De Cadaqués a Menorca. Del lloc d’estiueig preferit per moltes famílies i gent d’entre 20 i 35 anys provinents de la Barcelona més guapa a una de les illes per excel·lència de la tranquil·litat mediterrània. Un missatge directe dirigit al target d’Estrella Damm. Aquest és el viatge que ens proposa l’anunci (o videoclip, com li diuen ells) d’Estrella Damm d’aquest estiu intentant repetir la fórmula de l’èxit de l’any passat amb Formentera i els Billie the Vision & the dancers (Spotify).

El risc és justet: una història tan senzilla com la de l’any passat, noies maques i nois amb barbeta deixada de fa dies, festa, riures i cerveses. Per tant, esperen que amb la mateixa idea tinguin el mateix resultat? El cert és que és molt complicat per la revolució que va suposar, però si veiem els números i la repercussió que un dia després de penjar el vídeo a la xarxa (uns dies abans que l’estrena a televisió, que segons el teaser que ja s’emet serà el 31 de Maig) està tenint.

Uns exemples de la notorietat que està aconseguint són les reproduccions del vídeo a YouTube. El que ahir a la tarda es va penjar el vídeo al canal de la marca ja ha superat les 24400. També ens podem guiar per la participació: a YouTube ara mateix porta 266 likes mentre que a només 10 dels votants no li ha agradat, tota la pila de comentaris que està rebent (la majoria positius), la repercussió a la xarxa amb, per exemple, centenars de tweets parlant-ne i viralitzant el vídeo, així com moltíssimes entrades en blogs comentant la campanya, com aquest mateix post. Ah! I per no parlar dels grups i pàgines de fans espontanis que s’han creat a Facebook (a favor i en contra) i tota la pila de comentaris en els murs personals parlant de l’anunci. Cal recordar que la campanya encara no ha començat a televisió…

Un cop més, per a Estrella Damm, ha quedat comprovat que comptar amb Villarrosàs és un èxit amb majúscules. Espero que tota aquesta gran repercussió no s’acabi en sec i m’hagi de menjar les paraules, però sembla que l’han tornada a encertar. Felicitats per arriscar-se a apostar per coses diferents (encara que sigui convertir-se en la Freixenet dels estius).

Dos enllaços interessants parlant de la campanya:

• Al bloc “Marketing take away” de l’amic twittero Jaime Valverde
• I al bloc “Catxmenorca” amb la lletra de la cançó

Què us ha semblat? Us agrada, us sembla molt com l’any passat, no us agrada…?

Avui una cançó per a pujar els ànims, de seguiment obligat i d’aquelles a les que has de fer cas tan sí com no. Perquè no n’hi ha prou amb la felicitat exigim eufòria!

Mazoni – Eufòria

Com insectes suïcides volant cap a la llum que els fregirà
seguim profetes i flautistes com un ramat de cabres
Perseguim el plaer perquè no ens falta de res
però al comtat de Wales els joves es pengen dels arbres

Quan sortim a la nit no entrem mai en un local amb poca gent
i no ho entenc perquè després només parlem entre nosaltres
Però ara no em diguis res que m’espatlles el morat
el morat és per mi sol no puc donar res als altres

Hi ha algú que em pugui dir com sortir d’aquest torbament
com es pot viure intensament sense ser esclau del desig?
No som memòria ni trajectòria tan sols un punt aïllat
no n’hi ha prou amb la felicitat exigim eufòria
no n’hi ha prou amb la felicitat exigim eufòria

Si quan la veus l’únic que et passa és que tens ganes de plorar
hi ha alguna cosa dintre teu que et xucla la poesia
Si per voler-ho tot, t’has de quedar sense tu
no és tant voler sinó saber a què renuncies

Hi ha algú que em pugui dir com sortir d’aquest torbament
com es pot viure intensament sense ser esclau del desig?
No som memòria ni trajectòria tan sols un punt aïllat
no n’hi ha prou amb la felicitat exigim eufòria
no n’hi ha prou amb la felicitat exigim eufòria

Enllaç a l’Spotify: Mazoni – Eufòria

Un del grans punts forts de Twitter és que és una eina tan versàtil i adaptable que qualsevol pot fer-se’l a la seva manera. No hi ha normes establertes per ningú, no hi ha obligacions. Cadascú es posa les seves pròpies normes o s’acostuma a fer tal cosa o tal altre. Potser sí que es recomana una mica d’urbanitat i molta comprensió i voluntat d’entesa, ja que de vegades, la “paraula escrita” pot ser mal interpretada pel lector. No cal afegir que és necessària, també, una bona dosi d’educació i respecte, però això ja se suposa que es porta après de casa.

