Dijous passat es va fer per segona vegada a Barcelona la jornada de l’Hoy es Marketing al Palau de Congressos de la Fira on hi vam assistir unes 2000 persones. En dues parts, dividides pel clàssic coffee break -totes les pastetes genials, llàstima les de xocolata d’una de les taules de la sala lateral que estaven més seques.

A la primera part vam poder veure al gran Javier Rovira, que ja m’havien recomanat de veure’l en directe, així com llegir el seu llibre, Consumering (que té molt bona pinta). Va fer una genial presentació posant les bases del nou -actual- màrqueting i donant les seves opinmions de com creia que havia de ser i com anar-lo desenvolupant. Després d’ell, van anar passant tot un seguit de persones, la majoria amb pinta de ser gent d’empresa, que amb més o menys destresa, ens va anar donant les seves claus de màrqueting per anar obrint noves portes, tan ara, en aquests moments complicats de crisi, com en els bons moments. Bàsicament ens van estar mostrant els seus casos exitosos (tot i que també és cert que alguns hi eren pel fet de ser patrocinadors, em sembla a mi) i com els han dut a terme. Un dels que més em va agradar va ser Vicenç Martí, de Vueling, sobretot la part que parlava de crear moviment online per tal de generar més oportunitats de negoci i, invertint-hi més en aquells canals més usats pels nostres clients podríem obtenir-ne de major qualitat, que no són precisament els que gasten més, sinó aquells que gasten, participen e les accions de l’empresa, que responen a la crida d’aquesta i fan créixer exponencialment la xarxa de nous clients que podrien convertir-se -si és que no ho fan des d’un bon començament- en clients de qualitat. També destacaria els altres tres ponents: Jose M. Vilas, d’Unilever; Vicent Termote, de Nespresso i Miguel Gallo, de Daemon Quest, que van tractar diferents temes cadascun d’ells com, per exemple, la importància de les marques líders, les no líders i les blanques al mercat, el màrqueting emocional i el posicionament o l’ètica en el món de l’empresa i, concretament, del màrqueting.

La segona part, bastant més fluixa, tot i que a priori era la més bona, van destacar Joost van Nispen i Enrique Benayas, tots dos de l’ICEMD, tots dos grans oradors, sobretot el segon. Aquest, Benayas, va ser l’últim i va conseguir deixar un gran sabor de boca després d’una segona tanda bastant fluixa, amb la intervenció de dos dels patrocinadors de l’acte, Jose Antonio Amelibia de Correus i Jesús Ángel Pastor de Telefónica, amb poca cosa interessant a dir, de la mateixa manera que Sílvia Carreño d’Atrápalo.com i Laura González-Estefani de Facebook que simplement ens venia les opcions de la seva xarxa social.

En general va estar molt bé, tot i la presència de ponents totalment innecessaris. A veure com prova la de l’any que ve.

Avui, aquest matí sobre les 11, un home m’ha parat pel Portal de l’Àngel i m’ha convidat a pujar a les oficines d’una empresa que realitza estudis de màrqueting per als seus clients. Aquestes empreses, que moltes tenen seu a aquesta zona degut a la gran afluència de gent que s’hi troba per allà, es dediquen a fer estudis diferents, tant quantitatius (enquestes amb respostes tancades) com qualitatius (enquestes amb respostes obertes) o focus groups (dinàmiques de grup), per tal que els departaments de màrqueting, vendes o direcció, per exemple i sempre depenent dels casos, puguin actuar segons l’anàlisis que els passen des de l’institut que ha dut a terme la investigació i ha tabulat les dades que ha extret.

La veritat, no sé com ha començat la cosa. Jo anava escoltant música pel Portal de l’Àngel com us he dit i de sobte un home m’ha vingut amb un “Hola guapo, no te voy a vender nada, solo te hago unas preguntas pero sin venderte nada. ¿De acuerdo? Ven conmigo”. Jo fins aquí només havia pogut treure’m la música i  dir-li un trist “hola”. “No trabajas en publicidad o marketing, ¿verdad?” m’ha preguntat. Jo, que ja volia saber de què anava li he dit “Noo, noo!” (NOTA: si us paren i no voleu fer una enquesta, digueu que treballeu en una agència de publicitat o en algun departament de màrqueting!). Llavors hem pujat a l’àtic i a l’ascensor em deia que sempre havia de pitjar, en una pantalla tàctil, una resposta, la que fos, qualsevol, que no calia que pensés, només que apretés i marqués una casella qualsevol i llestos. La oficina estava plena de gent amb cara d’estrés i que no parava de moure’s i tocar els ordinadors, portar papers a les mans, donar ordres… Estava al·lucinant. On m’havia fotut?

