Primer de tot i sense deixar temps a que tingueu temps a desistir de deixar de llegir aquesta entrada: no hi explico res de la història més que el que he cregut indispensable per tal de posar en antecedents a tothom qui no l’hagi vista. Segon de tot: si no l’heu vista, quan acabeu de llegir aquest text, agafeu diners i aneu a veure-la (i si pot ser en 3D millor, però llavors agafeu un parell de ronyons).
Abans d’ahir a la nit vaig anar als cinemes de Diagonal Mar a veure la última creació de Pixar: Up. És una meravellosa meravella que explica les peripècies de Carl Fredricksen, un antic venedor de globus de 78 anys pel món per tal de fer realitat el somni de tota la vida de la seva dona: plantar la casa al cap damunt d’una cascada en un penya-segat del sud d’Amèrica. Només començar el seu viatge descobreix que no va sol, un nen, en Russell, l’acompanya.
Aquest és el tràiler en castellà:
Feia molt de temps que no tenia aquell pessigolleig que vaig sentir postrat a la butaca. Escenes molt tendres i d’una enorme capacitat encisadora que són capaces d’arribar al més interior de cadascun de nosaltres. Sobretot hi ha una imatge, cap al final del film que em va realment arribar, però que tampoc no diré per no prendre el preciós moment a ningú que la vulgui anar a veure. (Buf, com de complicat és parlar d’una petita joia de la que no en pots explicar gaire).
És una pel·lícula plena de moments molt tendres i d’aventura que realment no podeu deixar de veure. No només ho dic jo, sino que la crítica també ho corrobora. A més, si podeu, veieu-la en 3D! Les ulleres que et regalen compres són tan genials…!
.jpg)
Ei, hola! Em dic Ferran i sóc de Badalona. En aquest bloc hi trobaràs entrades sobre màrqueting, política, cultura i també temes més personals. Si vols saber més de mi ho trobaràs a 
