22ª edición de Cava&Twitts y allí estaba yo como un clavo y con sitio guardado en la 1ª fila; es lo que tiene ser ya un vip del evento XD.

Dos cracks, uno que me seducía más que el otro, @ganyet y @josefajram, y un tema: Real Time Web.

Dos perspectivas muy distintas en sus aportaciones: @ganyet muy técnico, con un discurso muy elaborado y preparado, ipad en mano, definiendo conceptos de forma muy académica y desde la perspectiva de un profesional del tema.

Bien por sus reflexiones y la generación de contenido, pero me faltó experiencia personal, opinión menos teórica y más aportaciones de su día a día. Al fin y al cabo, el caso wikileaks lo conocemos todos.

@josefajram fue todo un descubrimiento. Sabía poco de él, casi nada más allá de sus tatuajes, y conocí a una persona sencilla, que es capaz de reconocer que a veces ha dejado de quedar en el 1.0 para quedarse enganchado a TW o FB!, una persona cercana, enamorado del Social Media y de los nuevos usos de comunicación que nos aportan y un auténtico ídolo en lo que se refiere al deporte.

Me gustó el debate que se generó entre el uso de twitter o blogs como fuentes de información y la conclusión común de los ponentes: Para lanzar ideas y conceptos la herramienta es Twitter; si buscas reflexión, análisis y detalles y, sobretodo, si tienes tiempo, go for the blogs.

Cava and Twitts, como (casi) siempre, de nivel!

Què podria fer la teva experiència Starbucks perfecte? Sabem que tens idees – idees grans, petites idees, idees fins i tot revolucionàries – i volem escoltar-les totes. És per això que hem creat “My Starbucks Idea”. Així podràs compartir les idees que són importants per a tu i podràs saber com estem posant aquestes idees en marxa. Junts, donarem forma al futur d’Starbucks.

Aquesta és la descripció amb la que es defineix “My Starbucks Idea“, una comunitat online en la que es poden compartir idees, discutir-les i, a més, et permet d’anar veient (i llegint via blog) com, les més votades, es van duent a terme. Les xifres d’ús d’aquest servei ens permeten demostrar la gran vàlua que els seus clients li donen al fet de poder decidir com volen que sigui Starbucks, fent possible aconseguir que cadascuna de les persones que hi participen senti que s’ha fet la marca una mica més al seu gust.

Els partits polítics, amb tota la distància que calgui, vénen a ser unes “empreses” que busquen, al cap i a la fi, mantenir i augmentar els seus clients (votants), que es traduirà en majors beneficis (escons). Per tant, és bàsic que, els seus productes (el programa electoral i les promeses polítiques que presenten estant en campanya, que venen a ser les úniques coses que ens deixen “comprar”, ara per ara), els poguem fer més nostres. És lògic, doncs, que donada la importància de les seves decisions siguem tots nosaltres els qui fem les propostes, discutim quina és la millor forma de fer-les realitat i que, llavors, siguin ells els qui s’encarreguin de dur-les a terme. Aquesta proposta no és un substitut del programa electoral, de fet, ni tan sols s’ha de concebre com una idea de campanya. La seva vertadera força recau en que l’ús de l’aplicació política d’aquesta poderosíssima eina sigui tinguda molt en compte durant tot el desenvolupament de la legislatura, una espècie de referèndums i iniciatives legislatives populars (ILPs) online, molt més àgils, ràpides de fer i d’aconseguir suports (i també d’ensorrar males propostes).

Com a exemple, una idea extreta de la plataforma d’Starbucks.

En aquest cas, escollit totalment a l’atzar, trobem un missatge d’un client que demana que a l’hora de pagar vol que li donin el tiquet de compra sense que li hagin de preguntar si el vol o no. Creu que “tothom vol saber si li han cobrat correctament” i també per a poder demostrar la seva compra si hi ha cap malentès amb la seva beguda.

A la captura, es pot apreciar com, a part del títol, el text i l’autor i la data hi podem diferenciar tres zones molt importants:

• A la part superior de la dreta, tres botonets per compartir el missatge a les xarxes socials, per correu electrònic o, fins i tot, imprimir-lo. Això permet quelcom tan bàsic com és la distribució de la informació i la possibilitat de fer més gran la participació en un d’aquests fils.
• A l’esquerra, al costat del text, un parell de botons a mode de votació i un resultat. En aquest cas, de moment la idea no agrada i la votació és negativa en 90 punts. Aquests punts són molt importants ja que, a més dels comentaris i la data, donaran forma a l’algoritme que decideix si surt o no a la llista de les idees més populars, on hi apareixen les idees més innovadores o amb major suport popular i que són les que Starbucks acaba fent realitat.
• Abaix de la imatge, un botó amb els comentaris que hi ha en aquesta proposta. Com he comentat abans, el número de comentaris és molt important per a formar l’algoritme que marcarà el llistat d’idees populars, a més de possibilitar dues coses:

1. que la gent discuteixi i digui la seva sobre la idea:
2. que d’altres persones comentin una porposta nova, fent que el resultat sigui millor:

Només cal que pensem un exemple qualsevol a pràcticament tots els àmbits de la política i podrem entendre la poderosa eina que tenim al davant. I qui diu a nivell governamental diu a nivell de partits o molts altres casos, de gestió més interna.

Ho veieu factible?