L’home que m’havia fet pujar m’ha ensenyat on havia de seure i m’ha respost algunes preguntes a mode d’exemple, amb el seu estrés continu i desmesurat. No he parat de pensar en uan sola cosa: quina merda d’enquestes i estudis fan allà? A veure, jo tinc una empresa i necessito els serveis d’un institut tipus aquest i, coneixent la seva metodologia no els dono ni tan sols la possibilitat.

No en diré el nom, perque seria lleig per part meva, però tampoc crec que al principi del Portal de l’Àngel venint des de Plaça Catalunya hi hagi moltes empreses d’aquest tipus…

Ahir al vespre vaig anar al concert que els Manel van fer a Badalona en el marc de les Festes de Maig.

La plaça on es va fer era la dedicada a concerts petits i no hi havia prou lloc. A més, el so no estava preparat per acollir a tanta afluència de públic i els que érem als costats, la gran majoria, no podiem sentir res amb prou claredat. A més, el problema també s’agreujava per les cadires que hi havia davant de l’escenari que ocupaven massa espai i la gent dels voltants amb prou feines hi cabíem.

El concert en sí va començar amb una cançó recitada inventada sobre alguna cosa que havíen vist aquella tarda al Frankfurt de la Plaça de la Vila. No se sentia gaire, però el que vam poder agafar ens va agradar.

La cosa es va anar animant fins arribar a les cançons més conegudes com “Al mar”, “Quan en Bernat se’t troba”, “Ai, Dolors” o “Ens en sortim” i un final genial amb la participació de part del públic sobre l’escenari, fent frases inventades sobre la base de la cançó “Corrandes”.

Ja hem dit que repetiríem al proper que poguem (i pujarem a dir la nostra frase, òbviament).

El proper concert a la vista? El de La Pegatina aquest proper divendres al Clap.

CiU, el PSC i ERC tiraran endavant la nova LEC, la Llei d’Educació de Catalunya. És una bona notícia pel fet que és aprovat per la gran majoria del Parlament però dolenta perquè no inclou a ICV, i no la inclou per una manca de voluntat dels tres partits d’arribar a un acord, per més que diguin que sí.

El desacord rau en un dels punts de la llei o, més aviat, en un dels punts que no nega la llei. Iniciativa creu completament necessari fer obligatori que, per aconseguir ajudes públiques de la Generalitat, no sigui possible d’acceptar les peticions de les escoles i instituts que practiquin una segregació per raons de sexe.

La veritat, a mi no m’hi cap al cap que encara existeixin centres que separin als seus alumnes segons el seu sexe o que només n’acceptin un. I encara més: quina família pot creure beneficiós per als seus fills que créixer en un ambient que no és el que es trobarà al carrer, és a dir, jo penso que l’escola ha de ser el reflex de la societat, que ha de mostrar com és la vida al carrer i com s’ha de fer per viure-hi i conviure-hi.

També s’ha de dir que tant ERC com el PSC ja han dit que, un cop feta la llei “faran la trampa” i intentaran de suprimir-ho. Per tant, només pot ser obra de CiU i, si em deixeu apostar i assenyalar a algun culpable, diria que és inflluència directa dels democristians d’Unió. Una mesura tan retrògada només pot venir d’un partit antiquat, que aposti per polítiques i propostes que semblen d’un altre temps ja passat.

A veure, jo mai no he entès el que representa ICV en l’espectre polític del país, aquesta combinació d’ecologistes i d’esquerres (o, fins i tot, comunistes) no crec que sigui prou pesant com per tindre un partit fet expressament. És a dir, ecologistes ho haurien de ser tots els partits, en major o menor mesura, però tots, al cap i a la fi, i d’esquerres doncs ja n’hi ha i també haurien d’incloure el que queda de comunistes, així que no acabo d’entendre què representa exactament ICV al Parlament que no estigui ja en un altre partit o que podria ser-hi. Tot i això ara els felicito per negar-se a signar aquest pacte, aquesta llei que inclou aquest punt que, com a mínim des del meu punt de vista, trobo terriblement vergonyós per a un país com Catalunya, del que sempre diem que és diferent de la resta de l’Estat, més modern, més de cara a Europa i al món i amb una forma diferent de pensar i amb moltíssimes coses interessants a fer.

Ara sembla que ens volen fer tornar enrere i no arribo a entendre per què. Per què?

Gràcies, Iniciativa!