Atelier de Autor és el projecte del postgrau que estem fent des del meu equip. Es tracta d’una comunitat dirigida a aquelles persones a qui els agrada la moda. A la web s’hi publica tot d’informació dels diferents dissenyadors que anem entrevistant, les seves col•leccions, botigues singulars i un llarg etcètera. Tots els dissenyadors i les diferents marques que es podran trobar a la web, a més de les botigues, seran de Barcelona per especificacions del postgrau. És possible que, més endavant, quan l’haguem finalitzat, la zona de cobertura sigui més àmplia, arribant a d’altres ciutats. També cal destacar que no parlarem de qualsevol dissenyador: nosaltres volem parlar principalment d’aquells autors menys coneguts, amb una menor repercussió mediàtica. D’aquesta forma ens dedicarem a mostrar la gran passió barcelonina per la moda i aquells que amb la seva feina la promouen. A més, també mostrarem com són els tallers d’alguns d’aquests dissenyadors, veurem com és el seu dia a dia i com creen les seves peces.

La comunitat, a part de la ja esmentada web, també és present a Facebook on, a part de les entrades del blog, s’hi pot trobar contingut exclusiu, com per exemple fotografies de les diferents col·leccions que haurem presentat a la web.

Si coneixes a algun dissenyador que pugui estar interessat en participar a Atelier de Autor, pot posar-se en contacte amb nosaltres a partir del formulari de contacte només per a dissenyadors.

A part del nostre projecte, del postgrau en sortiran quatre més:

• FCBars, els bars de Barcelona amb més i millor ambient per veure un partit del Barça.
• BCN-10, el cercador de les millors coses que passen a Barcelona per menys de deu euros com exposicions, concerts o cicles de cinema.
• BCN24h, la demostració que la ciutat és ben viva de dia i també de nit. Propostes de tot tipus d’activitats per fer les 24 hores.
• Foodhunting, el millor dels millors llocs. A la seva web podràs trobar el que els diferents usuaris creuen que és el millor plat d’aquell tipus de la ciutat. Els millors arrossos, els millors peixos, carns, pizzes… tot publicat pels seus usuaris!

Participa en aquestes comunitats i ajuda’ns a fer més grans els nostres projectes!

Davant la sentència del Tribunal Constitucional que retalla l’actual Estatut de Catalunya, votat per la majoria de catalans i refrendat pel Parlament de Catalunya, des d’aquest bloc donem suport a la manifestació de la societat civil catalana que tindrà lloc aquest dissabte, 10 de juliol, a les 18:00 hores a Barcelona i us animem a participar-hi. Nosaltres hi anirem.

Durant aquests darrers tres anys Catalunya ha estat el punt de mira de determinats mitjans de comunicació i institucions polítiques, civils i econòmiques d’Espanya que han fet servir els seus espais per transmetre una imatge no real del nostre país i això ha quallat en una part de la societat espanyola. Aquesta mirada irada d’una part d’Espanya que no ens entén, acompanyada per una sentència del Tribunal Constitucional que ha estat llarga, polèmica i amb un desenllaç gens desitjat, fa que sigui l’hora que els catalans (societat civil i política) treiem pit, que defensem la nostra dignitat i demostrem unitat.

Davant nostre s’obre un futur incert. No es qüestió d’analitzar com serà, però cal fer palès, d’una vegada per totes, que el nostre país i la nostra nació, que és Catalunya i nosaltres, els catalans, volem una millora en el nostre autogovern i un finançament més just.

Aquest post és una iniciativa conjunta de Ricard Espelt, Marc Garriga,Trina Milan, Edgar Rovira i Gemma Urgell. Si vols adherir-te només cal que creïs un post en el teu blog amb aquest text, també pots adherir-t’hi fent un comentari en aquest blog o qualsevol altre blog que ho hagi publicat.

Crec que mai no s’havia parlat tant de la obertura d’una botiga a Barcelona. Potser per la seva originalitat, segurament per l’etiqueta de “botiga gratis” que li van posar, va fer que tingués un gran boom aquests primers dies.

