“Avui compri molt, molt, porc i pollastre (gairebé segur que puja la setmana que ve)”

Ahir vaig veure aquesta magnífica obra del màrqueting popular a una de les parades dels voltants del mercat de la Boqueria, a Barcelona. Es tracta d’un cartell totalment escrit a mà, posat de forma estratègica a un lloc visible per als que venen de La Rambla, per dir-ho d’alguna manera.

Si no en teniem prou amb la crisi ara l’amenaça de la grip porcina es comença a fer present als mercats i als comerciants no els queda cap altre remei que moure’s i posar-se a treballar sense parar perque sí, molt bé, hi ha crisi i tot el que vulguis, però això no ens ha de fer resignar i hem de fer com a la història de l’ase.

La història parla d’un burro que tenia un pagès al camp. Un bon dia, l’animal, va caure a un pou i, per més que van intentar de treure’l, no van poder i van decidir d’enterrar-lo allà dins ja que el donaven per mort. D’aquesta manera, tapiar el pou també podria servir per evitar noves desgràcies.

Al llençar-li sorra, l’animal es va veure atrapat i, amb les poques forces que li quedaven va anar treient-se la sorra de sobre i pujant fins que va sortir.

Com el burro, que era burro però no tonto, els petits empresaris s’han de moure per passar aquesta crisi, han d’invertir (que no és el mateix que gastar) diners -que al cap i a la fi, la única cosa dolenta que podria passar és que els perdéssin- i s’ha de renovar, reposicionar, millorar i donar una qualitat i un valor afegit diferenciador de la seva competència, tant de la directa com de la indirecta. La directa està ben clar, però potser no tant la indirecta. Aquesta última es basa en que tothom acaba treient clients al del costat, encara que sigui coses totalment diferents, ja que si una persona es gasta en roba 200€, per posar un exemple i una xifra qualsevol, aquests 200€ no els podrà gastar en qualsevol altre producte perquè ja no els tindrà.

Ara toca espavilar-se i toca exprémer el cervell com mai fins ara la majoria ens l’havíem hagut d’exprémer.

El que són les coses i el que dóna de sí un cartell que incita a comprar porc!

La publicitat ha de marcar, ha de cridar l’atenció si realment s’aposta amb fermesa pel producte que es té entre les mans. Amb poc pressupost es pot fer una campanya que capti l’atenció i que aconsegueixi l’objectiu pel qual ha estat creada.

Flex ha començat la seva nova campanya, que porta per nom “El lugar más importante del mundo” i l’spot que l’acompanya s’emet des de fa uns quants dies i es diu “Wanda”. L’anunci no es basa en res més que mostrar que un llit no és només un moble més de la casa sino que també podem viure-hi grans experiències i quina hi pot haver més gran que tindre un fill? Doncs aquí és on entra l’anunci. Wanda és el nom de la criatura que veiem néixer en un part natural que es fa sobre un matalàs de la seva marca.

La gran agència Sra. Rushmore (realment són genials) signa aquest anunci que realment em sembla boníssim. Potser no pel que fa a la fotografia ni a qüestions tècniques però sí com a concepte, és a dir, trobo brutal que Flex intenti donar-li un factor sentimentimental a alguna cosa tan comuna i tradicionalment freda com pot ser un simple matalàs.

Bravo per Flex!

Totes les empreses necessiten mostrar una imatge que els sigui beneficiosa. A algunes els interessa vendre’s com a modernes i a d’altres com a tradicionals, per posar dues postures com a exemple ja que és el cas de les dues empreses que he tingut la oportunitat de visitar aquest curs: Damm i Nutrexpa. La primera ven cerveses, com tots sabem, però també aigües. La segona té marques com Cola Cao, Cuétara o Phoskitos, per posar alguns exemples del seu portafoli.

Cerveses Damm va néixer l’any 1876 a Barcelona. És la marca de cervesa més important del país i amb més tradició però ha sabut trobar un equilibri entre el passat i el futur. Tots hem vist els seus anuncis a la televisió i la premsa i, tot i els seus 133 anys d’història, no tenen com a propòsit principal vendre tradició, sinó més aviat diria que modernitat o, com a molt, acceptaria una modernitat tradicional (o una tradicionalitat modernitzada).

