Estava esperant a que en Josep parlés a Ràdio Ciutat Badalona (94.4 FM) fent publicitat de la seva nova obra d’aquest cap de setmana al teatre del Círcol Catòlic i han entrevistat a un cantant d’un grup que no coneixia: els Pepet i Marieta. Aquest és un fragment (i la lletra del tros que surt al vídeo) de la cançó que ha posat a la ràdio i m’ha molat bastant:

[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=T4ZntK46Xyk]

Quan seré gran, un ofici hauré de fer
penso jo, què seré jubilat pot ser?

Jo no vull ser alcalde
ni ministre, ni advocat
no vull plenar les butxaques,
de cinisme i falsedat
ni tampoc vull ser torero
ni picolo, ni madero
jo no vull saldar al ruedo
pa escarnir un pobre animal
no m’agrada tocar els ous al personal

Es que mama jo de gran vull ser jubilat!
per aixecar-me a les tantes,
fer el café allà al mercat

I es que mama jo de gran vull ser jubilat!
pa empaitar a totes les ueles de l’esplai

Mama jo no vull ser rei, ni papa, ni mama
tinc molt clar que…

Anem de festa major?

És al.lucinant com pot arribar a canviar el temps. Abans d’ahir, tot i la pluja, vaig arribar a suar (ja no comento la calor que vaig passar el dia anterior!) i, de cop, arriba un front congelat, d’allà Sibèria com a mínim, i ens deixa a tots tremolant de fred.

Ara que he entrat en raó i he decidit de fer-li cas a l’Aznar sé que aquests canvis no poden ser causats pel canvi climàtic ja que no existeix. Ara bé, si poso la tele i en Francesc Mauri i en Tomàs Molina em diuen que és quelcom que no passa sempre, és més, que observatoris centenaris han registrat nevades a aquestes dates per primer cop serà que tampoc és resultat d’una qüestió natural.

(Moments de silenci per pensament intens)

OH NO! Aquesta setmana van emetre un capítol de Padre de Familia per LaSexta on el fill petit construia una màquina per controlar el temps! Va ser ell el culpable!? Marededéu! Vamos a morir todos!

Muahaha, com perque denuncïin a LaSexta per enèsim cop aquest any per culpa meva per haver avonseguit esbrinar el per què de tot plegar!

(Un altre moment de silenci per pensanent intens)

OH NO! Hauria d’acabar tancant i enviaria totes aquelles nenes que estan tan bonarres a l’atur! I el que és pitjor: DEIXARIA DE VEURE-LES! Marededéu! Ara llavors sí que vamos a morir todos!

Què n’és de complicada la vida.

El gran ex president del govern espanyol, José M. Aznar, no està d’acord amb els que defensen la existència del tan anomenat “canvi climàtic”. Avui llegia al diari mentre anava al tren que estant a la presentació d’un llibre “anti canvi climàtic” del President txec, si la memòria no em falla, va dir que era una tonteria gastar tants diners en quelcom amb tants dubtes científics com aquest. Potser no recorda el que es va gastar en anar a matar gent a Irak i això que no només van ser diners…

Tant pot afectar necessitar els vots d’un partit nacionalista com per fer canviar la forma real de treballar d’un polític com l’Aznar? La seva primera legislatura, pel poc que recordo i pel que diuen els que hi entenen, no va ser dolenta. D’acord, Convergència els dominava però tant? Doncs visca els partits “petits” que dominen els “grans”!