El funcionament, tot i ser especial, és senzill: el client paga cinc euros cada sis mesos i es pot fer una visita a la botiga on es poden agafar fins a cinc productes diferents d’entre la varietat que tenen. Inicialment, les condicions eren de els cinc euros cada sis mesos amb visites cada dues setmanes però a causa de la gran afluència, els registrats després del 21 d’octubre no tenen aquestes possibilitat de visita.

L'aigua del Montseny que vaig "comprar" en la meva segona visita a la botiga Esloúltimo

Segons llegeixo, més de disset mil persones ja s’han inscrit per tal de poder entrar a la botiga i la web ha rebut més de 131000 visites. Segurament, un récord desproporcionat i fora de qualsevol predicció dels responsables de l’establiment. És una molt bona publicitat per tal d’atraure a més marques que vulguin estar presents als prestatges de la botiga i aprofitar aquesta gran afluència per donar a conèixer els seus nous productes o aquells que els estan costant més de vendre, molts cops per manca de comunicació i publicitar el producte.

La gent hi pot trobar els mateixos envasos que podrà comprar a un punt de venda normal, a qualsevol supermercat, per exemple. No es tracta d’una mostra, sinó d’un producte real, per dir-ho d’alguna forma. Hi ha bàsicament alimentació i begudes però també productes de neteja, cosmètics, d’higiene… Mica en mica, segons afirmen (i com tots ens podem imaginar) la gama de productes anirà ampliant-se, amb més marques i més varietat. També he de dir que hi ha una zona on s’hi poden trobar nous productes tecnològics que, si bé no es poden comprar, sí que es poden veure. Segurament és una zona que desapareixerà per la seva inutilitat -com a mínim a mi m’ho sembla, però potser els dóna beneficis, no ho sé- però mentrestant, allà podeu veure-hi televisors, càmeres de vídeo, de fotografia… i fins i tot un segway!

El registre és gratis i el podeu fer còmodament des de casa a esloultimo.com. Quan hi volgueu anar, heu de demanar dia i hora i, si hi ha places lliures, hi podreu entrar. Sembla que aquesta moda entre els metges de la Seguretat Social ha creat escola…

Algú hi ha anat? Alguna experiència? Comentaris?

Porto uns dies intentant comprar-me roba. Dic intentant perquè fins ahir a la tarda no vaig trobar res que m’agradés. La raó? A Badalona i al centre de Barcelona, les marques, sembla que han canviat el target al qui s’estan dirigint.

El canvi es nota bastant, des de ja fa un temps cap aqui, a Badalona, on visc, on és gairebé impossible comprar res que no tingui un descarat puf a garrulo o fashionetti, que per més que soni a italià no té gens de glamour. El per què de tot plegat és que les marques intenten adaptar els seus productes al gust dels consumidors que potencialment tenen a cada zona. A les botigues del centre de Badalona, exceptuant les bones, algunes de les quals centenàries, s’estan apropant als gustos d’alguns grups de persones que no viuen a la zona però que fan vida, majoritàriament (sobretot pel que fa a compres) al centre. Moltes vegades, el gust d’aquesta gent no és, ni per casualitat, proper al meu ni als del meu cercle d’amistats més proper, així que hem de veure com les botigues a les que hem anat sempre a comprar estan adaptant-se a la moda de la gent que baixa dels barrios a comprar (generalitzo, però per sort no tothom és igual i molts estaran d’acord amb mi). En les seves zones tenen altres llocs on comprar roba a botigues de la mateixa marca, com podria ser el nou centre comercial Màgic Badalona o el Carrefour de Montigalà (tots li diem Carrefour -o Continente, encara- però és un centre comercial on tenen més coses a part de l’hipermercat, eh).

A Barcelona centre sembla que també es va canviant mica en mica l’estil. Segurament el perfil de compradors deu estar modificant-se. El que passa és que en aquesta zona hi ha molts més llocs on poder anar a comprar, amb molts més estils diferents i sempre pots anar trampejant una mica fins a trobar alguna cosa que t’escaigui. Aquests dies, però, tampoc no hi vaig trobar res.

Per sort, vaig anar a una altra zona amb un perfil de comprador diferent i, a botigues de la mateixa cadena vaig trobar roba que vaig acabant-me quedant i que no havia vist en cap de les altres botigues que havia visitat fins llavors.

Gràcies, botigues del meu target!

