Tema estudiants:
A mi ningú m’ha explicat de forma mínimament objectiva de què va el Pla Bolonya. Els d’una part diuen que portarà a la elitització de les universitats i que les acostarà a les empreses i els altres que és molt bo per a tots i que ens acostarà al nivell europeu i a la seva forma de fer.

La veritat és que no tinc més informació ni, de moment, sembla que ningú me la vulgui donar. Pel que fa a la meva postura és, a hores d’ara, a favor del Pla en gran part. Estar a prop de les empreses és bo, penso jo. Les empreses són les que donen la feina i per això ens ha d’interessar de ser a prop. Què pretenen, sinó? Ser tota la vida en una finestreta o en una oficina d’alguna conselleria? La veritat, no conec a cap persona que el seu somni sigui el de ser funcionari tot i que, pel que es veu, és la primera opció dels universitaris, cosa que tampoc arribo a entendre: per a mi, ser funcionari té un significat de conservadorisme i de manca d’ambició molt profund i, com he dit, gran part diuen que ho volen ser però després es tanquen a les facultats, planten cara als Mossos i es manifesten. Una de dos: o els que es manifesten no són estudiants universitaris o enganyen a les enquestes.

També em sorprèn que els ocupants no permetin l’entrada a la universitat de professors i alumnes o la lliure celebració de les classes per aquells que la volen fer. Només estan perjudicant-se. D’acord que si els manifestants aconsegueixen alguna cosa els que estudien també se’n podran aprofitar i això deu fotre, però com que el que volen canviar, per si encara no se n’han adonat, és un canvi financer, polític i socioeconòmic i no crec que hagin plantejat bé la seva estratègia d’acció ni les tàctiques que els han de permetre assolir el compliment d’aquest hipotètic objectiu. El target al que han de dirigir-se i convèncer no veu amb bons ulls el que fan i no els ajuda gens.

Tema Mossos:
A mi m’han agradat sempre i mai me n’he amagat. El trobo un cos modern, actiu, amb forces i ganes de treballar i, a més, de fer-ho bé. Ara bé, no em va agradar gens el que vaig viure el dijous passat al matí. Vaig ser a una càrrega de la policia contra els que estavem davant de la porta de la UB de Passeig de Gràcia a tocar de la Diagonal. La vaig viure en primera persona, vaig veure’n l’inici, com es va desenvolupar tot en pocs segons i com gairebé rebo un cop de porra sense ser una amenaça per ningú. Jo no estava ocupant la universitat (estava fora i a molts metres de la porta), no estava manifestant-me (com la gran majoria dels que érem allà) i la porra d’aquell armari “quatre portes” em va passar a escassos centímetres. Els Mossos es van passar de força. No calia tanta duresa, no era necessaria tanta mà dura.

La imatge del cos està debilitant-se per culpa d’accions com aquestes i s’hauria de reposicionar. Amb això no vull dir deixar de fer la seva feina: si s’ha de fer una càrrega es fa, però només si s’ha de fer, és clar! Segurament la conselleria d’Interior farà, d’aquí a uns mesos amb tot el tema més calmat, una nova campanya publicitària per millorar aquesta imatge. Arribarà tard, com sempre, però farà pujar, crec jo, el valor de “marca” del cos, a més de la seva pròpia autoestima, segurament tocada pel que està passant aquests dies.

S’ha de depurar responsabilitats, canviar el modus operandi o vés a saber, però cal que les solucions arribin avui i no demà, quan ja serà massa tard. Jo dijous m’agradaria anar a la manifestació, no tant contra el Pla Bolonya sinó contra les accions dels Mossos i, òbviament sense posar en perill cap part del meu cos. I no és de ser covards, com vaig escoltar dir a algun dels descerebrats que van atacar als policies, simplement és una altra estratègia molt més encertada per tothom, crec jo.

Logo Tumblr

Alguns, potser, no sabeu què és un tumblr. La Viquipèdia diu que és “una variant menys estructurada d’un bloc molt lligada al microblogging i que conté pensaments a l’atzar, enllaços, imatges i altres continguts, però sense una temàtica definida exceptuant el fet que tot està realitzat per un mateix autor.”

