D’acord, encara no el tinc. Encara. Catalunya està sota el caos que suposa el profund interès de la gran Telefónica d’acabar amb la paciència dels seus clients. No hi ha iPhones per a tots enlloc del món (ok, a Telefónica li donarem la culpa només del que passa dintre de l’Estat que, bàsicament, és el que m’afecta) i, en comptes de fer com al Titanic “Primer les dones i els nens!” amb el que podria fer-me passar per nen i aconseguir-ne un (afaitat em trec, com a mínim, com a mínim 5 anys o menys!) els venen a tothom. Eh, i jo tranquil. Sé que l’acabaré tenint tot i les traves que m’està posant la mateixa Movistar. Jo sóc azul des de fa anys. Bé, des de sempre, de fet. Ara resulta que no podré mantenir el meu número (bé, sí, però no el podré usar amb l’iPhone) però que si fes una portabilitat des d’una altra companyia sí que seria possible. Em direu que no es pot canviar això, no? JA-JA-JA! A això cal sumar-li els viatges que he fet a Barcelona buscant-ne, la trucada al 11888 preguntant on hi havia més botigues Movistar a la capital, les hores (potser fins i tot minuts) buscant de forma inútil informació i anant a preguntar per les botigues del centre de Badalona sense trobar-ne. ON DIANTRE SÓN ELS IPHONES, SENYOR TELEFÒNIC? ON!? Deixi’m dir-li una cosa: no podem anar entregant a les botigues de 10 en 10. Va, amb una mica de ganes que li posem això ho podrà solucionar. Només cal afegir-li un 0 al darrere. Sí. En comptes de 10 en 10, faci-ho de 100 en 100 i acabarem amb els problemes d’abastiment.

Tot i que no el tinc (a veure com acaba la setmana) ja estic enllestint la llista d’utilitats que li afegiré a la maquineta. Per començar WordPress, el meu gestor de blocs, fa uns dies que va presentar una eina que em permetrà d’actualitzar des del telefonet aquest bloc. També he trobat una web amb tot de sèries per tal de veure-les en els meus futurs viatges en tren de rodalies. Just són de 20 minuts els que jo he escollit (bàsicament Padre de família, per començar), el temps que, més o menys, es triga de Badalona a Plaça Catalunya anant “normals” (espero no poder mai un de sencer o, pitjor encara, dos).

Em vaig declarar fan incondicional dels Simpsons fa molts anys, de la època en que anava abans que el Pasapalabra allà cap a les sis de la tarda. No hi havia ni un sol dia que faltés a la meva cita de berenar davant de la caixa tonta. Jo no podia viure sense la meva sessió de gent groga amb quatre dits però mica en mica vaig anar deixant de veure’ls al passar-se als migdies ja que jo em quedava a dinar al cole. Quan vaig recuperar la llibertat els migdies vaig tornar a enganxar-m’hi, òbviament, però va passar alguna cosa que em va deixar flipant: vaig tornar a veure els mateixos capítols que representa que eren de temporades anteriors (i que en realitat ho eren, però que els repetien fins la sacietat). Llavors Antena3 va anunciar que emitirien nous capítols, però els diumenges a la nit en comptes dels migdies. MENTIDA! Aquesta farsa va durar res o menys i van tornar a repetir i repetir. Ja, sense trobar-li cap cosa que em cridés, amb un Matt Groening amb falta d’idees noves i perdent tot l’esperit simpsonita vaig passar-me a Futurama, estrenada uns anys anteriors però que va ser retirada vés a saber per què…

Van passar els anys i van aparèixer nous canals i un d’aquests va programar, gairebé seguits i adaptant-se bastant al meu horari dues sèries de culte. Una ja la he dit, Futurama. Gran sèrie amb grans personatges com en Fry o en Bender, per exemple. L’altra, una sèrie de dibuixos animats que s’ha convertit en la nineta dels meus ulls i que intento no perdrem mai és Padre de família. Vindria a ser una espècie de Simpsons però modernitzat i amb la sàtira que caracteritzava a la serie de les personetes grogues (bé, en realitat amb molta més) i ficant molt més el dit en la llaga, ficant-se més (i millor, amb més mala bava) amb tot i en tothom. M’agrada. Quin és el problema? LaSexta està fent el mateix que Antena3: no segueix les temporades sinó que programa els capítols com vol i acabarà passant el mateix que amb la meva exsèrie preferida durant tants i tants anys.

I direu: a què ve aquesta entrada? Doncs a que aquesta setmana ja he vist algunes referències a sèries que m’agraden per internet com el tercer DeMente de la Gina o aquesta enquesta a Rienzie i mira hi he estat pensant al lavabo. Així m’haurà quedat el text: una merda. [Modèstia mode on ]