Diuen que, en la seva època, Jesucrist convertia els pans en peixos. Ara, els de Vueling, que són molt més moderns, converteixen els seus bitllets de 19€ en d’altres de més cars com per art de màgia.

Posem un exemple a l’atzar: som una parella jove i volem aprofitar les possibilitats de descompte que ens dóna el Carnet  Jove per fer un viatget a Madrid de tres dies sortint des de Barcelona. Suposem que tenim vacances fins al dia 13 d’Octubre i, per tant, ens és igual agafar un dia o un altre, així que ens guiarem pel preu. Tenim moltes ganes de marxar, per això, com més aviat sigui el vol, millor. Per poder veure els diferents preus del mes d’Octubre anirem al calendari de preus de la web de l’aerolínia on ens avisen dels canvis de preu amb el text següent:

Fins aqui tot correcte. Podem arribar a entendre que el preu canvia segons si hi ha més o menys demanda o si la data és més propera. Un cop llegit aquest punt, ens disposem a dir que volem sortir de Barcelona per tal d’anar a fer la nostra escapadeta a Madrid aquest mes.

Apretem al botonet de “Buscar” i passem al propi calendari de preus. Veiem que tots els vols de tots els dies tenen el mateix preu, 19€ i ens decidim per marxar el 8, 9 i 10 d’Octubre. Al fer la captura de pantalla he fet que sortíssin els preus de cada vol BCN-MAD i MAD-BCN perquè veiéssiu que absolutament tots tenien el mateix preu. A més, per a que quedi ben clar, abaix podem veure com ens indiquen el preu del vol d’anada (19€)  i el de tornada (19€), a més del preu total (38€).

Un cop tot decidit, passem a escollir els vols concrets que volem però ens trobem amb un petit problema: no trobem cap dels vols al preu que ens volien vendre, encara que mirem vols d’anada i tornada abans o després de les dates que havíem sel·leccionat.

Sembla que la gent de Vueling encara no saben que la tecnologia ha avançat prou com per fer que els calendaris canviïn els preus automàticament. No és cap excusa que hi hagi unes línies una mica més amunt explicant que pot ser que els preus es modifiquin per diferents raons. Això és tenir molta cara! Es prometen uns preus que després es multipliquen per més de 4 vegades el preu original en el pitjor dels casos. No crec que es pugui denunciar com a publicitat enganyosa, sino suposo que no ho tindrien així, però és cert que això és timar a la gent.

Està ben clar que si té èxit com a aerolínia és, simplement, perquè és low cost. N’estic completament segur que si hi hagués una altra amb cara i ulls, també low cost, que tingués prou temps com per fer-se un nom i no fos absorbida per una altra, com li va passar a Clickair, els passaria la mà per la cara.

Senyors i senyores de Vueling: el que feia Jesucrist era considerat un miracle; el que fan vostès és tenir molta cara.

Després d’un intent fallit, ja hi ha en marxa la primera trobada Somdelstwitts. Serà el proper dilluns, dia 20 a les deu (10) de la nit al restaurant El Mussol del carrer Casp de Barcelona. A la web oficial de la trobada hi ha una entrada amb tota la informació i la possibilitat d’apuntar-s’hi, aprofitant que encara hi ha places lliures (per motius d’espai, el límit és de vint persones).

Us espero allà per desvirtualitzar-vos a tots els que us animeu a venir!

Merci també a tots els que ho esteu muntant tot. Compteu amb mi pel que necessiteu.

I si em voleu seguir per Twitter jo sóc @ferranbdn. No sóc tan interessant com l’Enrique Dans o en Marc Vidal, però Déu n’hi do! Les meves pollades Els meus twitts són prou idiotes com per no fer pensar gaire (o molt, depèn de com es miri), si més no la intenció hi és.

Dijous passat es va fer per segona vegada a Barcelona la jornada de l’Hoy es Marketing al Palau de Congressos de la Fira on hi vam assistir unes 2000 persones. En dues parts, dividides pel clàssic coffee break -totes les pastetes genials, llàstima les de xocolata d’una de les taules de la sala lateral que estaven més seques.

