Sudàfrica. Terra de Mandela i ara també de futbol per la Copa del Món. Aprofitant l’esdeveniment, les empreses es llancen a publicitar-se en aquest magnífic escenari. Les marques que paguen per ser patrocinadores úniques i ser presents als estadis de futbol durant la celebració de la Copa però també les que no són “oficials”, tant locals com internacionals que no aconsegueixen el preuat patrocini.

Podria parlar de moltes marques mundials però molt millor parlar de casos que acostumen a passar més desapercebuts, com el que ha passat amb una aerolínia low cost local, Kulula.

Kulula viatja entre ciutats que acullen partits del Mundial i, aprofitant l’esdeveniment, va decidir de fer publicitat usant aquest acte. El problema? La FIFA veta l’ús dels termes relatius a la Copa del Món per a usos comercials com aquests i els marketers de la companyia van pensar en evitar la limitació anunciant-se com “l’aerolínia no oficial del ja saps què“. La campanya va tenir un gran èxit. El problema? La FIFA va amenaçar l’empresa i, per evitar la denuncia, van decidir de retirar la campanya.

No es van quedar amb els braços creuats i van llançar una altra campanya als diaris on posaven un missatge directe al capatàs de la FIFA, Sepp Blatter. Li oferien viatjar gratuïtament durant les properes setmanes per tal que pogués comprovar la qualitat de l’aerolínia i els seus grans preus.

La sorpresa? No va venir el Sepp Blatter que s’esperaven a recollir el seu “premi”, si no un Boston Terrier. Sorpresos, s’ho van prendre bé i van saber-ho aprofitar per posar-ho al seu favor. Mitjançant la xarxa van llençar una campanya en xarxes socials on el gos era el principal reclam, fent desaparèixer, fins i tot, el logotip de l’empresa per posar una foto de l’animal en la pàgina oficial a Facebook. També li han creat un perfil a Twitter (sense massa incidència, la veritat) on el gos va explicant tot el que va fent.

Una campanya original, que potser no ha traspassat massa fronteres, però que de ben segur que ha fet pujar la presència i el reconeixement de la marca en el seu mercat natural. Bravo Kulula per saber aprofitar les oportunitats quan es presenten!

Cotxes amb la potència d’avions, cremes i potingues que et tornen a la joventut, llibretes que et submergeixen en un món inexplorat, nines que semblen models i tenen vides de pel•lícula… La publicitat i el marketing doten els productes, molts cops, de valors i entorns molt diferents dels que tenen o els donaràs en realitat. El valor afegit d’un producte o de l’equivalent de la competència serà el que et farà decidir-te si vols comprar un o l’altre, encara que el format, per exemple, et sigui més útil. M’explico: a una família formada pels pares i dos fills els resultarà molt més pràctic un paquet de tamany familiar de pa de motlle que no pas un de mida més reduïda, molt més útil per a un solter, per exemple. Fins aquí lògic, però què passa quan els creatius o marketers decideixen donar-li un valor afegit a aquests dos productes que a priori no tenen? Si li posen un preu prohibitiu al paquet familiar adduint motius d’exclusivitat, fet amb productes d’importació i altres valors per l’estil, una família que no busqui o esperi això d’aquest pa de motlle en format familiar no el comprarà, segurament, i haurà de trobar alternatives com el paquet més petit, que potser està promocionant-se per a un perfil més proper al de la família.

Aquesta targetització dels productes és útil, la majoria de cops, per a la marca i el client ja que si el posicionament és l’adequat, el joc entre les dues parts serà fluït i beneficiós per ambdós. Si s’equivoca posicionant-lo, fallarà i si no és capaç d’adonar-se del seu error, no arribarà a donar els beneficis potencials que podria o, fins i tot, desapareixerà del mercat.

Ara bé, què passa amb les marques blanques? Tot i que a opinió meva, el fet de ser una “marca blanca” ja la posiciona, a nivell de productes individuals no tenen un posicionament definit. La despesa que suposaria la feina de més del departament de marketing, les campanyes publicitàries per a cadascun dels productes… totes aquestes despeses es suprimeixen i així es poden oferir uns preus més ajustats i competitius que els de productes de marca.

