Aquest és el trailer oficial de la seqüela de [REC], una pel·lícula que em va agradar. La vaig estar esperant durant mesos abans que s’estrenés. En aquell temps tenia una amiga, la Inés, ficada de ple en estudis de cine i em va enganxar el cuc del cinema. Vam esperar plegats la gran estrena del que va ser una de les entrades que he pagat més a gust en ma vida.
El que va ser presentat com una pel·lícula única, sense intenció de ser continuada, vist l’èxit als diferents festivals i el gran suport del públic i la crítica, va esdevenir en una història més llarga amb, com a mínim, una segona part.
[REC] em va agradar moltíssim, va superar les meves espectatives. Hi ha gent que em va dir que això era perque no he vist “El projecte de la bruixa de Blair”, podria ser que fos per això però, com he dit, la cinta em va agradar i vaig quedar satisfet d’haver esperat tan impacientment per veure-la.
Ahir vaig anar a veure la segona part, REC 2. En Paco Plaza i en Jaume Balagueró (sempre els escriuen al revés i el pobre Paco també té dret a anar al davant alguna vegada) anaven per les entrevistes dient que el que presentaven aquesta vegada era el mateix que l’anterior però amb més acció, més recursos, més actors i més sang. El cert és que tot això hi és, no ens van enganyar. La cosa està en que tenen moltes més coses amb que jugar, però no tenen la més important que els va fer guanyar tants punts en la primera versió: la novetat. El format era novedós, la càmera subjetiva no és un recurs massa comú en el cinema, per tant creava una sensació innovadora i que no molts no haviem patit mai al veure una pel·lícula.
La història de REC 2 comença pocs minuts després del final de la primera. Un equip de GEOs entra a l’edifici amb un home del Ministeri de Sanitat. Després d’aquest punt, l’interès de la història mor. No hi ha res que no passés a la primera, excepte si tenim en compte que hi ha més gent nova i que tenim imatges del que està succeïnt a l’exterior durant uns minuts. També hi ha més càmeres que donen una extranya visió del que veuen els protagonistes. El joc del film està en pegar als infectats que intenten atacar i tirar la càmera al terra. Suposo que això últim és per no haver de gravar directament diferents plans impossibles o massa cars de gravar (pel que tinc entès, és una producció de menys de 2 milions d’euros) i que ja s’entenen o s’intueixen pel context o les ombres.
No vull crear spoilers, però sí vull recomanar-vos fer qualsevol altra cosa abans que anar a malgastar els diners d’aquesta entrada. Per pocs diners que siguin, pel mateix preu pots regalar-li un petit detall a la teva parella, t’asseguro que encara que te’l tiri a la cara, estaràs més convençut que és una molt bona forma d’invertir aquests diners.
Ja has vist REC 2? Què en penses? Fem un joc: digues tres coses que et farien sentir-te més satisfet d’haver-te gastat els 6€ que, de mitjana, pot costar l’entrada de cine per veure aquesta pel·lícula.
NOTA PELS DIRECTORS: Si era una comèdia, us asseguro que tota la sala va riure unes quantes vegades.
.jpg)
Ei, hola! Em dic Ferran i sóc de Badalona. En aquest bloc hi trobaràs entrades sobre màrqueting, política, cultura i també temes més personals. Si vols saber més de mi ho trobaràs a 