A la primera part vam poder veure al gran Javier Rovira, que ja m’havien recomanat de veure’l en directe, així com llegir el seu llibre, Consumering (que té molt bona pinta). Va fer una genial presentació posant les bases del nou -actual- màrqueting i donant les seves opinmions de com creia que havia de ser i com anar-lo desenvolupant. Després d’ell, van anar passant tot un seguit de persones, la majoria amb pinta de ser gent d’empresa, que amb més o menys destresa, ens va anar donant les seves claus de màrqueting per anar obrint noves portes, tan ara, en aquests moments complicats de crisi, com en els bons moments. Bàsicament ens van estar mostrant els seus casos exitosos (tot i que també és cert que alguns hi eren pel fet de ser patrocinadors, em sembla a mi) i com els han dut a terme. Un dels que més em va agradar va ser Vicenç Martí, de Vueling, sobretot la part que parlava de crear moviment online per tal de generar més oportunitats de negoci i, invertint-hi més en aquells canals més usats pels nostres clients podríem obtenir-ne de major qualitat, que no són precisament els que gasten més, sinó aquells que gasten, participen e les accions de l’empresa, que responen a la crida d’aquesta i fan créixer exponencialment la xarxa de nous clients que podrien convertir-se -si és que no ho fan des d’un bon començament- en clients de qualitat. També destacaria els altres tres ponents: Jose M. Vilas, d’Unilever; Vicent Termote, de Nespresso i Miguel Gallo, de Daemon Quest, que van tractar diferents temes cadascun d’ells com, per exemple, la importància de les marques líders, les no líders i les blanques al mercat, el màrqueting emocional i el posicionament o l’ètica en el món de l’empresa i, concretament, del màrqueting.

La segona part, bastant més fluixa, tot i que a priori era la més bona, van destacar Joost van Nispen i Enrique Benayas, tots dos de l’ICEMD, tots dos grans oradors, sobretot el segon. Aquest, Benayas, va ser l’últim i va conseguir deixar un gran sabor de boca després d’una segona tanda bastant fluixa, amb la intervenció de dos dels patrocinadors de l’acte, Jose Antonio Amelibia de Correus i Jesús Ángel Pastor de Telefónica, amb poca cosa interessant a dir, de la mateixa manera que Sílvia Carreño d’Atrápalo.com i Laura González-Estefani de Facebook que simplement ens venia les opcions de la seva xarxa social.

En general va estar molt bé, tot i la presència de ponents totalment innecessaris. A veure com prova la de l’any que ve.

Avui, aquest matí sobre les 11, un home m’ha parat pel Portal de l’Àngel i m’ha convidat a pujar a les oficines d’una empresa que realitza estudis de màrqueting per als seus clients. Aquestes empreses, que moltes tenen seu a aquesta zona degut a la gran afluència de gent que s’hi troba per allà, es dediquen a fer estudis diferents, tant quantitatius (enquestes amb respostes tancades) com qualitatius (enquestes amb respostes obertes) o focus groups (dinàmiques de grup), per tal que els departaments de màrqueting, vendes o direcció, per exemple i sempre depenent dels casos, puguin actuar segons l’anàlisis que els passen des de l’institut que ha dut a terme la investigació i ha tabulat les dades que ha extret.

La veritat, no sé com ha començat la cosa. Jo anava escoltant música pel Portal de l’Àngel com us he dit i de sobte un home m’ha vingut amb un “Hola guapo, no te voy a vender nada, solo te hago unas preguntas pero sin venderte nada. ¿De acuerdo? Ven conmigo”. Jo fins aquí només havia pogut treure’m la música i  dir-li un trist “hola”. “No trabajas en publicidad o marketing, ¿verdad?” m’ha preguntat. Jo, que ja volia saber de què anava li he dit “Noo, noo!” (NOTA: si us paren i no voleu fer una enquesta, digueu que treballeu en una agència de publicitat o en algun departament de màrqueting!). Llavors hem pujat a l’àtic i a l’ascensor em deia que sempre havia de pitjar, en una pantalla tàctil, una resposta, la que fos, qualsevol, que no calia que pensés, només que apretés i marqués una casella qualsevol i llestos. La oficina estava plena de gent amb cara d’estrés i que no parava de moure’s i tocar els ordinadors, portar papers a les mans, donar ordres… Estava al·lucinant. On m’havia fotut?