La imatge corporativa, la de la empresa en sí, està molt cuidada i contínuament renovada. Quan vam anar a visitar les seves instal·lacions no vaig tindre la impressió d’estar en una fàbrica de cervesa. Segurament ens van ensenyar la part més nova i la que els interessa vendre com a empresa moderna i tecnològica: tot informatitzat i automatitzat amb empaquetatge i carregament de camions sense acció de cap persona, a part de les que ho controlen tot. Això d’ensenyar només la part que els interessa no ho dic com una crítica, de fet ho trobo lògic. T’has de vendre amb el millor que tens, donant-li importància als teus punts forts i minimitzant la importància dels dèbils.

Nutrexpa va néixer l’any 1940 al barri de Gràcia de Barcelona. Això són gairebé setanta anys d’existència, per tant bastants menys que la Damm però sembla que no ha sabut encarar amb gaire encert la seva posició pel que fa a imatge corporativa. No diré que és una empresa mal posicionada perque no seria cert tenint en compte el seu clar domini del mercat al que es dirigeixen amb Cola cao, el seu producte estrella, però a nivell publicitari els compararia com aquests grups one-hit-wonder que fan una cançó coneguda i reconeguda i després no se’n torna a saber més d’ells. Nutrexpa, amb Cola cao va fer la cançó del negrito i encara viu d’aquesta renda venent tradició. Està vist que els funciona, però què passarà quan la percepció que tinguin els futurs consumidors passi de ser veure-la com a tradicional a vella? És a dir, a mi em passa amb El Corte Inglés, jo no hi compro pel preu i per la carrincloneria que veig. Li tinc una animadversió profunda per la imatge que desprenen les instal·lacions, el vestuari dels treballadors… tot en general. A molts això no els farà deixar d’anar a comprar a un lloc, però suposo que és com en tot: quan coneixes un sector des d’una mica més endins t’acabes adonant de coses que fins ara no veies i veus com t’han estat venent unes motos que no eren, que tampoc dic que ho facin a El Corte Inglés, però sí en molts llocs és una tècnica habitual.

Quan vam visitar la fàbrica de Cola cao a Parets vam entrar primer a una especie de hall on, de forma molt cutre, hi havia una foto penjada de la fàbrica, unes vitrines semiacceptables amb alguns envasos històrics i una gòndola com les dels supermercats on hi havien posats, de forma molt estudiada, els productes que engloba Nutrexpa. No parlaré de la noia que ens feia la explicació ja que, havent patit un accident de cotxe, venia amb collarín i, podria ser, que l’afectés a l’hora de parlar ja que, crec, intentava parlar poc deixant llargues pauses en silenci entre explicació i explicació.

Com veieu, no parlo dels productes en sí, de fet, tot i que mostri descaradament una posició favorable per Damm, no sóc consumidor habitual de cervesa i, quan ho faig, no acostuma a ser de cap marca del seu portafoli. Jo només em refereixo a com venen la seva propia empresa: uns amb unes intal·lacions cuidades, actualitzades i, sobretot, netes mentre que els altres tot és més antic, tot i ser una companyia més jove. A més, el que també critico és que ens intentin vendre el que no és. Ens van dir que usen tecnologia moderna, cosa que potser vaig interpretar malament i ella, la guia, es referia a tecnologia de l’Edat Moderna. Tindre una pantalla plana i tàctil no és “tecnologia moderna” quan, de fet, era una placa negra amb dibuixets de color taronja (no us imagineu un sistema operatiu més enllà de la estètica MSDOS). En la seva època devia ser una passada, però la seva època va ser fa trenta anys i clar, potser s’hauria de canviar els guions en que es basa la ruta per la empresa.

Per acabar un missatge als senyors de Nutrexpa:
Està molt bé que ens venguin que fa generacions alimenten amb el seu preciat Cola cao a la tira de nens, però no els interessa més vendre-li als nens del futur? Suposo que sí, no? Doncs comencin a reposicionar-se perque no crec que jo sigui l’únic que pensa així, com a mínim no a la meva classe.

El que si que he de dir, en tots dos casos, el millor sempre és la cata final de productes. Aquí tots dos un 10!