Aprofitant que recentment he arribat als meus primers dos anys a Twitter, posaré les meves formes de fer i el que penso, per si li poden servir a algú, tant si vol iniciar-se o acaba de fer-ho com si ja porta temps i creu que pot millorar la seva experiència twettejadora o crear un mínim debat.

Tweets: No s’ha de fer massa tweets seguits. Pot crear soroll al Timeline d’algú que ens estigui seguint i que no li interessi el tema que tractem en aquell moment. Jo intento, si no m’hi cap en un sol tweet, canviar la frase per tal que hi càpiga, usar sigles o llenguatge SMS o arribats a una necessitat màxima, fer dos tweets seguits i deixant temps de marge per a fer un altre.

Replies: Penso que mentre se segueixi la “norma” de fer reply des del tweet que es vol comentar per tal de permetre un seguiment de la conversa fàcil no cal preocupar-se per massa coses més. Seria bo pensar en els followings que compartim i que podrien ser molestats per les nostres converses, per això que cal intentar que siguin xerrades breus, tot i que sé que no sempre es pot controlar i fer que així siguin. Ah! I el que recomano molt és no respondre tweets i replies amb retweets, a no ser que es cregui que el seu contingut podrà ser d’interès per als nostres followers.

Follow fridays: La veritat és que no en faig gairebé mai. Trobo que hi ha moltíssina gent recomanant la gent que jo segueixo i trobo que és afegir soroll als timelines de la gent que em segueix perfils que els arribaran per un altre contacte. Es necessiten només un parell de mans per a calcular a quantes persones he arribat a fer-lis un #FF en tot aquest temps, bàsicament amics nous a Twitter i molt puntualment, algú interessantíssim. Sóc partidari del pensament de: fer pocs followfridays (un parell o tres persones cada divendres) i dient les raons per les quals es fan i no grans llistats que només omplen de soroll i no serveixen -com a mínim pel que fa a mi- per a res.

Follows: No sóc molt donat a fer cerques per interès o per paraules clau que m’interessin. La majoria de cops el que faig és seguir a gent que veig que segueixen els meus contactes preferits o bé, quan algú em comença a seguir “investigar-lo” una mica per intentar saber si el que diu em pot interessar o no. No sóc gens partidari de seguir a qui et segueix simplement “perquè et segueix” ja que no té per què ser del teu interès. No trobo que no seguir a qui et segueix sigui una manca d’educació o de respecte, simplement significa que no t’ajustes als cànons o al que la persona a qui segueixes creu que has de complir per tal que ella et segueixi.

Unfollows: No em considero un gran unfollowejador. Quan començo a seguir a algú li sóc bastant fidel ja que si no m’interessés o si no hi hagués alguna altra raó, no el seguiria. No sóc partidari de deixar de seguir a algú pel simple fet que aquest t’hagi fet un unfollow. Si el segueixes és perquè t’interessa el que diu, perquè el trobes interessant, per simpaties… pel que sigui, si no, unfollow. I penso que és molt important respectar els unfollows que reps! Ni enviar-los un reply dient-los res, ni enfadant-te perquè t’han deixat de seguir. Segurament es tracta d’una incompetència d’estils o temes i no de res personal.

Realment crec que s’ha de ser un mateix i dir el que pensi, actuar com cregui i intentar d’arribar a tenir la millor experiència possible a Twitter.

I per acabar, si ets un depredador que va buscant nous followers a la desesperada: si no m’interesses no cal que em vagis fent follows i unfollows cada X temps. És molt segur que mai et comenci a seguir.

Va, qui fa la seva guia d’estil? Convertim això en una meme! (recordant de fer un trackback per poder anar posant-te a la llista)

Parlar d’una cosa que no es pot dir al primer que passa es fa sempre una mica complicat. Escollir les paraules per a dir el que creus que pots dir però sense dir allò que el teu subconscient et pot fer dir costa. Però no ens enganyem, hi juguem perquè és la gràcia del joc.

Coses que no són el que semblen, llocs que s’amaguen rere d’altres, disseny rere un decorat més aviat antiquat… i una bona mentida piadosa. També és part del joc.

La Tintoreria Dontell és això, una tintoreria. I no, no m’he equivocat posant-li la categoria de “Gastronomia” a l’entrada.

Tintoreria Dontell al carrer Aribau, 55. Segurament la tintoreria amb més bon gust de Barcelona.

I és que per què li anava a fer jo un post a una tintoreria si no amaga res d’especial?