L’home que m’havia fet pujar m’ha ensenyat on havia de seure i m’ha respost algunes preguntes a mode d’exemple, amb el seu estrés continu i desmesurat. No he parat de pensar en uan sola cosa: quina merda d’enquestes i estudis fan allà? A veure, jo tinc una empresa i necessito els serveis d’un institut tipus aquest i, coneixent la seva metodologia no els dono ni tan sols la possibilitat.

No en diré el nom, perque seria lleig per part meva, però tampoc crec que al principi del Portal de l’Àngel venint des de Plaça Catalunya hi hagi moltes empreses d’aquest tipus…

“Avui compri molt, molt, porc i pollastre (gairebé segur que puja la setmana que ve)”

Ahir vaig veure aquesta magnífica obra del màrqueting popular a una de les parades dels voltants del mercat de la Boqueria, a Barcelona. Es tracta d’un cartell totalment escrit a mà, posat de forma estratègica a un lloc visible per als que venen de La Rambla, per dir-ho d’alguna manera.

Si no en teniem prou amb la crisi ara l’amenaça de la grip porcina es comença a fer present als mercats i als comerciants no els queda cap altre remei que moure’s i posar-se a treballar sense parar perque sí, molt bé, hi ha crisi i tot el que vulguis, però això no ens ha de fer resignar i hem de fer com a la història de l’ase.

La història parla d’un burro que tenia un pagès al camp. Un bon dia, l’animal, va caure a un pou i, per més que van intentar de treure’l, no van poder i van decidir d’enterrar-lo allà dins ja que el donaven per mort. D’aquesta manera, tapiar el pou també podria servir per evitar noves desgràcies.

Al llençar-li sorra, l’animal es va veure atrapat i, amb les poques forces que li quedaven va anar treient-se la sorra de sobre i pujant fins que va sortir.

Com el burro, que era burro però no tonto, els petits empresaris s’han de moure per passar aquesta crisi, han d’invertir (que no és el mateix que gastar) diners -que al cap i a la fi, la única cosa dolenta que podria passar és que els perdéssin- i s’ha de renovar, reposicionar, millorar i donar una qualitat i un valor afegit diferenciador de la seva competència, tant de la directa com de la indirecta. La directa està ben clar, però potser no tant la indirecta. Aquesta última es basa en que tothom acaba treient clients al del costat, encara que sigui coses totalment diferents, ja que si una persona es gasta en roba 200€, per posar un exemple i una xifra qualsevol, aquests 200€ no els podrà gastar en qualsevol altre producte perquè ja no els tindrà.

Ara toca espavilar-se i toca exprémer el cervell com mai fins ara la majoria ens l’havíem hagut d’exprémer.

El que són les coses i el que dóna de sí un cartell que incita a comprar porc!

Ahir, en una nit que no era clara i tranquila, però que tenia una lluna que feia llum, en Sisa va donar el tret de sortida a les festes de Barcelona. No sé si hi va anar la Blancaneus, en Pulgarcito, l’Ali Babà o en Gulliver però el cantautor galàctic va fer el pregó que marca l’inici de la Mercè. Què farem els barcelonins i barcelonines (tan els que hi viuen com els que la viuen) si no de sortir al carrer i participar i passar-ho genialment bé?

No vam poder començar ahir per diverses raons la festa però avui no faltarem a, com a mínim, un parell de concerts en dos punts diferents de la ciutat. Començarem a les 21h amb els grans Antònia Font que actuen dins del BAM a l’Antiga Fàbrica Damm (nosaltres hi anirem en metro L2 Encants però suposo que hi ha més formes d’arribar-hi) i després, fent una parada tècnica per sopar, anirem cap a cal Fòrum (L4 El Maresme/Fòrum) a córre’ns veure amb la música de La Casa Azul. Ja aprofitarem i ens quedarem per allà en una nit ben indie o anirem de festa o vés a saber què se’ns passa pel cap!

Barcelonins i barcelonines: a passar-ho bé pels puestos!

NOTA: Pocs dies per seguir votant i en breu explicació del nou projecte de Bat-i-bull Produccions. Estigueu atents els propers dies!