Ahir va acabar el reality de La Sexta, El Aprendiz, un programa que arribava precedit per grans xifres d’audiència a diferents llocs del món però que aquí ha hagut de patir els temuts canvis d’horari.

Es tracta d’un format original: un grup de professionals de diferents sectors repartits en dos grups que lluiten entre sí prova rere prova per tal d’aconseguir arribar a la final i ser el guanyador d’un lloc de treball amb Lluís Bassat, suposo que a la seva agència publicitària, tot i que mai no ho he sentit enlloc.

Els canvis d’horaris, alguns participants amb poc carisma, proves poc atractives, un empresari massa desconegut a Espanya com per convertir-se en un ganxo pel programa… tot això ha servit per a què l’audiència no s’acabés d’enganxar a un producte de qualitat i que, al meu parer, era prou atractiu com per a ser vist. Potser també hi ha jugat en contra un factor clau com pot ser que el target principal al que s’adreçava el producte no és molt nombrós. Per desgràcia saber la vida fil per randa dels altres és encara més interessant que un concurs amb cara i ulls.

La final va tenir un clar guanyador: en Juancho, que des de la marxa d’en Benjamín es va convertir en un candidat més visible per arribar a la final. La finalista, Teresa, era la meva aposta des d’un parell de setmanes abans de l’acomiadament de l’Ángel, que era amb el que em trobava més identificat, bàsicament per això de tenir la mateixa edat. Potser és per complicitat entre marketers però jo la veia més apta per treballar amb el “senyor Bassat”, com ells l’anomenaven. Tenia més punts a favor que en Juancho com per exemple els idiomes o la seva forma de comunicar-se però li mancaven d’altres que ell mateix o el senyor Bassat van saber ressaltar: la seva versatilitat i la seva perseverança. És un home amb uns mètodes de treball potser amb tocs una mica destralers però que acaben sent molt efectius, quelcom bàsic a l’hora de fer negocis.

Felicito a La Sexta per haver emès aquest programa però també cal renyar-los per haver-la programat tan malament. És una pena però no crec que El Aprendiz torni a emetre’s. Això sí, si hi hagués un altre càsting no m’importaria gens presentar-m’hi.

La comunicació, com tot en la vida, està avesada als canvis constants de la societat a la que es dirigeix. Les televisions tradicionals van perdent pes, cada cop en són més i perden quota gràcies a l’ampliació de la oferta. Els canals amb més pes es queixen que la concessió de noves llicències només fa que hi hagi menys ingressos per publicitat i perdin ingressos, fent més complicada la seva gestió, cosa que afectaria als continguts.

Les cadenes no estan a l’altura en la majoria de casos i això és normal. Hem entrat en l’espiral de l’anomenat Amos a ver qué hechan que fa que ens traguem el que ells volen. Sí, d’acord, quan hi ha algun programa que no té prou audiència és retirat. El que em queixo és que si realment no tenen prou audiència és per manca de molts punts decisius a l’hora de fer-se o d’emetres, que no són necessaris en els programes amb més capacitat de captació de l’espectador com podrien ser els de la premsa rosa. Normalment trobem que les bones idees són les que tenen menys share i això porta a les productores a no arriscar-se escudant-se en “això ja ho hem intentat i no va anar bé”. Val, no va anar bé, però vau fer prou? Vau apostar decididament pel producte? En la gran majoria dels casos, segons el meu parer, és no.

» Segueix llegint

A LaSexta, després del Buenafuente i entre els anuncis de videos guarros i del Jes-Extender (tot i que ara també el fan a les tardes) fan una serie que es diu The Office. És la versió americana de la sitcom anglesa de mateix nom feta per la NBC i que han guanyat dos Globus d’Or i un Emmy entre totes dues.

