Què són els béns digitals?
Els béns digitals són aquells que s’emmagatzemen, es descarreguen i s’usen en format electrònic. Són enviats al consumidor per via electrònica a través del mail o d’una descàrrega. Normalment, quan es compren productes digitals online, un cop el venedor ha rebut els diners, l’article digital s’entrega al client com un arxiu adjunt o un enllaç des d’on descarregar-lo. Aquests acostumen a ser ebooks, software, imatges, música o qualsevol cosa que pugui ser emmagatzemada electrònicament en un o més arxius.

Per què crec que serà un dels pilars bàsics del futur?
Els actuals nivells de consumisme ens desaconsellen seguir amb el nostre ritme accelerat i insostenible de malbaratament de matèries primeres. Tampoc és sensat en aquest context de crisi econòmica i de base en quant a societat. Dues raons ecoeconòmiques que se sumen a d’altres de tipus cultural, de final de cicle, de necessitat de canvi de model de negoci per un de més friendly i a saber quantes més.

Els béns digitals responen amb encert i efectivitat en l’esforç per acabar amb un sistema caducat, esgotat i que demana, des de la nostra necessitat de tenir més i millor ad infinitum, un recanvi urgent. A més, per a poder fer el pas definitiu, hem de deixar de diferenciar entre món online i offline i començar a parlar i a usar-lo com a un de sol.

Els gairebé inexistents costos d’emmagatzematge, la nul·la necessitat de mà d’obra més enllà de la creació, l’absència de despeses de transport i la possibilitat de tenir uns bons marges malgrat vendre a baix preu permet que la distribució de la riquesa a nivell social sigui òptima i més equitativa. La societat haurà de preparar-se acadèmica i professionalment per poder donar resposta a totes les noves exigències que suposarà aquest gran canvi. El reciclatge cultural, social i psicològic haurà de ser molt intens en molts sectors professionals i així s’esperonarà l’economia naixent d’una mà d’obra professionalitzada, culta i amb grans necessitats i voluntats de coneixement.

L’exemple de la música

Si posem d’exemple la música, tots tenim clar que és un bé digital (parlo dels arxius, no de CDs ni cap altre suport físic, compte!) pel qual hem de pagar en l’actual model de negoci. És fàcil veure la reducció de costos que es pot aconseguir simplificant el negoci de la venda de música. Ara mateix, es necessita d’un artista que faci les cançons (o algú que les faci i un altre que les interpreti), la discogràfica, l’empresa de CDs, l’impremta que fa els paperets dels CDs, el transportista, les botigues… Si tot això ho deixem en penjar un arxiu en una botiga online o a la web de l’artista, és molt notable l’estalvi i la millor possibilitat que tenim d’aprofitar els recursos humans sobrers en d’altres tasques que puguin crear més riquesa. Les despeses baixen, els preus i el marge poden baixar i sempre obtenint els mateixos -o més- beneficis.

Això és només un exemple. I el millor és que aquest és només el primer pas, no acaba aquí. Al proper post parlaré de com tots els productes podran arribar a ser béns virtuals en els propers 10 anys a l’entrada La impressió en 3D, el segon pas dels béns virtuals.



A aquesta entrada hi ha 2 comentaris.

  1. Toni
    21 jun 11
    11:15

    Penso que será una dicotomía entre bens digitals (els que anomenes) i els físics intentaràn expandir el que anomenen l’aspecte sensorial o crear experiències de compra, on la compra física sigui més que una mera transacció sinó una experiència plaer. Exemple mare: Cápsules Nespresso.

    Si les botigues de discos no fossin tant insípides, l’objecte de compra (CD) no fos tant simple i aborrit, i el soport físic aportés quelcom diferent, quelcom més al que ja pots tenir directament a través de canals intangibles, potser parlaríem d’altra manera.

  2. ferranbdn
    21 jun 11
    23:10

    Sí, clar! Només es convertirà en part. En la part que el productor d’aquell producte ho vulgui.

    Seria genial fer botigues de discos a la Nespresso! No hi havia pensat!


Get Adobe Flash playerPlugin by wpburn.com wordpress themes