Als restaurants és important que el servei es dugui a terme de forma ràpida i eficient. Per tal de poder dur-ho a terme cal que hi hagi algú que sàpiga com dirigir i utilitzar els seus recursos, tant humans com materials. Moltes vegades, l’èxit de l’establiment depèn majoritàriament d’aquest punt i és primordial al moment de fer la recerca de les persones a ocupar aquest lloc tenir-ho ben clar i contractar els perfils que s’hi adaptin millor.

Un dels restaurants on és més important el personal i l’encarregat és als punts de menjar ràpid. És obvi per a tothom que si ja en el nom hi apareix la paraula “ràpid” ha d’influenciar una mica, no? Doncs no sempre és així, de vegades ens podem trobar amb gent que el dia que la seva cigonya repartia la sang van arribar els últims i van haver d’arreglar-ho amb una mica d’orxata que devia ser la única cosa que tenien per allà a la vora, que ja és extrany… Tot ve per una mala experiència que em va passar el dia que vaig anar a veure Up al centre comercial Diagonal Mar i vam sopar al Burger King. Treballant Uniformats vaig veure set persones, sino recordo malament: tres a la barra, de les quals una tenia pinta d’encarregada, un a la cuina -tot i que dedueixo que devien haver-hi més que no es veien des de fora-, dos “netejant” i un que va aparèixer amb safates i no el vam veure més. El descontrol era una passada i no es pot dir que els treballadors estiguéssin quiets. De fet, part del problema també era aquest: massa viatges desaprofitats, vull dir, per anar a buscar dos gots no calen tres viatges (sí, llegiu bé). Això només fa enlentir el procés i posar nerviós tant al personal per l’acumulació de clients com als propis clients per la ineptitud dels nerviosos treballadors.

També trobem el cas de restaurants més bons i més cars on el servei és un dels punts més destacats pel fet de ser bàsica una bona atenció al client ja que aquest servei és un cost elevat i que fa augmentar exponencialment el preu dels plats. Aquesta part també ve motivada per un restaurant en concret, un que fa un temps vaig definir-lo en una entrada com “un dels meus restaurants preferits”. Es tracta del Cuines Santa Caterina, un lloc novedós i amb aires de modernitat arreu que té, per al meu gust, un sol problema: a l’estiu, quan el cap de sala no hi és per vacances (suposo i espero), el servei decau i no es veu la organització i la rapidesa que cal en un restaurant que viu, en part, d’aquesta velocitat pel fet de no poder reservar-se. És una gran llàstima que un dels puntals, pel meu gust, del Grup Tragaluz no pugui estar ara mateix al nivell que vaig constatar totes les altres vegades que hi he anat. Repeteixo: vull atribuir-ho al fet que el responsable estigui de vacances i, per això, al Setembre hi tornaré ja que hi tinc una cita pendent -en part aplaçada per la raó que comento a aquesta entrada- però si segueix no estant a l’altura que li correspon serà que ha mort d’èxit i, com a mínim jo, no menjo amb morts.