Carrefour ha llençat recentment una campanya que s’enriu d’aquests anuncis, molts cops exagerats, i aposta per vendre els productes pel que són: ven galetes dient que són galetes, ven la pasta és pasta i ven l’oli és oli. I res més, ni felicitat desmesurada ni càmeres lentes ni celebrities venent la seva credibilitat al producte.

Una idea senzilla i molt bona per a una campanya que busca un objectiu clar: posicionar els seus productes de marca blanca en un moment de la crisi en la que sembla que perden pistonada i explicar el seu valor afegit, que no és cap altre que l’absència d’aquest mateix.

Bravo per Carrefour per saber portar la contrària d’una forma tan elegant i sense entrar en atacs poc ètics!

Aquí els vídeos de la campanya:

De Cadaqués a Menorca. Del lloc d’estiueig preferit per moltes famílies i gent d’entre 20 i 35 anys provinents de la Barcelona més guapa a una de les illes per excel·lència de la tranquil·litat mediterrània. Un missatge directe dirigit al target d’Estrella Damm. Aquest és el viatge que ens proposa l’anunci (o videoclip, com li diuen ells) d’Estrella Damm d’aquest estiu intentant repetir la fórmula de l’èxit de l’any passat amb Formentera i els Billie the Vision & the dancers (Spotify).

El risc és justet: una història tan senzilla com la de l’any passat, noies maques i nois amb barbeta deixada de fa dies, festa, riures i cerveses. Per tant, esperen que amb la mateixa idea tinguin el mateix resultat? El cert és que és molt complicat per la revolució que va suposar, però si veiem els números i la repercussió que un dia després de penjar el vídeo a la xarxa (uns dies abans que l’estrena a televisió, que segons el teaser que ja s’emet serà el 31 de Maig) està tenint.

Uns exemples de la notorietat que està aconseguint són les reproduccions del vídeo a YouTube. El que ahir a la tarda es va penjar el vídeo al canal de la marca ja ha superat les 24400. També ens podem guiar per la participació: a YouTube ara mateix porta 266 likes mentre que a només 10 dels votants no li ha agradat, tota la pila de comentaris que està rebent (la majoria positius), la repercussió a la xarxa amb, per exemple, centenars de tweets parlant-ne i viralitzant el vídeo, així com moltíssimes entrades en blogs comentant la campanya, com aquest mateix post. Ah! I per no parlar dels grups i pàgines de fans espontanis que s’han creat a Facebook (a favor i en contra) i tota la pila de comentaris en els murs personals parlant de l’anunci. Cal recordar que la campanya encara no ha començat a televisió…

Un cop més, per a Estrella Damm, ha quedat comprovat que comptar amb Villarrosàs és un èxit amb majúscules. Espero que tota aquesta gran repercussió no s’acabi en sec i m’hagi de menjar les paraules, però sembla que l’han tornada a encertar. Felicitats per arriscar-se a apostar per coses diferents (encara que sigui convertir-se en la Freixenet dels estius).

Dos enllaços interessants parlant de la campanya:

• Al bloc “Marketing take away” de l’amic twittero Jaime Valverde
• I al bloc “Catxmenorca” amb la lletra de la cançó

Què us ha semblat? Us agrada, us sembla molt com l’any passat, no us agrada…?

Estic segur que la gran majoria dels lectors d’aquest bloc no sabrien distingir una Estrella d’una Moritz si els fessin una prova de producte. Sí, d’acord, una és més lleugera que l’altra i una té un sabor més accentuat però si us la posen sense que sigui possible poder-la identificar, en dos gots per exemple, només provant-la, em jugo un pèsol a que no l’encertaria gairebé ningú.

I doncs, com ho fa una marca per fer que el seu producte sigui el que demana la gent i no faci servir un mot genèric? Fent que la gent s’identifiqui amb ell, que li aporti alguna cosa més enllà del propi ús del producte. Per què usem agendes Moleskine o comprem els llibres i la música a la FNAC? Perque ens aporten un valor afegit que no han pogut/volgut aconseguit obtenir les altres. Amb el cas d’Estrella Damm podem dir que passa el mateix. No sóc un gran consumidor de cervesa, més aviat poca, però què fa que demani gairebé sempre una Estrella? La resposta és “senzilla”: els valors que li dono.

