Estimat 2009, avui t’acabes. Espero que ja ho sabéssis, no voldria fer que ara haguéssis d’anar a corre-cuita a comprar el sopar i el raïm per aquesta nit.

És curiós com has passat de ràpid. Suposo que es diu de tots, però tu, al ser l’últim, el més recordat, ho sembles més. A més has anat farcit de moltes coses! El final del grau superior de màrqueting, el començament de la universitat (sí, també fent-hi màrqueting), conèixer i començar a sortir amb la novia, les pràctiques muntant esdeveniments, les “vacances” a un hotel de Barcelona, el moment Button amb els dies vivint en un matalàs, tots els nous amics que han aparegut i antics que gairebé han desaparegut (la majoria dels quals no haurien d’haver-ho fet), les feines que al final no van acabar sent-ho malgrat l’interès, els nous projectes que van rutllant (i també hi haurà algun que no haurà tingut tanta bona sort), les desvirtualitzacions de gent en múltiples llocs, els dinars i sopars especials…

Has estat un bon any, un any per a descobrir coses, tant meves com de fora. Em conec una mica més a mi i també conec més als qui m’envolten. Has estat un any memorable, tot i algunes dificultats (no parlo específicament de diners -tot i no tenir-ne). Segurament, un dels anys més feliços de la meva vida. T’ho agraeïxo.

Adéu 2009. Que tinguis un bon 2010!

Gràcies a tots els que ho heu fet possible i també als que no. Vulgueu o no, és bo saber que hi ha algú a l’altra banda -tant sigui per bo com per dolent.

Gent, ens veiem/parlem/mailegem/truquem/tweetegem/wavegem/facebookegem… el que sigui però que sigui l’any que ve! Molt feliç 2010!

M’he adonat que des de fa uns dies estem patint el fred a totes les parts dels nostres cossos. Com diria aquell: “a casa ja hem venut la Black & Decker”. A les 8 arribo a l’estació amb la cara glaçada i ben vermella, irritada per l’aire gelat. Jo quan deia que m’agradava el fred tampoc és que em referís a això, així que si en Tomàs Molina m’està escoltant (sinó en Mauri o en Nadal ja em va bé) que faci alguna cosa amb aquest temps, que una cosa és fred i l’altra viure en una glaçonera. Ah! I es nota que va vindre Maradona a veure el partit del Barça de l’altre dia: es va deixar tota la neu aquí…

També m’he adonat que aquest any nou que tot just estem estrenant hi ha una crisi que la veiem com l’Obama: tots ho veiem per primer cop molt negre.

Res més. Sembla que he tingut una palla mental.