No sóc capaç d’entendre algunes de les queixes dels pagesos. És normal que es queixin si cobren poc pels seus productes i arriben cars al client final, però la forma d’actuar crec que no és destrossant collites tallant amb aquestes carrers i places! Què és això de cremar pneumàtics al mig de les carreteres o fent tractorades gastant benzina? Trobo que les manifestacions i les queixes d’aquest tipus i per aquesta raó estan molt mal infundades i fora de qualsevol lògica empresarial, perque no oblidem que un pagès no deixa de ser un empresari. Amb això vull dir que ara ningú em digui que sóc un pixapí i que no entenc res del camp. No es tracta de res més que un negoci encara que sigui petit.

Suposo que la gran majoria dels pagesos no són diplomats en Administració i Direcció d’Empreses ni economistes ni res d’això, sino gent que s’ha fet a sí mateixa i que es troba que des de ja fa uns anys ha començat a jugar a la primera divisió internacional i vol seguir amb el que feia fins just abans i les coses, crec jo, no van així. El camp també s’ha de modernitzar i presentar-se com un sector competitiu com no l’és ara, o com a mínim molt més del que ho és ara.

Puc arribar a entendre que es demanin ajudes a l’Administració quan hi ha grans temporals i moltes pèrdues ja que es tracta, ara per ara, d’un sector molt dèbil, tot i que s’hauria de mirar de regular o posar-hi algun tipus de control per evitar que es demanin ajudes com qui va al supermercat. El problema ve quan es donen ajudes per a tot. No vull dir que no se n’hagin de donar, ja que estimula a crear ocupació i riquesa, a més de noves empreses o projectes innovadors, per exemple. El que sí que passa és que els pagesos i la gent del camp en general no podran moure’s com una empresa “de veritat” fins que no deixin de tenir aquest coixí que els permet veure la vida d’una forma una mica menys feixuga del que ja és, de per sí, la vida al camp en molts dels seus aspectes. Acaba sent com el que passa a Andalusia, com a mínim segons la meva percepció que pot ser errònia, on tothom acaba tenint ajudes del govern autonòmic i s’acaben convertint en “funcionaris de facto” sense gaire motivació per la creació de riquesa que podria tenir qualsevol altre lloc del món una mica més avesat a que la seva gent es busqui les garrofes per sí sol.

A part de queixar-me proposo una solució que, de fet, la prenc d’una empresa del camp que és un cas d’èxit: tal i com va fer la cooperativa Llet Nostra cal fer una gran cooperativa però no com la gran majoria amb quatre iaios i altres sense idea del tema. Una gran cooperativa amb voluntat empresarial, que englobi molts pagesos i que es converteixi en un referent important, dins i fora del país, que pugui competir amb multinacionals parlant-los de tu a tu. Cal treure intermediaris, fer un pont gairebé directe del camp al client final. Em refereixo a eliminar despeses innecessàries que no fan res més que encarir el producte. Si un producte el pagès ara el ven a X i el client final el compra a Z, el preu es pot reduir a Y per tal de poder competir amb la resta de pagesos i empreses, cooperativistes o no, que suposin una competència directa i fent que els consumidors puguin trobar una alternativa lògica i de la mateixa o més qualitat que les ofertes del súper amb productes que, en segons quins casos, tal i com els compres els pots llençar per la pèssima qualitat que tenen.

Es poden crear dues línies per atacar a dos targets: una de més clàssica, amb les caixes de fusta prima, típica, tòpica i senzilla, de tota la vida, per a un públic d’edat més elevada o que es guia pel “si té pinta de poble ha de ser bo” i una altra amb els mateixos productes amb un packaging i una imatge més moderna i atractiva per a unes edats menors i que necessita més estímuls ja que no està acostumada a consumir aquest tipus de productes.

El que està ben clar és que cal gent amb empenta, però no només bona fer i ganes de treballar, sino sabent una mica què és el que es fan. Si cal invertir-hi una mica més es fa, perquè cal veure-ho com això: no és una despesa sino una inversió. Llavors és quan realment estaran fent negocis i no ara, quan a la majoria només els estan prenent el pèl.

I per part meva, fins que no facin això o alguna altra solució millor (cal pensar que jo no sóc ni un gurú ni una enciclopèdia de l’economia i l’empresa) les seves crítiques no tindran gaire sentit.