La marca japonesa de condons Sagami, coneguts arreu per ser els més fins del món, van encarregar a l’agència GT Tokio un anunci per publicitar aquesta diferència respecte de la resta de marques. Al Japó hi ha unes fortes restriccions per publicitar condons per televisió així que van decidir-se per utilitzar Internet. Així es va permetre que, els mesos posteriors a la finalització de la campanya, la marca conseguís les seves millor vendes. A més, va ser premiada al Festival de Cannes, del que ja vaig parlar d’un altre dels premiats anteriorment.

L’anunci, que va durar un mes, explicava com, una parella real que estava sortint a distància van recórrer a peu els mil quilòmetres que hi havia entre Tòquio i Fukuoka, les dues ciutats on vivia cadascun d’ells, per tal de veure’s. Des de la web, es va poder seguir el viatge de la parella completament, fins que van arribar a trobar-se. Va ser llavors quan, amb cent mil visites aquell dia -un èxit rotund-, es va fer públic el nom de l’empresa responsable d’aquell anunci.

Fa uns quants mesos, no sé com ni quan ni on vaig trobar un anunci de l’empresa de telefonia britànica T-Mobile que em va agradar molt. Tenia una forma pròpia diferent del que he vist fins ara. Era una forma original i que no era el típic anunci que surt a qualsevol hora a qualsevol canal. De fet, és tan original i fora del comú que no sé si realment és una bona campanya publicitària ja que, sí, crida, però costa veure el quid de la qüestió.

El grup de ballarins "espontanis" i els al·lucinats que passen per l'estació de Liverpool Street de Londres

L’anunci es basa en una sèrie de ballarins que, de forma espontània, comencen a ballar al ritme de la música i amb una coreografia al bell mig d’una estació de tren anglesa. Òbviament, tothom que ho veu no s’ho pot creure i al·lucina. La clau de la campanya està en que el moviment reflex que la gran majoria té és el de gravar-ho o fer-hi fotos. Com que gairebé ningú duu una càmera de fotos permanentment al damunt, el que la gent treu són mòbils amb els que no només es guarden un record per poder mostrar a tothom, sino que també envien missatges explicant què estan veient. Aquesta és la gràcia, fer un esdeveniment prou potent a nivell visual com per fer que la gent tregui els mòbils (part importantíssima al ser una campanya d’una empresa de telefonia) i veure com, per instint, el que tothom fa és compartir-ho amb els seus, directament amb els sms i mms o amb els vídeos i fotos que ensenyarà posteriorment. Remarco el claim, “Life’s for sharing”, que invita a compartir, a fer als teus partíceps del que estàs vivint a cada instant, ja que és una font d’ingressos per a ells, que al cap i a la fi, és el que els interessa.

I us preguntareu, si fa tants mesos que ho hem pogut veure tots, perquè ve aquest ara i ens el posa com el gran descobriment de la seva vida?

Bé, la simple raó de posar-lo ara és el fet que al Cannes Lions International Advertising Festival li han atorgat una estatueta d’or, un dels premis més impotants en el camp de la publicitat. L’agència que l’ha fet és una de les grans del sector, Saatchi & Saatchi, i a la seva web es felicita pel destacat guardó que ha rebut.

Aquí teniu l’anunci.

Realment m’encanta! Vull fer-ne una versió! (Sempre ho dic i mai ho acabem fent, tranquils).

De vegades, determinades imatges que apareixen a la televisió provoquen malestar entre alguns colectius de la societat i aquests promouen accions en contra de l’emissor. Alguns casos, com el de la organització HazteOir que va demanar el boicot al programa Salvados de laSexta i dels anunciants del canal, provoquen que aquests últims, amb la intenció de no malmetre les seves marques cedeixin a aquestes pressions i deixin de publicitar-s’hi.

Navegant he trobat un cas extrany: la marca Heinz, la del quètxup de casa meva, va fer un anunci. Aquest anunci, en un moment donat, s’hi veuen dos homes fent-se un petó i això va fer que molta gent fes arribar el seu malestar per aquesta imatge afegint que van haver d’explicar als seus fills per què dos homes es feien un petó i Heinz va retirar el producte davant de l’amenaça de boicots. Llavors, associacions d’homosexuals van mostrar-se en contra de la retirada i van declarar la guerra contra la marca: els boicotejarien si no la tornaven a emetre. Ara, els senyors directius es deuen estar maleint (i sobretot al genial cap del que va sorgir la idea d’aquest anunci). Aquests són els problemes de la publicitat: hi ha gent que no entén el món en que viu i no sap que les coses van canviant.
En Monzó va parlar del tema.

Via ferrancab

àèéíòóú

Finalment l’hem fet. I no un, no, no. Dos! Un d’allioli i un altre de pastilles per poder anar a cagar de gust.

Ara falta la postproducció i després ja els penjaré per aquí. Semblava que no sortiria, però en un moment, tot i les baixes d’última hora i que la Laura ha vingut tot i estar malalta, hem pogut fer coses que quedaran, crec jo, semidecents. Espero, que l’assignatura em va d’aquesta nota. I ara a celebrar-ho!

Actualització:

Alliolis Antonieta
Empresa líder en el sector dels alliolis. És present a 118 països i mou uns 285 milions d’euros l’any. El seu camí va començar de la mà d’Antònia de la Font Riudebitlles, Antonieta, que va fer del seu deliciós allioli un gran producte. Passant de generació en generació, el mètode artesanal de fabricació s’ha mantingut totalment secreta fins arribar al centenari de la marca.

[youtube=http://es.youtube.com/watch?v=UeIwcusdiO8]

Laxantis
La catalana farmacèutica Vayer presenta el seu nou medicament “Laxantis” que ens ajudarà a poder reunir les forces suficients per poder fer front als impediments que ens provoca el nostre cos.

[youtube=http://es.youtube.com/watch?v=cwTDZ3fZmdo]

Ara us toca dir què us semblen!

Sopars, dormir fora de casa, festes… Porto uns dies que no paro. No paro de fer coses, però és que també no paro de no fer res. Havia de fer l’anunci i no he pogut. A veure si aquesta setmana sí que el puc enllestir…

No és vida, no. Estudiar, no és vida.

Necessito les vacances per omplir-les de coses importants com passar-m’ho bé i lligar-me a una turista, ja que les d’aquí no les consegueixo enganyar.

Per a la classe d’economia he de fer un anunci en vídeo d’uns 20 segons com si fos per a la televisó. He pensat que podria ser d’una empresa de teleoperadora mòbil però em falta la gran idea. Des d’aquí demano ajuda! Encara que no sigui més que una tonteria, encara que penseu que és una xorrada o una frikada escriviu-la en un comentari. Si voleu no fiqueu el vostre nom si és que us conec, és igual. No vull saber qui la diu, si no voleu que ho sàpiga, però sí que necessito ajuda! I si no m’ho dieu per aquí, feu-ho per on vulgueu, però ajudeu-me si us plau! Gràcies

He estat buscant idees de grans anuncis i he trobat aquest. Què n’és de bo!

[youtube=http://youtube.com/watch?v=J_DKBq4AceA]

via: Ginatonic