Via en Xavi Güell m’arriba el ja famós même que van iniciar els cracks de Marketing take away.
Mai m’havia plantejat de quines marques era fan, ningú m’ho havia preguntat mai. Normalment es busquen els cantants preferits o els actors o mil coses més, però mai una marca. Així que la recerca ha costat, de fet, fa un quants dies que hauria d’haver escrit aquesta entrada però realment no tenia cap marca clara. Mica en mica vas fixant la teva vista en aquelles marques que et treuen un somriure, que desperten més dintre teu. Aquí poso ordenades, de menys a més, les que més coses em desperten dintre meu.
- Starbucks: per a mi, no existeix al món cap empresa més social que Starbucks. I sí, la poso per davant de gegants com Facebook o Twitter, les grans xarxes socials (sic) d’aquests moments. No hi ha res més social que asseure’s en un sofà o butaca com els de casa, prendre’s un cafè i xerrar hores i hores. Alguna cosa té l’ambient d’aquests locals que et deixen enganxat a la cadira i et dóna conversa interessant fins que se’t tira el temps a sobre. Val, d’acord, potser el cafè no és tan barat com ho pot ser a qualsevol “Bar Manolo”, però realment jo prefereixo pagar-ho i sentir-m’hi molt a gust.
Potser simplement es tracta d’una marca de moda, molt menys “friki” que qualsevol empresa tecnològica com podria ser Apple i per això el seu suport és molt més transversal dins de la societat, però realment és una marca molt potent, i realment és perquè sap connectar, perquè, per a mi, és la marca social per excel·lència. - Google: ja es va convertir en sinònim de cercador, ara ja és sinònim d’internet. Llibertat, transparència, singularitat. Per a mi vol dir aquests tres punts. Una empresa model, amb els seus bons productes i el seu know how brutal, que potser tindrà els seus errors, com tot allò tocat pels humans, però que quan ho fa bé, ho fa molt bé. Segurament “no es oro todo lo que reluce” però de ben segur que ho és molt més del que ens podem imaginar.
Empresa propera, jove, sana i amb molt de recorregut, comptes impecables i ganes de córrer i créixer encara més. Google és brutal. I m’encanta. - Ca la Mercè: deixeu que en aquest últim escombri cap a casa. És un cas especial, em toca de molt a prop i he pogut viure com va néixer, com ha anat creixent i com segueix vivint ara, malgrat totes les adversitats que ha anat passant al llarg d’aquests sis anys. Com a empresa és de les que anomeno “formigueta”, de les que va muntant-se dia rere dia, amb molt d’esforç i sense parar de treballar, fins a l’últim esforç de cada dia. És sinònim de productes i serveis de qualitat, de saber fer, d’equivocar-se i saber millorar cada vegada més, de bon tracte amb qui els visita i de cultura de la proximitat, de formar part de la família dels clients… tot això és bàsic per estar preparats per demà, per saber que una botiga pot tenir molta més força que qualsevol cadena que se li ha interposat aquests anys pel davant i que gràcies a tota aquesta gran feina, a tot aquest esforç titànic (i ho dic sincerament i veient-ho cada dia des que vaig néixer) s’ha pogut superar, només pot ser la millor marca de la que jo pugui ser fan. Perquè n’és un orgull i, encara més, perquè en sóc el fill i això sí que és tenir molta sort.
Per a seguir amb la même, la passo a la Núria Escalona i a l’Àlex Puig.
Ei, hola! Em dic Ferran i sóc de Badalona. En aquest bloc hi trobaràs entrades sobre màrqueting, política, cultura i també temes més personals. Si vols saber més de mi ho trobaràs a 
