De Cadaqués a Menorca. Del lloc d’estiueig preferit per moltes famílies i gent d’entre 20 i 35 anys provinents de la Barcelona més guapa a una de les illes per excel·lència de la tranquil·litat mediterrània. Un missatge directe dirigit al target d’Estrella Damm. Aquest és el viatge que ens proposa l’anunci (o videoclip, com li diuen ells) d’Estrella Damm d’aquest estiu intentant repetir la fórmula de l’èxit de l’any passat amb Formentera i els Billie the Vision & the dancers (Spotify).

El risc és justet: una història tan senzilla com la de l’any passat, noies maques i nois amb barbeta deixada de fa dies, festa, riures i cerveses. Per tant, esperen que amb la mateixa idea tinguin el mateix resultat? El cert és que és molt complicat per la revolució que va suposar, però si veiem els números i la repercussió que un dia després de penjar el vídeo a la xarxa (uns dies abans que l’estrena a televisió, que segons el teaser que ja s’emet serà el 31 de Maig) està tenint.

Uns exemples de la notorietat que està aconseguint són les reproduccions del vídeo a YouTube. El que ahir a la tarda es va penjar el vídeo al canal de la marca ja ha superat les 24400. També ens podem guiar per la participació: a YouTube ara mateix porta 266 likes mentre que a només 10 dels votants no li ha agradat, tota la pila de comentaris que està rebent (la majoria positius), la repercussió a la xarxa amb, per exemple, centenars de tweets parlant-ne i viralitzant el vídeo, així com moltíssimes entrades en blogs comentant la campanya, com aquest mateix post. Ah! I per no parlar dels grups i pàgines de fans espontanis que s’han creat a Facebook (a favor i en contra) i tota la pila de comentaris en els murs personals parlant de l’anunci. Cal recordar que la campanya encara no ha començat a televisió…

Un cop més, per a Estrella Damm, ha quedat comprovat que comptar amb Villarrosàs és un èxit amb majúscules. Espero que tota aquesta gran repercussió no s’acabi en sec i m’hagi de menjar les paraules, però sembla que l’han tornada a encertar. Felicitats per arriscar-se a apostar per coses diferents (encara que sigui convertir-se en la Freixenet dels estius).

Dos enllaços interessants parlant de la campanya:

• Al bloc “Marketing take away” de l’amic twittero Jaime Valverde
• I al bloc “Catxmenorca” amb la lletra de la cançó

Què us ha semblat? Us agrada, us sembla molt com l’any passat, no us agrada…?

Recordo que fins no fa molt de temps la majoria de diaris (com a mínim els que jo comprava) duien un gran avenç en el món dels rotatius: les grapes.

Un objecte tan simple com pot ser un trosset metal•lic amb forma d’U permetia llegir el diari del dia (del dia que fos, és clar) encara que la postura que el lector hagués adoptat tingués el seu origen en el Kamasutra o les ràfagues d’aire arranquéssin les perruques dels més agosarats.

A les platges, aquest, era un important punt a favor a l’hora de decidir el diari a comprar ja que tant per la brisa, de vegades necessària, d’altres torracollonera, com per espolsar la sorra era requisit indispensable per a no desmuntar l’estructura del diari.

Actualment, en canvi, no tenim grapes a alguns diaris i totes les fulles cauen a l’intentar llegir-lo, sobretot si ho fas a alta mar al iot o si ets a la zona d’influència de la tramuntana, per exemple. Per aquestes raons d’indubtable pes i d’importància cabdal vull denunciar aquest ERO encobertament descarat a les grapes. Suposo que els sindicats no hi han dit la seva. És clar, d’aquí no crec que en vegin ni un duro…

I jo penso: com està el món!

(Entrada escrita amb els peus en remull d’aigua salada i sorra fina mullada).

Encara estic penedit del fet que Woody Allen no se sentís còmode a Barcelona. No me’n sento perquè amb la Inés vam estar perseguint-lo per tot arreu, fent-li fotos, veient com rodava, com anava amb els cascos amunt i avall… Van ser uns grans dies unes grans setmanes matant temps d’estiu, omplint-nos els peus de butllofes i coneixent gent interessant (i a algun friki també, tot s’ha de dir).

Finalment tenim el trailer ja aquí. Dissabte es presentarà oficialment al Festival de Cannes, fora de concurs, però no serà fins setembre que es presentarà a Barcelona per al públic. Això m’hauria d’alegrar després de tant esperar però he vist avui el trailer i no m’ha deixat un bon gust de boca. Fa una mica de tuf a Almodóvar: petons i més petons. Sort que havia de ser una “carta d’amor a Barcelona” que sino…

Espero que només sigui un trailer mal fet i que la pel·lícula valgui la pena.

Aquí el tenim:

[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=XO8x2zu44CE]

Ho sento Senyor Allen! Torni aviat

Per què el cap de setmana només dura dos dies? Per què no és a l’inrevés i en dura cinc? O tres com a mínim! Cada setmana podria ser com aquesta amb un pont de quatre dies.

Ben mirat potser llavors ens queixaríem de tants dies sense fer res (perquè acabaríem sense res a fer, segur). Potser voldríem tindre menys dies i les empreses es queixaríen dels pocs dies de feina i no tindríem cap de setmana, al final. No ho sé. Potser cada ics setmanes hauria d’haver un pont o una festivitat d’aquestes llargues. Si fóssim Europa amb el seu clima més fred i sense tanta calor i angúnia, sense anar al metro com en una llauna de sardines: no per anar-hi apretats sinó per tota la suor de la gent de bon matí/tarda, podríem fer classes fins més tard. No cal tindre vacances d’estiu tan llargues, al final acabes sense saber què fer. Valdría més la pena de tindre les festes repartides com en la resta del món fresc. No és que els guiris sempre tinguin vacances, el que passa és que les tenen més repartides i poden permetre’s el luxe de vindre a qualsevol època de l’any, cosa que per a nosaltres és gairebé impossible.

Em tocarà anar a viure a la fresca… Per cert, me’n vull anar de viatge! Gent, fem les maletes que ja ho tinc tot mirat