Ahir va acabar el reality de La Sexta, El Aprendiz, un programa que arribava precedit per grans xifres d’audiència a diferents llocs del món però que aquí ha hagut de patir els temuts canvis d’horari.

Es tracta d’un format original: un grup de professionals de diferents sectors repartits en dos grups que lluiten entre sí prova rere prova per tal d’aconseguir arribar a la final i ser el guanyador d’un lloc de treball amb Lluís Bassat, suposo que a la seva agència publicitària, tot i que mai no ho he sentit enlloc.

Els canvis d’horaris, alguns participants amb poc carisma, proves poc atractives, un empresari massa desconegut a Espanya com per convertir-se en un ganxo pel programa… tot això ha servit per a què l’audiència no s’acabés d’enganxar a un producte de qualitat i que, al meu parer, era prou atractiu com per a ser vist. Potser també hi ha jugat en contra un factor clau com pot ser que el target principal al que s’adreçava el producte no és molt nombrós. Per desgràcia saber la vida fil per randa dels altres és encara més interessant que un concurs amb cara i ulls.

La final va tenir un clar guanyador: en Juancho, que des de la marxa d’en Benjamín es va convertir en un candidat més visible per arribar a la final. La finalista, Teresa, era la meva aposta des d’un parell de setmanes abans de l’acomiadament de l’Ángel, que era amb el que em trobava més identificat, bàsicament per això de tenir la mateixa edat. Potser és per complicitat entre marketers però jo la veia més apta per treballar amb el “senyor Bassat”, com ells l’anomenaven. Tenia més punts a favor que en Juancho com per exemple els idiomes o la seva forma de comunicar-se però li mancaven d’altres que ell mateix o el senyor Bassat van saber ressaltar: la seva versatilitat i la seva perseverança. És un home amb uns mètodes de treball potser amb tocs una mica destralers però que acaben sent molt efectius, quelcom bàsic a l’hora de fer negocis.

Felicito a La Sexta per haver emès aquest programa però també cal renyar-los per haver-la programat tan malament. És una pena però no crec que El Aprendiz torni a emetre’s. Això sí, si hi hagués un altre càsting no m’importaria gens presentar-m’hi.

La comunicació, com tot en la vida, està avesada als canvis constants de la societat a la que es dirigeix. Les televisions tradicionals van perdent pes, cada cop en són més i perden quota gràcies a l’ampliació de la oferta. Els canals amb més pes es queixen que la concessió de noves llicències només fa que hi hagi menys ingressos per publicitat i perdin ingressos, fent més complicada la seva gestió, cosa que afectaria als continguts.

Les cadenes no estan a l’altura en la majoria de casos i això és normal. Hem entrat en l’espiral de l’anomenat Amos a ver qué hechan que fa que ens traguem el que ells volen. Sí, d’acord, quan hi ha algun programa que no té prou audiència és retirat. El que em queixo és que si realment no tenen prou audiència és per manca de molts punts decisius a l’hora de fer-se o d’emetres, que no són necessaris en els programes amb més capacitat de captació de l’espectador com podrien ser els de la premsa rosa. Normalment trobem que les bones idees són les que tenen menys share i això porta a les productores a no arriscar-se escudant-se en “això ja ho hem intentat i no va anar bé”. Val, no va anar bé, però vau fer prou? Vau apostar decididament pel producte? En la gran majoria dels casos, segons el meu parer, és no.

» Segueix llegint

De vegades, determinades imatges que apareixen a la televisió provoquen malestar entre alguns colectius de la societat i aquests promouen accions en contra de l’emissor. Alguns casos, com el de la organització HazteOir que va demanar el boicot al programa Salvados de laSexta i dels anunciants del canal, provoquen que aquests últims, amb la intenció de no malmetre les seves marques cedeixin a aquestes pressions i deixin de publicitar-s’hi.