Al llarg de la vida vas coneixent un immens nombre de persones que arriben a formar part del teu dia a dia moltes d’elles gairebé sense adonar-te de que hi són. Formen part del teu món, del que t’envolta i potser no arribaràs a conèixer-los mai, ni a creuar res més que unes mirades. En canvi, hi ha d’altres amb les que hi convius, amb les que et relaciones, que les crides pel nom i, potser, fins i tot, rius i plores. Són companys de classe o de la feina amb els qui tens una relació bastant intensa durant un temps determinat i després, la majoria d’ells desapareixen per complet, com si alguna cosa els hagués xuclat terra endins i, potser un dia o per alguna coincidència te’ls trobes i intercanvies quatre frases típiques i tòpiques, d’aquelles que no saps com respondre-les i que converteixen la xerrada en quelcom incòmode, fins i tot molest. Gent amb la que havies compartit mil moments ara no són gaire més que uns desconeguts.

De vegades no t’importa però quan sí ens sol provocar un sentiment farcit de remordiments causats per no haver fet cap pas per acostar-te’n tot i no compartir ja el dia a dia.

Per sort no sempre passa i hi ha bons amics que perduren immòbils tot i el pas del temps.

Ens veiem, amics!

Estic al tren anant cap a classe i avui, tot i la pluja, va bastant buit. Quan estava arribant a l’estació pensava que al ploure això estaria massificat encara una mica més que de costum però la meva sorpresa ha començat ja a l’estació on no hi havia ni seixanta persones quan normalment hi ha moltes més.

Pensava que els trens (i els transports públics en general) amb la pluja s’omplien encara més que de costum, però resulta que la gent prefereix anar en cotxe o vés a saber… Si fins i tot la noia que reparteix ADN no hi era!

Ara penso: què passarà quan plogui a bots i barrals? Aniré sol al vagó? Al tren? Estaria de conya perque podria seure però clar, no tindria la escalforeta que donen els altres passatgers que dius, durant l’hivern anirà genial. El problema ja vindrà a l’estiu, però això ja és per omplir una altra entrada.

Aquests dies que m’ha tocat anar sol a classe m’he acostumat al agafar un diari gratuït que donen a l’estació per passar l’estona. El problema és que depenent del grau de sensacionalisme que tingui el diari et pot fer veure que vius en un estat (perque diria que tots tenen un spanish thinking evident) encara pitjor del que creies.
Avui que anava amb temps de sobres he agafat els quatre diaris de gran cobertura. El Què! ha posat en línia recta els dos milions i escaig d’espanyols a l’atur i ens informa a la portada que la cua arribaria de Madrid a París. Apa, notícia de portada! Eh, i amb dos collons.

Llavors apareix el diari ADN que ens informa que els actors de Hollywood s’estan movent per demanar el vot per als seus candidats. L’anunci l’ha fet, com no podia ser d’una altra manera, un català. Sí, ho sé. Molem.

Per últim trobem que hi ha dos diaris que donen una informació similar. La notícia és la mateixa però no ens diuen el mateix. Pel diari Metro, els ciutadans que més paguen a l’hora de desplaçar-se per anar a treballar són els de Madrid i després Barcelona. Pel 20
minutos, en canvi és al revés. Ja m’explicarà algú com pot ser això!

Sí, els diaris gratuïts estan molt bé, sí, però on es posi un diari, diari que es tregui la resta de fullaraca!
No podriem fer-ne un de veritat amb qualitat i amb menys sensacionalisme barat?

Ara mateix estic escrivint des de la classe. Estem fent FOL, Formació i Orientació Laboral i no m’agrada en absolut. Suposo que “l’alegria” que té el profe i el fet de fer les classes en castellà (i amb el llibre en castellà, oju!) m’està fent avorrir i desconnectar per evitar d’adormir-me sobre la taula.

L’any passat també en feia i el profe la feia en castellà però, cony, tenia allò que es diu CARISMA!

Decidit: quan sigui empresari externalitzaré aquest servei contractant una gestoria que em faci la paperassa i, quan sigui prou gran, el meu propi departament de Recursos Humans. Jo no penso fer un sol paperet de res per a ningú i serà culpa d’aquest profe (que pesi sobre la seva consciència) que ara ho penso i no sé el seu nom. El que és més fort és que ell se sap el meu!

Després potser parlo de Logística…