“The path of the righteous man is beset on all sides by the inequities of the selfish and the tyranny of evil men. Blessed is he who, in the name of charity and good will, shepherds the weak through the valley of the darkness. For he is truly his brother’s keeper and the finder of lost children. And I will strike down upon thee with great vengeance and furious anger those who attempt to poison and destroy my brothers. And you will know I am the Lord when I lay my vengeance upon you.”

Samuel L. Jackson a Pulp Fiction

El camí de l’ home recte està per tot arreu rodejat per les injustícies dels egoístes i la tirania dels homes dolents. Beneït sia aquell pastor que en nom de la caritat i de la bona voluntat tregui als dèbils de la vall de la foscor perque és l’autèntic guardià del seu germà i el descobridor dels nens perduts. I us asseguro que vindré a castigar amb gran revenja i furiosa còlera a aquells que pretinguin emmetzinar i destruir als meus germans, i tu sabràs que el meu nom és Yahvé quan caigui la meva revenja damunt teu.

No l’havia vist encara fins que, de casualitat, amb una amiga la vam trobar fent zàpping pel canal satèl·lit unes setmanes abans de Nadal. Em va realment encantar, la vaig trobar genial i, llavors, vaig idolatrar, finalment, al Gran Tarantino.

Fa uns dies veia a ca l’afontcu una vinyeta sobre el fet de parlar català per fotre, com pensen alguns a l’altra banda de la Franja. Abans d’ahir vaig trobar un article diria que a La Tafanera de l’Empar Moliner publicat el dilluns a El País on parlava dels grans problemes que tenen els visitants per entendre el que posa a les cartes (o més aviat a les pissarres) dels bars catalans. Òbviament es refereix als bars que encara ho tenen escrit tot en català dels que parlava a un reportatge de Telemadrid. Em sembla increïble que algú encara es pugui molestar per no entendre el que posen a les pissarres i a les cartes dels nostres bars i restaurants. Espero que també es molestin quan no entenen altres pissarres d’altres llocs del món ja que, sinó com diu l’Empar a l’article, “si només patissin a Catalunya però no a la Xina, seria una qüestió de fòbia i en aquest cas no són els restauradors els que han d’ajudar-los sinó els metges.”

No sé on van anar a buscar els restaurants però el que tinc clar és que Telemadrid no va posar els peus a Badalona.

Abans que Telefònica el posi a la venda ja el podem comprar amb la interfície totalment en català i totalment lliure per tal que pugui ser utilitzat amb qualsevol operador. Això és possible gràcies a la botiga online de Productes de la terra que el ven amb un preu de 480€ (sense despeses d’enviament, suposo). L’iPhone és la versió de 8GB de memòria amb la versió 1.1.4 en català i amb dos anys de garantia. U-a-u!

Si algú te 480€ que li sobrin i vulgui fer una donació desinteressada a un adolescent amb necessitats que ho faci. De ben segur que això l’ajudarà a sentir-se millor persona i tindrà la vida eterna assegurada. I si l’aportació és més gran encara serà més ben rebuda i podrà cobrir-se més necessitats d’aquesta necessitada criatura. (Com algú piqui…!!!)