Run, run!
Estic mort. No estic acostumat a córrer tant i avui han estat 16 quilòmetres entre l’anada i la tornada i, vulguis que no, això cansa. Hem anat des de casa meva fins al port de Masnou pel passeig. Que de vegades és passeig i en d’altres és només sorra (QUE ALGÚ HO ARREGLI!!)
Les tinc dures, les cames, i ara em diu la Judith per anar a passejar demà per Barcelona… No puc! No podré! Arriba un moment en la vida d’una persona en que ha de deixar de fer segons quines coses. I sí, córrer és una d’aquestes coses.
Deixa un comentari