Cotxes amb la potència d’avions, cremes i potingues que et tornen a la joventut, llibretes que et submergeixen en un món inexplorat, nines que semblen models i tenen vides de pel•lícula… La publicitat i el marketing doten els productes, molts cops, de valors i entorns molt diferents dels que tenen o els donaràs en realitat. El valor afegit d’un producte o de l’equivalent de la competència serà el que et farà decidir-te si vols comprar un o l’altre, encara que el format, per exemple, et sigui més útil. M’explico: a una família formada pels pares i dos fills els resultarà molt més pràctic un paquet de tamany familiar de pa de motlle que no pas un de mida més reduïda, molt més útil per a un solter, per exemple. Fins aquí lògic, però què passa quan els creatius o marketers decideixen donar-li un valor afegit a aquests dos productes que a priori no tenen? Si li posen un preu prohibitiu al paquet familiar adduint motius d’exclusivitat, fet amb productes d’importació i altres valors per l’estil, una família que no busqui o esperi això d’aquest pa de motlle en format familiar no el comprarà, segurament, i haurà de trobar alternatives com el paquet més petit, que potser està promocionant-se per a un perfil més proper al de la família.

Aquesta targetització dels productes és útil, la majoria de cops, per a la marca i el client ja que si el posicionament és l’adequat, el joc entre les dues parts serà fluït i beneficiós per ambdós. Si s’equivoca posicionant-lo, fallarà i si no és capaç d’adonar-se del seu error, no arribarà a donar els beneficis potencials que podria o, fins i tot, desapareixerà del mercat.

Ara bé, què passa amb les marques blanques? Tot i que a opinió meva, el fet de ser una “marca blanca” ja la posiciona, a nivell de productes individuals no tenen un posicionament definit. La despesa que suposaria la feina de més del departament de marketing, les campanyes publicitàries per a cadascun dels productes… totes aquestes despeses es suprimeixen i així es poden oferir uns preus més ajustats i competitius que els de productes de marca.

Carrefour ha llençat recentment una campanya que s’enriu d’aquests anuncis, molts cops exagerats, i aposta per vendre els productes pel que són: ven galetes dient que són galetes, ven la pasta és pasta i ven l’oli és oli. I res més, ni felicitat desmesurada ni càmeres lentes ni celebrities venent la seva credibilitat al producte.

Una idea senzilla i molt bona per a una campanya que busca un objectiu clar: posicionar els seus productes de marca blanca en un moment de la crisi en la que sembla que perden pistonada i explicar el seu valor afegit, que no és cap altre que l’absència d’aquest mateix.

Bravo per Carrefour per saber portar la contrària d’una forma tan elegant i sense entrar en atacs poc ètics!

Aquí els vídeos de la campanya: