Entre la Gran Bretanya (d’ara endavant GB) i Espanya (d’ara endavant ES) hi ha moltes diferències. Els primers són una potència important al món des de fa segles i els segons no són ni una milèsima part del que van arribar a ser fa ja molt de temps. GB té grans relacions amb els Estats Units (potser fins i tot massa properes que li provoquen ser considerats com a súbdits del govern de la Casa Blanca) mentre que ES no passa per grans moments amb la Superpotència. GB supera de llarg i en molts aspectes a ES i no sembla que aquesta situació vagi a canviar en els propers anys (i tampoc crec jo que en els propers segles).
A més de l’econòmic, els britànics també superen als espanyols en matèria de pau. A part del poder i del renom que puguin tindre a nivell mundial han sabut gestionar els seus problemes interiors de terrorisme amb molt bons resultats. Parlo, bàsicament de l’IRA, l’Irish Republican Army (Exèrcit Republicà Irlandès). El que en va ser cap d’aquest grup armat, Martin McGuinness, està a l’Iraq durant tot aquest cap de setmana per intentar fer que els xiïtes i els sunnites signin la pau. McGuinness no ve a ser res més que l’equivalent al cap d’ETA irlandès. A més també és un dels líders del Sinn Féin que, salvant les distàncies, vindria a ser la Batasuna d’allà. Les distàncies de les que parlo entre els dos partits polítics són que els nord-irlandesos tenen el dret i la llibertat de votar-los en el cas que ho vulguin (i de fet ho fan ja que actualment estan al govern autònom) i els bascos no. Amb una llei com la de partits es va fer un gran cop a la llibertat de les persones que no poden votar allò que voldrien i que, en el cas que vulguin seguir excercint el seu dret a vot han de canviar la seva elecció o votar en blanc, tot i que la majoria desisteixen i es queden a casa. Llavors podríem dir que el que va fer el Parlament espanyol, doncs, és el mateix que fan els terroristes: deixar a algú sense veu. D’acord, els segons els hi deixen perquè els hi treuen la vida, però què és sinó la pèrdua de la llibertat?
A Euskadi, els partits polítics són perseguits si les idees no s’escauen i els seus líders són jutjats. I els empresaris que són extorsionats per ETA, en el cas que paguin, també. A Irlanda del Nord poden ser escollits i estar al govern si és el que la majoria ha votat, encara que no sigui el que volen els que manen al país.
Ara em pregunto jo, aquesta llei de partits, a part d’aplicar-se a aquells que donen suport a aquells grups que maten, perquè no s’aplica a aquells que donen suport a altres tipus de morts. M’explico. Els terroristes com els de la organització ETA maten buscant la independència i la llibertat d’Euskal Herria. En altres casos, d’altres partits han sorgit homes i dones que han donat suport a guerres cruels on es mata per qüestions molt menys sentimentals i de les que, èticament ens poguem sentir orgullosos, per petroli i diners tot i que dient que és per alliberar a tot un poble de les urpes d’un home molt i molt dolent. Jo en cap cas estic defensant a ETA. Comparteixo bàsicament un dels seus propòsits però em no crec que el camí pel que van sigui l’oportú ni el més indicat. Una via seria, crec jo, la de dialogar, tal i com va passar a Irlanda del Nord i en la que es va arribar a un acord que s’està complint des de fa uns quants anys. A Euskadi s’ha intentat un acostament, tant per part dels socialistes de Zapatero com per part dels populars d’Aznar en la seva bona primera legislatura, tot i que es queixessin de que ho féssin posteriorment els primers. Potser no voldrien que l’home del talant no els deixés sortir a la foto i perdéssin el crèdit que els votants indecisos tenen en els líders del PP i, per tant, no tinguéssin opció alguna a guanyar les eleccions.
Potser el que li falta a Espanya és una mica més de democràcia i llibertats. Si mai algun territori es vol independitzar qui són ells per dir-ne el contrari? Com ja va dir algú que no recordo: “No ens deixaran marxar mai, som nosaltres els que ens n’hem d’anar.”
Com canvien les coses d’un país a un altre, no?
.jpg)
