Un del grans punts forts de Twitter és que és una eina tan versàtil i adaptable que qualsevol pot fer-se’l a la seva manera. No hi ha normes establertes per ningú, no hi ha obligacions. Cadascú es posa les seves pròpies normes o s’acostuma a fer tal cosa o tal altre. Potser sí que es recomana una mica d’urbanitat i molta comprensió i voluntat d’entesa, ja que de vegades, la “paraula escrita” pot ser mal interpretada pel lector. No cal afegir que és necessària, també, una bona dosi d’educació i respecte, però això ja se suposa que es porta après de casa.

Aprofitant que recentment he arribat als meus primers dos anys a Twitter, posaré les meves formes de fer i el que penso, per si li poden servir a algú, tant si vol iniciar-se o acaba de fer-ho com si ja porta temps i creu que pot millorar la seva experiència twettejadora o crear un mínim debat.

Tweets: No s’ha de fer massa tweets seguits. Pot crear soroll al Timeline d’algú que ens estigui seguint i que no li interessi el tema que tractem en aquell moment. Jo intento, si no m’hi cap en un sol tweet, canviar la frase per tal que hi càpiga, usar sigles o llenguatge SMS o arribats a una necessitat màxima, fer dos tweets seguits i deixant temps de marge per a fer un altre.

Replies: Penso que mentre se segueixi la “norma” de fer reply des del tweet que es vol comentar per tal de permetre un seguiment de la conversa fàcil no cal preocupar-se per massa coses més. Seria bo pensar en els followings que compartim i que podrien ser molestats per les nostres converses, per això que cal intentar que siguin xerrades breus, tot i que sé que no sempre es pot controlar i fer que així siguin. Ah! I el que recomano molt és no respondre tweets i replies amb retweets, a no ser que es cregui que el seu contingut podrà ser d’interès per als nostres followers.

Follow fridays: La veritat és que no en faig gairebé mai. Trobo que hi ha moltíssina gent recomanant la gent que jo segueixo i trobo que és afegir soroll als timelines de la gent que em segueix perfils que els arribaran per un altre contacte. Es necessiten només un parell de mans per a calcular a quantes persones he arribat a fer-lis un #FF en tot aquest temps, bàsicament amics nous a Twitter i molt puntualment, algú interessantíssim. Sóc partidari del pensament de: fer pocs followfridays (un parell o tres persones cada divendres) i dient les raons per les quals es fan i no grans llistats que només omplen de soroll i no serveixen -com a mínim pel que fa a mi- per a res.

Follows: No sóc molt donat a fer cerques per interès o per paraules clau que m’interessin. La majoria de cops el que faig és seguir a gent que veig que segueixen els meus contactes preferits o bé, quan algú em comença a seguir “investigar-lo” una mica per intentar saber si el que diu em pot interessar o no. No sóc gens partidari de seguir a qui et segueix simplement “perquè et segueix” ja que no té per què ser del teu interès. No trobo que no seguir a qui et segueix sigui una manca d’educació o de respecte, simplement significa que no t’ajustes als cànons o al que la persona a qui segueixes creu que has de complir per tal que ella et segueixi.

Unfollows: No em considero un gran unfollowejador. Quan començo a seguir a algú li sóc bastant fidel ja que si no m’interessés o si no hi hagués alguna altra raó, no el seguiria. No sóc partidari de deixar de seguir a algú pel simple fet que aquest t’hagi fet un unfollow. Si el segueixes és perquè t’interessa el que diu, perquè el trobes interessant, per simpaties… pel que sigui, si no, unfollow. I penso que és molt important respectar els unfollows que reps! Ni enviar-los un reply dient-los res, ni enfadant-te perquè t’han deixat de seguir. Segurament es tracta d’una incompetència d’estils o temes i no de res personal.

Realment crec que s’ha de ser un mateix i dir el que pensi, actuar com cregui i intentar d’arribar a tenir la millor experiència possible a Twitter.

I per acabar, si ets un depredador que va buscant nous followers a la desesperada: si no m’interesses no cal que em vagis fent follows i unfollows cada X temps. És molt segur que mai et comenci a seguir.

Va, qui fa la seva guia d’estil? Convertim això en una meme! (recordant de fer un trackback per poder anar posant-te a la llista)

M’encantaria ser més gran, haver viscut més, tindre més punts per recolzar les meves paraules, haver vist més i saber entendre millor a la gent pel simple fet d’haver tingut més temps per entendre la que m’envolta. Realment molaria.

Tot i així perdria bastants moments, potser d’allò més simples i idiotes, però tan importants com el que més. Moments que m’ensenyessin petites claus que potser un dia em servirien per obrir noves portes o, potser, antigues que s’havien tancat. Moments que m’ajudarien a saber més de les persones que tinc al meu voltant, algunes d’elles íntimes i d’altres només saludades.

Molaria ser gran però prefereixo viure cada instant, no com si fos l’últim, ja que la meva por no m’ho permet, però sí donant-los la importància que els correspon.

Sí, sé que no és el tipus d’entrades que faig normalment, però m’ha sortit així.

Per a la classe d’economia he de fer un anunci en vídeo d’uns 20 segons com si fos per a la televisó. He pensat que podria ser d’una empresa de teleoperadora mòbil però em falta la gran idea. Des d’aquí demano ajuda! Encara que no sigui més que una tonteria, encara que penseu que és una xorrada o una frikada escriviu-la en un comentari. Si voleu no fiqueu el vostre nom si és que us conec, és igual. No vull saber qui la diu, si no voleu que ho sàpiga, però sí que necessito ajuda! I si no m’ho dieu per aquí, feu-ho per on vulgueu, però ajudeu-me si us plau! Gràcies

He estat buscant idees de grans anuncis i he trobat aquest. Què n’és de bo!

[youtube=http://youtube.com/watch?v=J_DKBq4AceA]

via: Ginatonic