Avui ha estat un bon dia.

Sota aquesta frase es poden amagar milers i milions de conceptes que em poden haver donat una gran satisfacció avui. De fet, ha estat totalment normal de final de vacances: m’he llevat tard, he fet poca cosa i acabaré a la nit prenent alguna coseta a la fresca. Ara bé, el poc que he fet, m’ha sortit de puta mare.

M’explico, avui havia d’acabar feina del programa de ràdio. Ja en vaig parlar, es diu “El que ve després” (tot i que nosaltres que som uns majos li’n diem EQVD) i avui em tocava fer acabar una part del guió, la de la secció variable. El text en sí segurament no era el millor que hem fet, però realment és el dia en que m’ho he passat millor. Era el tercer programa i ja els nervis han gairebé desaparegut. Gairebé només perquè diuen els grans de la comunicació que sempre cal tenir-ne una mica. No pretenc ser una estrella, no és el que vull fer ni serà el meu futur professional (o no és pel que m’estic preparant) però, cony, ja que ho fem, fem-ho com els bons, no?

Per altra banda, la meva cap (sona estrany però jefa ha de ser incorrecte, no?) m’ha enviat un mail que feia dies que esperava i era bastant vital per saber amb més propietat on m’he ficat. A més, l’entrada del dimecres dia 23 sobre la revista TimeOut i els problemes de recepció ha donat els seus fruits (cosa que no m’esperava perque és la primera vegada que em passa). M’han trucat de l’editorial i ja m’ho han solucionat, molt macos ells (gràcies Laura) i suposo que en breus m’arribaran els cupons amb els que podré anar a recollir la meva revista.

Ara, quan acabi d’escriure aquesta entrada, veure una mica de Lost i serà un dia rodó!

No és maca la happicitat? I com de senzill és arribar a ser-ho… Ains! Acabeu de passar, vosaltres també, un bon dia