Navegant he trobat un cas extrany: la marca Heinz, la del quètxup de casa meva, va fer un anunci. Aquest anunci, en un moment donat, s’hi veuen dos homes fent-se un petó i això va fer que molta gent fes arribar el seu malestar per aquesta imatge afegint que van haver d’explicar als seus fills per què dos homes es feien un petó i Heinz va retirar el producte davant de l’amenaça de boicots. Llavors, associacions d’homosexuals van mostrar-se en contra de la retirada i van declarar la guerra contra la marca: els boicotejarien si no la tornaven a emetre. Ara, els senyors directius es deuen estar maleint (i sobretot al genial cap del que va sorgir la idea d’aquest anunci). Aquests són els problemes de la publicitat: hi ha gent que no entén el món en que viu i no sap que les coses van canviant.
En Monzó va parlar del tema.

Via ferrancab

àèéíòóú

Abans de tot dir que a mi l’esport no em crida gaire a no ser que jo el practiqui (a part de córrer, pocs practico normalment) o que estigui al camp, i no sempre m’animo. Em considero del Barça tant per sentiments com per herència familiar. Tot i això no crec que TV3 hagi de modificar la seva programació pel simple fet que un jugador marxa d’aquest club. Ho trobo innecessari i totalment forassenyat. No crec que ho facin amb cap altre equip per més català que sigui tot i que també és cert que la imatge que pot donar el FCBarcelona del país no la pot donar cap altre entitat esportiva catalana però tampoc crec que en Ronaldinho hagi fet gaire pels catalans. Crec que va ser una bona jugada, una bona estratègia per guanyar unes eleccions, per tornar la il·lusió als barcelonistes i fer-los tornar a estar orgullosos del seu equip.

Caiga quien caiga ha tornat a la televisió i no em convenç. Ja s’ha acabat i la veritat és que encara no he rigut. A Telecinco no és que fóssin tampoc una passada, no m’agradava com ho feia en Fuentes, però era millor del que avui ha demostrat en Frank Blanco a la Sexta. Ok, només ha estat el primer dia i els falta rodatge, però es que ni els que ja hi éren, com en Juanra Bonet, m’han fet gràcia. I la noia, massa altaveu socialista, no? Bé, es que és neboda del Gabilondo i se li haurà enganxat la dèria… suposo jo!

Espero que canviï ràpid, no fos que caigués massa d’hora de la cadena…

El dilluns que ve torna a tv3 l’ansiada cinquena temporada de Ventdelplà, una de les principals joies del canal. Sembla ser que hi hauran noves trames i personatges que s’afegiran als que ja coneixíem, a part de reaparicions importants.

Però no escric aquesta entrada per fer propaganda de la sèrie ni pels quatre que no s’hagin assabentat encara que comença el dia 28. Sembla ser que s’ha colat un talp entre l’equip de la sèrie. Aquest talp ha muntat un bloc i està penjant troços del guió final del primer capítol a més de vídeos i fotografies. També té una conta a youtube on ha penjat un tall d’un rodatge o una reunió dels guionistes, per exemple.

Fa uns dies va publicar un mail intern de tv3 d’algú de la direcció de la sèrie on s’alerta a tots els que hi estan treballant de la existència d’aquest bloc i que si segueixen filtrant coses, secretes per contracte, hi haurà mesures disciplinàries.

Tot això potser no és més que una campanya de publicitat. Un intent, que en el cas que ho sigui, no els està sortint gaire bé per la gairebé nul·la resposta. Avui ha sortit a una secció del diari digital directe.cat on ho comentaven i d’on m’he assabentat de la existència d’aquest suposat talp.

M’he estat mirant tot i no és que n’hagi tret gaires novetats, cosa que també podria remarcar la idea de campanya de màrqueting fent despertar un cert interès entre la gent sense desvelar gaire cosa important. En canvi, si és cosa d’un talp “real”, és un talp bastant dolent. Si segueix així no crec que pugui fastidiar la estrena de la sèrie.

Jo, per mí, em quedo amb la idea de la (mala) campanya de màrqueting.

Aprofito per enviar-li un petó a la Mònica Monràs i a la Nicole!