Aquesta entrada està relacionada amb l’entrada “Els béns digitals: la base de l’economia del futur“.

En el text anterior es comentava com el primer pas dels béns virtuals recauria en negocis molt relacionats amb la indústria del coneixement i la cultura. Això, però, no és competència exclusiva d’aquests camps i podria ser així a causa d’un invent que ja s’usa: les impressores 3D. Les seves aplicacions actuals se centren en l’arquitectura i l’enginyeria industrial, per tal de plasmar físicament un prototip o maqueta d’un disseny o, ja en camps mèdics, a l’hora de crear pròtresis.

No és impensable, doncs, que en un futur no massa llunyà, en comptes d’anar de compres a una botiga física, ens descarreguen i imprimim en tres dimensions unes Munich, per exemple, que prèviament haurem dissenyat al nostre gust des de la seva aplicació Munich My Way. O, per què no, peces de roba o mobles dissenyats per nosaltres mateixos si tenim prous coneixements de disseny i dels materials.

Aquesta que descric és la que crec que serà la propera (o la següent de la propera) de les revolucions industrials. L’anomeno la “revolució dels dissenyadors”. Com ara mateix passa amb el community management, el disseny serà la nova professió de moda i, uns professionals que ara mateix són bàsics esdevindran imprescindibles, a més d’obtenir el reconeixement social que ara no acostumen a trobar. A més, també acabarem amb problemes d’abastiment, d’estoc i d’espai, ja que l’únic que s’haurà d’emmagatzemar seran les matèries primeres amb les quals s’haurà d’imprimir el producte. Aquests passaran a comprar-se en petites quantitats per petits consumidors en depriment de les empreses fabricants que hauran de reinventar-se.

El meu càlcul no baixa mai dels 10 anys vista: la tecnologia, la cultura i les persones en sí mateixes hem d’evolucionar i entendre aquest nou canvi. Un més dels molts que ja estem patint/visquent a hores d’ara. Ja he comprovat com, explicant aquests pensaments a d’altres persones, es mostren reticents a canviar les experiències de compra actuals. Potser pel temps que li he dedicat a investigar sobre el tema, però a mi ja em sembla una possibilitat totalment lògica i factible. El millor ve ara, quan paro a pensar que ja des de petit he somiat amb la possibilitat de poder escollir un producte des de la televisió o una revista i tenir-lo a l’instant. Suposo que aquí ja hi entren coses que poden allunyar-nos de la realitat actual com pot ser el moviment de partícules -tema que no vull ni començar ja que el desconec totalment- que tampoc no hauríem d’esperar massa anys a veure-ho fet realitat. La tecnologia cada cop avança més i més ràpid i no ens hauríem de dedicar a posar traves a la nostra imaginació a l’hora de fer-la evolucionar i millorar. Absolutament tot és possible i, si no ho és encara és perquè algú no s’ho ha imagiant abans o perquè nosaltres mateixos ens hem dit que no podem fer-ho.

Si ja podem fer ventricles per al cor i petits òrgans humans a partir d’imprimir cèl·lules en 3D i veure que funcionen, com no hem de poder convertir els nostres productes físics en béns virtuals?