La veritat és que jo definiria aquest nou espai que he creat com el lloc on hi hauran escombraries i coses interessants a parts iguals. Hi aniré posant tot el que no hi cap al bloc o que no dónen per una entrada sencera amb cara i ulls. De fet, aquesta entrada mateixa podria ser una del tumblr, però clar, seria una gilipollada molt gran per part meva i tampoc és qüestió que es descobreixi la meva forma de ser al Món Real.

El nom del tumblr és La merda de conixiua. Què? Mola, oi? Yeah. Ho pilles, no? El nom dic: si he dit que hi ficaré “escombraries”… merda… ho pilles? Ara sí, oi? Clar, home, clar!

A tumbljar!

Paolo Vasile, conseller delegat de Telecinco, deu estar estirant-se dels cabells. La seva cadena ha passat de ser la primera durant quatre anys seguits a baixar fins a la quarta posició segons les dades del mes de febrer passat quedant per darrere de La 1 de Televisió espanyola, d’Antena3 i el conjunt de canals temàtics, a més d’estar empatada amb la cinquena posició, ocupada pels canals autonòmics de la FORTA. Sembla que la gent s’ha cansat de veure sempre la mateixa merda i s’està passant a les noves opcions com Cuatro i LaSexta que sí que pugen. La fragmentació de l’audiència només perjudica les cadenes generalistes, tant estatals com nacionals que sembla que no s’estan posant les piles amb prou celeritat, sobretot en el cas de Telecinco, ja que Antena3 té alguns dels canals amb més audiència de la TDT.

Sembla ara que, la desesperació de veure com totes les estrenes són un rotund fracàs (i no m’extranya), la cadena està començant a preparar programes que ja els van funcionar fa molts anys, com “El juego del euromillón”, tornant a comptar amb els mateixos presentadors que havien marxat i ara han hagut de tornar per intentar parar aquesta sagnada com és el cas d’en Xavier Sardà a més d’avançar les edicions de programes com Supervivientes i, encara en camí, d’OT, que tan bons resultats li dóna sempre.

Telecinco hauria d’innovar. És una empresa i, com totes, quan les coses van malament, ha de moure’s, trobar un nou lloc, reposicionar-se per encarar amb forces i garanties el seu futur. Vasile va ser el que va portar aquest canal a ser líder d’audiència amb noves propostes que, tot i no poder ser del gust de tots, cridaven a la majoria i van fer que s’erigís com a vencedor en la lluita pel share. També el va fer créixer i van entrar a la borsa. El problema és que el que ahir era innovador avui està desfassat. Són tot cicles i s’ha de saber quan comencen i quan s’acaben per tal de ser prou viu a l’hora de fer-los morir i fer-los reviure aplicant-li novetats.

Però bé, tot té una explicació: van guanyar molts dinerets i molt de share amb el “Tomate”, el problema és que van cremar etapes i, en comptes de renovar-se, només fan refregits.

Vasile, fote’t. T’ho mereixes.

Estarem tots d’acord si dic que volem que la guàrdia urbana realitzi tasques pròpies de la guàrdia urbana i els seus agents es comportin com a agents de la guàrdia urbana. En definitiva, que la Guàrdia Urbana de Badalona sigui, d’una vegada per totes, la Guàrdia Urbana de Badalona.

No estarem d’acord (i suposo que sobretot el desacord vindrà des de l’Àmbit de Govern de l’Ajuntament) que, des de fa molt de temps que la cosa no rutlla. No acuso l’actual responsable polític, en Ferran Falcó a qui tinc un apreci especial -no ho he ocultat ni negat mai-. Penso d’ell que és una persona molt vàlida per a desenvolupar el càrrec que té i, no crec que acabi la seva vida a la ciutat, com a mínim, no és el que jo voldria malgrat no compartir al cent per cent la nostra ideologia.

Tornant a la Guàrdia Urbana de Badalona (d’ara endavant GUB). Crec que la imatge del cos està deteriorada, malmesa i necessita de tot un seguit de millores i un reposicionament eficaç per tornar a tindre el respecte de la ciutadania. No crec que enganyi a ningú si dic que un agent de la GUB no imposa el mateix respecte que el de qualssevol mosso d’esquadra i, al saber-ho, a l’adonar-se’n ells mateixos, encara actuen pitjor i de forma més barroera (parlo, de ben segur, de casos aïllats, però que els he vist o viscut en directe, en primera persona).

