Avui ha estat un bon dia.

Sota aquesta frase es poden amagar milers i milions de conceptes que em poden haver donat una gran satisfacció avui. De fet, ha estat totalment normal de final de vacances: m’he llevat tard, he fet poca cosa i acabaré a la nit prenent alguna coseta a la fresca. Ara bé, el poc que he fet, m’ha sortit de puta mare.

M’explico, avui havia d’acabar feina del programa de ràdio. Ja en vaig parlar, es diu “El que ve després” (tot i que nosaltres que som uns majos li’n diem EQVD) i avui em tocava fer acabar una part del guió, la de la secció variable. El text en sí segurament no era el millor que hem fet, però realment és el dia en que m’ho he passat millor. Era el tercer programa i ja els nervis han gairebé desaparegut. Gairebé només perquè diuen els grans de la comunicació que sempre cal tenir-ne una mica. No pretenc ser una estrella, no és el que vull fer ni serà el meu futur professional (o no és pel que m’estic preparant) però, cony, ja que ho fem, fem-ho com els bons, no?

Per altra banda, la meva cap (sona estrany però jefa ha de ser incorrecte, no?) m’ha enviat un mail que feia dies que esperava i era bastant vital per saber amb més propietat on m’he ficat. A més, l’entrada del dimecres dia 23 sobre la revista TimeOut i els problemes de recepció ha donat els seus fruits (cosa que no m’esperava perque és la primera vegada que em passa). M’han trucat de l’editorial i ja m’ho han solucionat, molt macos ells (gràcies Laura) i suposo que en breus m’arribaran els cupons amb els que podré anar a recollir la meva revista.

Ara, quan acabi d’escriure aquesta entrada, veure una mica de Lost i serà un dia rodó!

No és maca la happicitat? I com de senzill és arribar a ser-ho… Ains! Acabeu de passar, vosaltres també, un bon dia

Per posar-vos en antecedents us diré que la meva parella, nòvia o xicota, digueu-li com vulgueu, em va regalar una subscripció a la revista Time Out Barcelona, una revista que segueixo més o menys fidelment des del seu primer número (que no trobo per casa i molt em temo que algú el llencés -espero- per error).

Els que estem subscrits a alguna publicació amb l’opció de rebre-la a casa sabrem com és de dolent el servei de Correus. Els retards són continus i no és nou d’ara, ma mare ja fa anys que ho pateix amb el Cuines (l’antiga Descobrir cuina).

Correus, com a empresa pública que és no pot permetre’s el luxe de fer les coses bé. Suposo que és bàsic marcar la casella del SÍ en la pregunta “Vostè és un complet incompetent o està disposat a ser-ho?” de qualsevol oposició, sobretot del camp administratiu, si es vol accedir a una plaça. Segurament s’hi cola gent que no la marca perque no ho és vertaderament, però tranquils, són casos aïllats, com els escollits a dit, els familiars de càrrecs que entren sense tenir-ne ni idea o similars però amb menys mesura.

Abans d’estiu vaig queixar-me per mail a la pròpia revista i em van respondre demanant-me més dades per poder saber qui era i poder solucionar el problema. Afortunadament, siguem bons, la cosa va arreglar-se tota sola i cada número va anar arribant el dia que li pertocava. Desgraciadament només va ser durant un temps. La revista que sortia el 10 de Setembre m’havia d’arribar l’endemà, però al ser festa vaig pensar que o bé avançaven l’enviament  (no és més lògic rebre la subscripció com a mínim un dia abans que es trobi als quioscos?) o arribaria el dissabte. Va passar dissabte, dilluns, dimarts, dimecres, dijous va tornar a sortir una revista… vaig decidir de respondre’ls el mail que em van demanar abans d’Agost i es van posar en contacte amb mi. Molt amablement em van dir que sentien molt el que havia passat i em van donar una possible solució però que m’avisarien perquè no sabien si era possible de dur-la a terme.

