Primer de tot dir que jo no sóc banquer i encara no tinc grans coneixements del marketing i, potser, això fa que, segons el punt de vista d’un suposat expert, gastar 200 milions d’euros repartits en cinc anys en el patrocini d’una escuderia de Fórmula 1 sigui una molt bona inversió en publicitat. A mi, la veritat, em sembla que ho és però per a una empresa que encara utilitza una campanya de marketing i publicitat feta abans de la crisi.

Pel meu criteri, que ja us dic que de números tampoc no és que hi entengui massa, es tracta d’una suma descabellada per pintar unes lletres a un parell de cotxes i a uns monos dels mecànics i conductors (com a molt també a uns cascs de competició).

M’explico. En aquest moment d’inestabilitat econòmica desmesurada (jo ja m’he cansat de dir-li crisi) i de sentiment social de derrotisme està molt mal vist que es malgastin grans quantitats de diners en fer coses que no tinguin una repercussió activa en la vida de la gent. Encara menys, doncs, és que aquesta quantitat sigui malgastada per una entitat que, com la resta de les seves competidores, es nega a donar diners per a empreses, vivendes i qualsevol altre qüestió que necessiti d’un finançament. Entenc perfectament que no sempre es pot donar uns diners a tothom qui ho reclami perquè hi ha idees massa poc racionalitzades que necessiten un parell de coccions més o, directament, deixar-les per a algú amb més llums. El que no entenc és que una empresa no vulgui realitzar part de la seva feina i més si té un caràcter tan marcat de desenvolupament social com és aquest cas.

Llençar 200 milions d’euros quan es podrien dedicar a invertir en els seus propis clients, que en realitat seria invertir en sí mateixos, crec jo que els aportaria una millor imatge que la que poden tenir els bancs i caixes actualment, vistos com a llocs on només s’interessen per tu quan els teus diners poden ser per a ells, no quan hi ha un cert risc (bàsicament per part teva que ets qui hauràs de tornar els calers sí o sí). Com dic, no parlo de donar diners a tot Déu, al cap i a la fi seria dedicar part del pressupost previst per marketing i publicitat per a basar-lo en nous productes financers per atacar la crisi o aplicar els ja existents. Si a un client li fas la vida una mica més fàcil et guanyaràs la seva confiança i et farà la millor publicitat que existeix: el boca a orella, perquè sempre es fa més cas del que et recomana un amic o un familiar que no pas un anunci qualsevol.

Senyor Botín, moltes vegades, pensar en els altres, et pot donar molts beneficis.