Estem parlant de gent que representa la seguretat local, que són una autoritat. Ara bé, que no se n’aprofitin i que no aprofitin el seu càrrec per cultivar les seves ganes de poder i superioritat. No crec que estiguin en condicions de fer-ho. El resultat és que no conec a ningú del meu entorn que els truqui (exceptuant quan no hi ha més remei com amb el tema de la grua) o, jo mateix quan he necessitat ajuda de la policia, òbviament tampoc els he trucat a ells, sinó que als Mossos d’Esquadra que, com a mínim per a mi, els trobo bastant més professionals i correctes. Els agents de la GUB sembla que, moltes vegades, obliden que treballen pel bé comú i que no deixen de ser un servei públic més de la ciutat i que això els condiciona la seva actuació.

Arribats a aquest punt ens podem formular la següent pregunta: la GUB actua igual a tota la ciutat? Tracta igual a tots els ciutadans de Badalona? [moments de reflexió] Ops! Sembla ser que no. Diguem-ho directament: per desgràcia, un agent de la GUB no parla/tracta igual a tothom i crea diferències d’edat i lloc de residència dins de la mateixa ciutat. Potser és que només s’atreveixen amb alguns grupets i amb d’altres no.

Arribats a aquest altre punt ens podem formular aquesta altra pregunta: a què ve aquesta entrada-denúncia? Avui al matí he llegit una notícia publicada pel portal de notícies de Televisió de Catalunya, el 3cat24.cat, que parlava d’un incident que va succeïr ahir a Sant Roc entre uns joves gitanos i la GUB. Uns agents estaven multant a uns cotxes mal aparcats davant de l’Església Evangèlica del barri quan van ser agredits pels joves i els policies es van defensar. Segons l’article, un centenar de veïns d’ètnia gitana van participar en la baralla i un parell de joves van ser ferits i, finalment han acabat a disposició judicial. Això sí, a mans dels mossos. El que més m’ha indignat de la notícia és una frase que diu: “La multitudinària baralla es va acabar amb diversos ferits lleus però sense cap detingut per evitar empitjorar la situació” (la negreta és meva). Com que no es deté a una persona que no només s’ha saltat la llei, sinó que ha agredit i increpat a la que se suposa que és l’autoritat? D’acord que deu imposar bastant un grup tan nombrós de gitanos dirigint-se contra tu, però igual que ells són molts, es poden demanar més reforços i, si cal, carregar contra ells. Que la GUB no té als Omega? O és que la policia només carrega -en aquest cas no parlo de Badalona- quan es tracta de, per exemple, manifestacions contra Bolonya o el tancament de fàbriques?

Jo molts cops he comentat en petit comitè (en algun cas això de petit ha estat molt subjectiu) que la Guàrdia Urbana de Badalona és una despesa innecessària. Només caldria augmentar el nombre d’agents dels mossos d’esquadra i l’Ajuntament s’estalviaria de pagar molts milers d’euros a una colla d’incompetents. Jo no demano herois que exposin la seva vida cada 10 minuts per nosaltres però sí bons professionals. I potser que es tracti de només una petita minoria i que, com tantíssimes vegades, paguen justos per pecadors, però sembla que aquesta “petita minoria” és la que sempre em toca a mi. Casualitat? Jo en diria incompetència.

Avui m’he llevat amb la mort del genial Pepe Rubianes. Mai l’he pogut veure en persona i és una de les coses que més maleeixo profundament. Els seus monòlegs, les seves formes -o la inexistència d’elles- i el seu posat desenfadat el feien únic i molts, molts l’han intentat copiar però no han sigut capaços de ser considerats uns maleducats. Potser ell també n’era considerat un, de maleducat, però l’estima que li tenia tothom el feia ser així tal i com era. Ell era Rubianes, solamente.

Li van diagnosticar un càncer de pulmó l’abril del 2008 i, tot i que semblava que millorava durant un temps, avui ha decidit, sense demanar permís a ningú, de deixar-nos. És el que fan molts genis i ell, com a tal, no podia ser una excepció. Jo l’admirava. Rectifico. L’admiro. No ho puc dir de moltes persones, però d’ell sí. Era una persona compromesa en temes socials i polítics, tot i que aquesta faceta no fos reconeguda socialment, de ben segur, eclipsada per la seva fama com a còmic.

No puc dir res més que “Pepe, a reveure”. I sí, estic amb tu: ¡Que se metan a España en las pelotas a ver si les explota dentro y se les cuelgan de los campanarios!