Està gravada com un fals documental, com Herois Quotidians a TV3 (diria que comparteixen el tipus d’humor) i he de dir que és rara de collons. M’agrada, perquè té un punt d’idiotisme elevat i m’ha fet meravellar-me amb l’Steve Carell (meravellós, sublim), però alhora la trobo rara de collons. Tracta de la vida diaria, de la rutina d’uns treballadors d’una oficina de la companyia de paper Dunder Mifflin. El cap és en Carell, un home molt egocèntric però tendre a la vegada amb un punt de boig i que es pensa que tota la oficina és part del seu cercle d’amistats. La majoria dels seus empleats (tots menys el pilota) el tracten com una criatura, el prenen per boig seguint-li la corrent o suden del que diu, donant-lo per impossible. Després hi ha més personatges com el pilota que fa tot el que li diuen i que té un becari, els dos enamorats que no s’ho diuen però que està clar que ho estan, representants de minories, una noia que parla molt i un comptable que no en té gaire idea. Potser hi ha algun més, però ara mateix només puc recordar-me d’aquests, que són els que surten més.

Una sèrie totalment recomanable!

Em vaig declarar fan incondicional dels Simpsons fa molts anys, de la època en que anava abans que el Pasapalabra allà cap a les sis de la tarda. No hi havia ni un sol dia que faltés a la meva cita de berenar davant de la caixa tonta. Jo no podia viure sense la meva sessió de gent groga amb quatre dits però mica en mica vaig anar deixant de veure’ls al passar-se als migdies ja que jo em quedava a dinar al cole. Quan vaig recuperar la llibertat els migdies vaig tornar a enganxar-m’hi, òbviament, però va passar alguna cosa que em va deixar flipant: vaig tornar a veure els mateixos capítols que representa que eren de temporades anteriors (i que en realitat ho eren, però que els repetien fins la sacietat). Llavors Antena3 va anunciar que emitirien nous capítols, però els diumenges a la nit en comptes dels migdies. MENTIDA! Aquesta farsa va durar res o menys i van tornar a repetir i repetir. Ja, sense trobar-li cap cosa que em cridés, amb un Matt Groening amb falta d’idees noves i perdent tot l’esperit simpsonita vaig passar-me a Futurama, estrenada uns anys anteriors però que va ser retirada vés a saber per què…

Van passar els anys i van aparèixer nous canals i un d’aquests va programar, gairebé seguits i adaptant-se bastant al meu horari dues sèries de culte. Una ja la he dit, Futurama. Gran sèrie amb grans personatges com en Fry o en Bender, per exemple. L’altra, una sèrie de dibuixos animats que s’ha convertit en la nineta dels meus ulls i que intento no perdrem mai és Padre de família. Vindria a ser una espècie de Simpsons però modernitzat i amb la sàtira que caracteritzava a la serie de les personetes grogues (bé, en realitat amb molta més) i ficant molt més el dit en la llaga, ficant-se més (i millor, amb més mala bava) amb tot i en tothom. M’agrada. Quin és el problema? LaSexta està fent el mateix que Antena3: no segueix les temporades sinó que programa els capítols com vol i acabarà passant el mateix que amb la meva exsèrie preferida durant tants i tants anys.

I direu: a què ve aquesta entrada? Doncs a que aquesta setmana ja he vist algunes referències a sèries que m’agraden per internet com el tercer DeMente de la Gina o aquesta enquesta a Rienzie i mira hi he estat pensant al lavabo. Així m’haurà quedat el text: una merda. [Modèstia mode on ]

[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=qJ99e-SxyC0]

A que no sona tampoc malament? No diria de portar aquesta a Eurovisió perquè en Rodolfo (clica per afegir-lo a la teva llista del Facebook) hi ha d’anar, però em mola!

Via: FocoBLOG

PD: Recordeu que el dia 24 és el Festival! Ja sabeu a qui votar?

Caiga quien caiga ha tornat a la televisió i no em convenç. Ja s’ha acabat i la veritat és que encara no he rigut. A Telecinco no és que fóssin tampoc una passada, no m’agradava com ho feia en Fuentes, però era millor del que avui ha demostrat en Frank Blanco a la Sexta. Ok, només ha estat el primer dia i els falta rodatge, però es que ni els que ja hi éren, com en Juanra Bonet, m’han fet gràcia. I la noia, massa altaveu socialista, no? Bé, es que és neboda del Gabilondo i se li haurà enganxat la dèria… suposo jo!

Espero que canviï ràpid, no fos que caigués massa d’hora de la cadena…

Ja era hora.

Avui començo el meu primer bloc. Feia temps que volia ficar-me en aquest món però fins avui no m’ho he plantejat seriosament i, com podeu veure, aquí estic.

Crec que em presentaré: » Segueix llegint