El cas és que ahir, 22 de Setembre em va arribar la revista que sortia el dia 10 i m’arribava, en principi, el dia 11 (d’acord, no em plantejo que ningú treballi un dia de festa per enviar-me una revista). Són uns onze dies per a la recepció de l’exemplar. Ara bé, la revista del dia 17 tampoc no la tinc i aqui ja no hi ha cap festa pel mig. És que al servei de Correus de Badalona se li a col•lapsar la oficina per haver fet un dia de festa i encara va arrossegant el problema o és que van fer pont i, òbviament van deixar-se col•lapsar?

Primer de tot dir que jo no sóc banquer i encara no tinc grans coneixements del marketing i, potser, això fa que, segons el punt de vista d’un suposat expert, gastar 200 milions d’euros repartits en cinc anys en el patrocini d’una escuderia de Fórmula 1 sigui una molt bona inversió en publicitat. A mi, la veritat, em sembla que ho és però per a una empresa que encara utilitza una campanya de marketing i publicitat feta abans de la crisi.

Pel meu criteri, que ja us dic que de números tampoc no és que hi entengui massa, es tracta d’una suma descabellada per pintar unes lletres a un parell de cotxes i a uns monos dels mecànics i conductors (com a molt també a uns cascs de competició).

M’explico. En aquest moment d’inestabilitat econòmica desmesurada (jo ja m’he cansat de dir-li crisi) i de sentiment social de derrotisme està molt mal vist que es malgastin grans quantitats de diners en fer coses que no tinguin una repercussió activa en la vida de la gent. Encara menys, doncs, és que aquesta quantitat sigui malgastada per una entitat que, com la resta de les seves competidores, es nega a donar diners per a empreses, vivendes i qualsevol altre qüestió que necessiti d’un finançament. Entenc perfectament que no sempre es pot donar uns diners a tothom qui ho reclami perquè hi ha idees massa poc racionalitzades que necessiten un parell de coccions més o, directament, deixar-les per a algú amb més llums. El que no entenc és que una empresa no vulgui realitzar part de la seva feina i més si té un caràcter tan marcat de desenvolupament social com és aquest cas.

Llençar 200 milions d’euros quan es podrien dedicar a invertir en els seus propis clients, que en realitat seria invertir en sí mateixos, crec jo que els aportaria una millor imatge que la que poden tenir els bancs i caixes actualment, vistos com a llocs on només s’interessen per tu quan els teus diners poden ser per a ells, no quan hi ha un cert risc (bàsicament per part teva que ets qui hauràs de tornar els calers sí o sí). Com dic, no parlo de donar diners a tot Déu, al cap i a la fi seria dedicar part del pressupost previst per marketing i publicitat per a basar-lo en nous productes financers per atacar la crisi o aplicar els ja existents. Si a un client li fas la vida una mica més fàcil et guanyaràs la seva confiança i et farà la millor publicitat que existeix: el boca a orella, perquè sempre es fa més cas del que et recomana un amic o un familiar que no pas un anunci qualsevol.

Senyor Botín, moltes vegades, pensar en els altres, et pot donar molts beneficis.

Ho sento, des de fa massa setmanes no he pogut passar ni un moment per aqui. Entre que no he parat per casa ni tenia internet a on estava, a més de la manca de temps per poder parar a pensar en res que pogués escriure-hi.

En pocs dies he pogut comprovar com la gent ha tornat de les vacances amb ganes de fer coses i sobretot ho dic pels nous projectes en els que he participat durant aquesta setmana, com el curt que havien de fer uns amics per un treball de la seva universitat en el que vaig fer d’actor o pel nou programa de ràdio que vam gravar ahir per primera vegada i que es diu “El que ve després“.

Hem anat massa curts de temps i la nostra reportera no ha pogut sortir al carrer. Segurament, entre avui i demà, tindrem l’arxiu llest per emetre i el penjarem al bloc que vam crear pel programa per a que el pogueu escoltar tots els que no pogueu captar la freqüència de Ràdio Tiana.

La meva agenda els propers dies no para: més rodatge, cava&twitts, més programes de ràdio, concerts de La Mercè, conferències i seminaris de màrketing varis… sort que tenia un Setembre tranquil! A més, a part de tot això també em toca estar pel bloc i que no em passi com aquest últim mes en el que l’he hagut de deixar una mica de banda.

Després de l’estiu, torno amb les piles ben carregades per tornar a començar. I vosaltres quines novetats teniu?