Damm ja fa temps que dedica la seva publicitat a vendre aquest valor afegit més que no la pròpia cervesa. En aquest cas hi actuen paraules com passió, humilitat, esforç o dedicació. Per a lligar-ho tot usa dos pilars: el Barça, que per això és patrocinador oficial i catorze persones, catalans de naixement o d’adopció més o menys coneguts, que destaquen en la seva feina gràcies a aquests valors. Per aquest ordre apareixen la Irene Montalà, l’empresari Benjamin Mordoh, el fotògraf Gerard Estadella, l’empresari xocolater amo de Xocoa i Demasié Marc Escursell, l’arquitecte Xavier Claramunt, la dissenyadora Txell Miras, l’il·lustrador Àlex Trochut, el restaurador de Vespas Ferran Medall, l’escenògraf Kale, l’skater Javi Mendizábal, la jugadora de pòquer Leo Margets, en Bruno Sokolowicz i els germans cuiners Javier i Sergi Torres. Gent jove, urbanita i cosmopolita, que sap què vol, on va i que acaba complint els seus reptes i que arriben allà on volen. Aquests són els valors de que vol impregnar-se la marca. Aprofita el ganxo i l’admiració que a Catalunya, com arreu, se sent pel Barça per tal de captar l’atenció dels espectadors, consumidors o no de cervesa i transmetre-li que l’Estrella Damm té els valors que té el Barça de Guardiola.

També es pot relacionar amb l’intent de catalanització de la marca al veure que aquest és un factor que ven. La seva competidora Moritz ho usa descaradament des del seu renaixement i ha provocat canvis substancials i visibles en els textos que es poden llegir al propi packaging primari (les llaunes i ampolles) de la Damm. A més, ara i cada vegada amb més força, també es transmet en les seves campanyes. De fet, és una forma que també li reporta èxit a l’anunci ja que només usar les imatges del Barça podria perdre una part significativa dels seus clients potencials, com podrien ser els seguidors d’altres equips o els que odien el futbol, que també n’hi han. Aquest sentiment de “bon-rotllisme” nacional que desprèn la peça és un element molt important per a la mateixa: serveix per congregar aquests no barcelonistes però que sí se senten catalans o identificats amb els valors que van anomenant-se.

Aquesta petita obra d’art feta per l’agència Villarosàs no és la meva primera lloança a aquesta marca de cerveses. El millor és que si segueixen apostant així per aquesta fórmula seguiran tenint el meu suport, perquè m’encanta.

La marca japonesa de condons Sagami, coneguts arreu per ser els més fins del món, van encarregar a l’agència GT Tokio un anunci per publicitar aquesta diferència respecte de la resta de marques. Al Japó hi ha unes fortes restriccions per publicitar condons per televisió així que van decidir-se per utilitzar Internet. Així es va permetre que, els mesos posteriors a la finalització de la campanya, la marca conseguís les seves millor vendes. A més, va ser premiada al Festival de Cannes, del que ja vaig parlar d’un altre dels premiats anteriorment.

L’anunci, que va durar un mes, explicava com, una parella real que estava sortint a distància van recórrer a peu els mil quilòmetres que hi havia entre Tòquio i Fukuoka, les dues ciutats on vivia cadascun d’ells, per tal de veure’s. Des de la web, es va poder seguir el viatge de la parella completament, fins que van arribar a trobar-se. Va ser llavors quan, amb cent mil visites aquell dia -un èxit rotund-, es va fer públic el nom de l’empresa responsable d’aquell anunci.

La publicitat ha de marcar, ha de cridar l’atenció si realment s’aposta amb fermesa pel producte que es té entre les mans. Amb poc pressupost es pot fer una campanya que capti l’atenció i que aconsegueixi l’objectiu pel qual ha estat creada.

Flex ha començat la seva nova campanya, que porta per nom “El lugar más importante del mundo” i l’spot que l’acompanya s’emet des de fa uns quants dies i es diu “Wanda”. L’anunci no es basa en res més que mostrar que un llit no és només un moble més de la casa sino que també podem viure-hi grans experiències i quina hi pot haver més gran que tindre un fill? Doncs aquí és on entra l’anunci. Wanda és el nom de la criatura que veiem néixer en un part natural que es fa sobre un matalàs de la seva marca.

La gran agència Sra. Rushmore (realment són genials) signa aquest anunci que realment em sembla boníssim. Potser no pel que fa a la fotografia ni a qüestions tècniques però sí com a concepte, és a dir, trobo brutal que Flex intenti donar-li un factor sentimentimental a alguna cosa tan comuna i tradicionalment freda com pot ser un simple matalàs.

