2010 juliol | conixiua.com

Arxiu de juliol 2010

Via en Xavi Güell m’arriba el ja famós même que van iniciar els cracks de Marketing take away.

Mai m’havia plantejat de quines marques era fan, ningú m’ho havia preguntat mai. Normalment es busquen els cantants preferits o els actors o mil coses més, però mai una marca. Així que la recerca ha costat, de fet, fa un quants dies que hauria d’haver escrit aquesta entrada però realment no tenia cap marca clara. Mica en mica vas fixant la teva vista en aquelles marques que et treuen un somriure, que desperten més dintre teu. Aquí poso ordenades, de menys a més, les que més coses em desperten dintre meu.

  1. Starbucks: per a mi, no existeix al món cap empresa més social que Starbucks. I sí, la poso per davant de gegants com Facebook o Twitter, les grans xarxes socials (sic) d’aquests moments. No hi ha res més social que asseure’s en un sofà o butaca com els de casa, prendre’s un cafè i xerrar hores i hores. Alguna cosa té l’ambient d’aquests locals que et deixen enganxat a la cadira i et dóna conversa interessant fins que se’t tira el temps a sobre. Val, d’acord, potser el cafè no és tan barat com ho pot ser a qualsevol “Bar Manolo”, però realment jo prefereixo pagar-ho i sentir-m’hi molt a gust.
    Potser simplement es tracta d’una marca de moda, molt menys “friki” que qualsevol empresa tecnològica com podria ser Apple i per això el seu suport és molt més transversal dins de la societat, però realment és una marca molt potent, i realment és perquè sap connectar, perquè, per a mi, és la marca social per excel·lència.
  2. Google: ja es va convertir en sinònim de cercador, ara ja és sinònim d’internet. Llibertat, transparència, singularitat. Per a mi vol dir aquests tres punts. Una empresa model, amb els seus bons productes i el seu know how brutal, que potser tindrà els seus errors, com tot allò tocat pels humans, però que quan ho fa bé, ho fa molt bé. Segurament “no es oro todo lo que reluce” però de ben segur que ho és molt més del que ens podem imaginar.
    Empresa propera, jove, sana i amb molt de recorregut, comptes impecables i ganes de córrer i créixer encara més. Google és brutal. I m’encanta.
  3. Ca la Mercè: deixeu que en aquest últim escombri cap a casa. És un cas especial, em toca de molt a prop i he pogut viure com va néixer, com ha anat creixent i com segueix vivint ara, malgrat totes les adversitats que ha anat passant al llarg d’aquests sis anys. Com a empresa és de les que anomeno “formigueta”, de les que va muntant-se dia rere dia, amb molt d’esforç i sense parar de treballar, fins a l’últim esforç de cada dia. És sinònim de productes i serveis de qualitat, de saber fer, d’equivocar-se i saber millorar cada vegada més, de bon tracte amb qui els visita i de cultura de la proximitat, de formar part de la família dels clients… tot això és bàsic per estar preparats per demà, per saber que una botiga pot tenir molta més força que qualsevol cadena que se li ha interposat aquests anys pel davant i que gràcies a tota aquesta gran feina, a tot aquest esforç titànic (i ho dic sincerament i veient-ho cada dia des que vaig néixer) s’ha pogut superar, només pot ser la millor marca de la que jo pugui ser fan. Perquè n’és un orgull i, encara més, perquè en sóc el fill i això sí que és tenir molta sort.

Per a seguir amb la même, la passo a la Núria Escalona i a l’Àlex Puig.

Davant la sentència del Tribunal Constitucional que retalla l’actual Estatut de Catalunya, votat per la majoria de catalans i refrendat pel Parlament de Catalunya, des d’aquest bloc donem suport a la manifestació de la societat civil catalana que tindrà lloc aquest dissabte, 10 de juliol, a les 18:00 hores a Barcelona i us animem a participar-hi. Nosaltres hi anirem.

Durant aquests darrers tres anys Catalunya ha estat el punt de mira de determinats mitjans de comunicació i institucions polítiques, civils i econòmiques d’Espanya que han fet servir els seus espais per transmetre una imatge no real del nostre país i això ha quallat en una part de la societat espanyola. Aquesta mirada irada d’una part d’Espanya que no ens entén, acompanyada per una sentència del Tribunal Constitucional que ha estat llarga, polèmica i amb un desenllaç gens desitjat, fa que sigui l’hora que els catalans (societat civil i política) treiem pit, que defensem la nostra dignitat i demostrem unitat.

Davant nostre s’obre un futur incert. No es qüestió d’analitzar com serà, però cal fer palès, d’una vegada per totes, que el nostre país i la nostra nació, que és Catalunya i nosaltres, els catalans, volem una millora en el nostre autogovern i un finançament més just.

Aquest post és una iniciativa conjunta de Ricard EspeltMarc Garriga,Trina MilanEdgar RoviraGemma Urgell. Si vols adherir-te només cal que creïs un post en el teu blog amb aquest text, també pots adherir-t’hi fent un comentari en aquest blog o qualsevol altre blog que ho hagi publicat.

Sudàfrica. Terra de Mandela i ara també de futbol per la Copa del Món. Aprofitant l’esdeveniment, les empreses es llancen a publicitar-se en aquest magnífic escenari. Les marques que paguen per ser patrocinadores úniques i ser presents als estadis de futbol durant la celebració de la Copa però també les que no són “oficials”, tant locals com internacionals que no aconsegueixen el preuat patrocini.

Podria parlar de moltes marques mundials però molt millor parlar de casos que acostumen a passar més desapercebuts, com el que ha passat amb una aerolínia low cost local, Kulula.

Kulula viatja entre ciutats que acullen partits del Mundial i, aprofitant l’esdeveniment, va decidir de fer publicitat usant aquest acte. El problema? La FIFA veta l’ús dels termes relatius a la Copa del Món per a usos comercials com aquests i els marketers de la companyia van pensar en evitar la limitació anunciant-se com “l’aerolínia no oficial del ja saps què“. La campanya va tenir un gran èxit. El problema? La FIFA va amenaçar l’empresa i, per evitar la denuncia, van decidir de retirar la campanya.

No es van quedar amb els braços creuats i van llançar una altra campanya als diaris on posaven un missatge directe al capatàs de la FIFA, Sepp Blatter. Li oferien viatjar gratuïtament durant les properes setmanes per tal que pogués comprovar la qualitat de l’aerolínia i els seus grans preus.

Cartell de Kulula

La sorpresa? No va venir el Sepp Blatter que s’esperaven a recollir el seu “premi”, si no un Boston Terrier. Sorpresos, s’ho van prendre bé i van saber-ho aprofitar per posar-ho al seu favor. Mitjançant la xarxa van llençar una campanya en xarxes socials on el gos era el principal reclam, fent desaparèixer, fins i tot, el logotip de l’empresa per posar una foto de l’animal en la pàgina oficial a Facebook. També li han creat un perfil a Twitter (sense massa incidència, la veritat) on el gos va explicant tot el que va fent.

Una campanya original, que potser no ha traspassat massa fronteres, però que de ben segur que ha fet pujar la presència i el reconeixement de la marca en el seu mercat natural. Bravo Kulula per saber aprofitar les oportunitats quan es presenten!

 Ei, hola! Em dic Ferran i sóc de Badalona. En aquest bloc hi trobaràs entrades sobre màrqueting, política, cultura i també temes més personals. Si vols saber més de mi ho trobaràs a Autor i si vols saber el per què de posar-li Conixiua al bloc clica aquí. Que conixiuegis de gust!

Get Adobe Flash playerPlugin by wpburn.com wordpress themes