció del diari digital directe.cat on ho comentaven i d’on m’he assabentat de la existència d’aquest suposat talp.

M’he estat mirant tot i no és que n’hagi tret gaires novetats, cosa que també podria remarcar la idea de campanya de màrqueting fent despertar un cert interès entre la gent sense desvelar gaire cosa important. En canvi, si és cosa d’un talp “real”, és un talp bastant dolent. Si segueix així no crec que pugui fastidiar la estrena de la sèrie.

Jo, per mí, em quedo amb la idea de la (mala) campanya de màrqueting.

Aprofito per enviar-li un petó a la Mònica Monràs i a la Nicole!

Al diari Público del divendres passat parlaven de la proposta que havia fet un regidor de la Chunta Aragonesista a un poblet de Saragossa, Illuenca, al programa Buenafuente de la Sexta de substituir el nom d’un carrer. Tot s’acabaria aquí si no fos perque el carrer que volen substituir ara mateix es diu “calle de Francisco Franco” (sí, encara en queden!!) per “calle del Chiki chiki”. No m’ho invento, que surt al diari!

Jo no sé si s’hauria de posar un nom com aquest a un carrer, amb la de gent que ha fet coses grans en aquesta vida. Podria ser com un insult. Un insult equiparable a que segueixi el nom del dictador, com a tants altres llocs on encara se sent viva la dictadura. És una vergonya que encara hi hagi algú que pugui veure normal que un ser tan despreciable com aquest tingui un carrer o una medalla o el que sigui alabant-lo. Sembla mentida que arribats a aquest punt encara no hagin pogut veure que el caudillet no va ser més que un dictador, un terrorista que va aconseguir el poder per la força, com d’altres que són tractats d’enemics per occident, enderrocant-los amb guerres il·legals que no serveixen més que d’excusa per controlar les explotacions de petroli.

Potser sí que és millor posar-li el nom d’un personatge de televisió a un carrer abans que deixar-li el nom d’una pseudopersona. Això sí, potser que li posin el nom d’algú amb alguna cosa més important pel poble o per la seva regió, no?

És divendres i ets a la oficina. Estàs a punt d’acabar la setmana abans d’anar-te’n de cap de setmana i decideixes parar un moment després de tota la tarda treballant sense parar a fer una cigarreta. Com només serà un moment no portes res més que el paquet de tabac, l’encenedor i uns carmelets que duus a la butxaca agafats de la taula de recepció. Prens un ascensor i apretes el botó per baixar fins la planta baixa. Ets a un alt edifici de Nova York i el teu despatx està molt amunt i trigues una mica. De cop notes que la màquina s’atura. Proves d’avisar a algú però no obtens resposta. No pots trucar, ja que no has agafat el mòbil i s’acosta la hora de plegar i l’edifici quedarà desert. Proves d’obrir les portes i, quan ho aconsegueixes, només veus una paret de maons. Com que ets americà, proves de sortir pel sostre, però no t’enganyis: això no és Hollywood ni tu ets actor. Desesperat, veient que passen les hores i ningú se n’ha adonat de que faltes, no saps què fer i decideixes seure. Passa una altra hora. I una altra. La gent ja se n’ha anat cap a casa i estàs tot sol. Menges un caramel i dorms. No pots fer res més que esperar que demà vingui algú i et tregui d’allà. Passes la nit allà arraulit i torna el dia. Passa tot el dissabte i encara ningú sap que estàs allà. Obres les portes, intentes escapar. No hi ha manera. Dorms una altra nit allà tancat i, per fi, al matí, sembla que algú està arreglant l’ascensor i t’aconsegueix alliberar.

I ara pots pensar que aquestes coses no poden passar avui dia i menys als EUA, que representa que estan tan avançats i són tan macos i espavilats. Mira el video, doncs:

[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=p_bMhNI_TY8]

Pobret. No m’extranya que deixés de treballar-hi. Segurament que també va agafar la baixa per depressió…

via: NewYorker – Trapped

Ja era hora.

Avui començo el meu primer bloc. Feia temps que volia ficar-me en aquest món però fins avui no m’ho he plantejat seriosament i, com podeu veure, aquí estic.

Crec que em presentaré: » Segueix llegint

 Ei, hola! Em dic Ferran i sóc de Badalona. En aquest bloc hi trobaràs entrades sobre màrqueting, política, cultura i també temes més personals. Si vols saber més de mi ho trobaràs a Autor i si vols saber el per què de posar-li Conixiua al bloc clica aquí. Que conixiuegis de gust!

Get Adobe Flash playerPlugin by wpburn.com wordpress themes