Bravo per Flex!

De vegades, determinades imatges que apareixen a la televisió provoquen malestar entre alguns colectius de la societat i aquests promouen accions en contra de l’emissor. Alguns casos, com el de la organització HazteOir que va demanar el boicot al programa Salvados de laSexta i dels anunciants del canal, provoquen que aquests últims, amb la intenció de no malmetre les seves marques cedeixin a aquestes pressions i deixin de publicitar-s’hi.

Navegant he trobat un cas extrany: la marca Heinz, la del quètxup de casa meva, va fer un anunci. Aquest anunci, en un moment donat, s’hi veuen dos homes fent-se un petó i això va fer que molta gent fes arribar el seu malestar per aquesta imatge afegint que van haver d’explicar als seus fills per què dos homes es feien un petó i Heinz va retirar el producte davant de l’amenaça de boicots. Llavors, associacions d’homosexuals van mostrar-se en contra de la retirada i van declarar la guerra contra la marca: els boicotejarien si no la tornaven a emetre. Ara, els senyors directius es deuen estar maleint (i sobretot al genial cap del que va sorgir la idea d’aquest anunci). Aquests són els problemes de la publicitat: hi ha gent que no entén el món en que viu i no sap que les coses van canviant.
En Monzó va parlar del tema.

Via ferrancab

àèéíòóú

Fa poc vaig descobrir aquesta web amb nom de telèfon d’aquests que t’ho diuen i t’ho fan tot pim pam. Aquesta web es dedica a ser això mateix: una guia online creada pels usuaris que, com jo, anem afegint llocs que ens agraden (o que no ens agraden) i en fem una crítica o, si més no, un comentari. Ells mateixos es defineixen així:

A 11870.com pots desar els llocs i serveis que fas servir per tenir-los a mà, amb mapes, fotos, vídeos, etiquetes i comentaris. Al mateix temps, és un servei gratuït de informació per trobar i descobrir negocis, botigues, empreses o professionals.

També 11870.com és una eina per què les petites i mitjanes empreses, autònoms, professionals i petits comerciants es donin a conèixer a Internet i puguin connectar-se amb diferents tipus de consumidors.

Aquí trobareu més informació. Jo, òbviament, ho havia de provar i de moment m’està convencent bastant. Com que no hi era, cosa que no m’extranya, el primer que he fet ha estat pujar-hi Ca la Mercè, com no podia ser de cap altra forma, que si no els faig propaganda, mons pares no faran dinerets per mantenir-me i francament, vaig car. Després he anat afegint llocs que m’agraden però no tots, no fos que se m’acabessin el primer dia!

Aquesta és la meva conta (a partir d’ara ja a la secció “Coses meves” de la barra de la dreta). Si us hi animeu podeu afegir-me com a contacte, d’acord? Igual que al twitter o al facebook. Va gent! Animeu-vos!

Ei! Acabo de pujar els videos dels anuncis al YouTube i també estan aquí a conixiua.com

Aquí va un enllaç per si us fa mandra de baixar dues entrades més cap avall… Dropos!

Ah, ho poso aquí també. Volem fer l’anunci del Lola de la Coca-Cola i necessitem molta gent. El farem, en principi, al parc de Can Solei de Badalona si és que no hi ha cap canvi. El dia encara no el sabem però el farem segur. Necessitem MOLTA gent així que com més siguem, millor. Contacteu amb mi per apuntar-vos!

Per a la classe d’economia he de fer un anunci en vídeo d’uns 20 segons com si fos per a la televisó. He pensat que podria ser d’una empresa de teleoperadora mòbil però em falta la gran idea. Des d’aquí demano ajuda! Encara que no sigui més que una tonteria, encara que penseu que és una xorrada o una frikada escriviu-la en un comentari. Si voleu no fiqueu el vostre nom si és que us conec, és igual. No vull saber qui la diu, si no voleu que ho sàpiga, però sí que necessito ajuda! I si no m’ho dieu per aquí, feu-ho per on vulgueu, però ajudeu-me si us plau! Gràcies

He estat buscant idees de grans anuncis i he trobat aquest. Què n’és de bo!

[youtube=http://youtube.com/watch?v=J_DKBq4AceA]

via: Ginatonic