La marca japonesa de condons Sagami, coneguts arreu per ser els més fins del món, van encarregar a l’agència GT Tokio un anunci per publicitar aquesta diferència respecte de la resta de marques. Al Japó hi ha unes fortes restriccions per publicitar condons per televisió així que van decidir-se per utilitzar Internet. Així es va permetre que, els mesos posteriors a la finalització de la campanya, la marca conseguís les seves millor vendes. A més, va ser premiada al Festival de Cannes, del que ja vaig parlar d’un altre dels premiats anteriorment.

L’anunci, que va durar un mes, explicava com, una parella real que estava sortint a distància van recórrer a peu els mil quilòmetres que hi havia entre Tòquio i Fukuoka, les dues ciutats on vivia cadascun d’ells, per tal de veure’s. Des de la web, es va poder seguir el viatge de la parella completament, fins que van arribar a trobar-se. Va ser llavors quan, amb cent mil visites aquell dia -un èxit rotund-, es va fer públic el nom de l’empresa responsable d’aquell anunci.

Fa dies que tenia ganes d’escriure sobre aquesta campanya que ha realitzat Viajes Barceló que em va arribar via Bloguzz. Ahir va tancar-se el concurs “Que me quiten lo viajado” on es volia premiar la originalitat dels participants a partir d’uns vídeos on el mateix participant hi sortís explicant el seu millor viatge o qualsevol altra història relacionada amb els viatges.

Hi havia les següents categories amb els corresponents premis. Aprofito per enllaçar-vos els més votats de cada categoria:

• Millor videoclip: 5 viatges a cadascun dels 5 continents per a dues persones.
• Millor dancing: 1 viatge a Brasil per a dues persones. El segon més votat s’endú 1000€ per gastar a Viajes Barceló.
• Millor karaoke: 1 viatge al Japó per a dues persones. El segon més votat s’endú 1000€ per gastar a Viajes Barceló.
• Millor lletra: 1 viatge a l’Argentina per a dues persones. El segon més votat s’endú 1000€ per gastar a Viajes Barceló.
• Millor fotomusic: 1 viatge a Londres per a dues persones. El segon més votat s’endú 1000€ per gastar a Viajes Barceló.

L’empresa, suposo, volia intentar paliar l’efecte negatiu de la temuda crisi i captar clients gràcies a accions com la d’aquest concurs que, la veritat és que tenia molt de ganxo, tant pel que s’havia de fer per participar-hi com pel que s’hi podia arribar a guanyar.

Felicitats als guanyadors (i una part bastant gran -i suposo que generalitzada- d’enveja) i, compteu amb el meu vídeo per a la propera edició.

Abans he entrat a les estadístiques del bloc i he vist que algú havia entrat avui al de la Marta i, com que feia ja uns dies que no hi entrava, hi he anat. La Marta des de sempre ha sigut una noia molt independent, sense gaire preocupacions de si agradava a uns o no, de si aquest feia tal cosa o tal altre. La majoria del temps estava en el seu món, pensant en les seves coses, en el que ella creia. No era persona de ficar-se en grans embolics i sempre tenia el cap funcionant, cosa que feia que l’haguéssis de cridar uns quants cops abans que tornés a la vida real i et mirés als ulls i amb un sec, però alhora tendre “què?” et fes cas. Sempre ha estat una gran persona i sempre m’ha entristit el fet de passar tan poc de temps amb ella, perquè anàvem junts, sí, però per coincidència, més tard sí que vam ser amics. Recordo que el seu va ser el modelet més comentat de la meva comunió (bàsicament el seu barret verd) i avui encara, tants anys després, alguns oncles encara em pregunten per la “Fernandes”, com ells la conèixen tot i que no es digui així.

Bé, tot això és per la seva última entrada al seu bloc, que es diu com aquest: Comprendre (bé, Comprender, que ella escriu en castellà) una passada de lletretes juntes i paraules que jo mai no sabria juntar amb lògica. No és que siguin paraules extranyes, no. Només que el que volen significar en el seu conjunt m’ha tocat la fibra. Potser ho llegireu i no sentireu res però la veritat és que a mi m’ha remogut alguna cosa per dins.

I res més. Només volia compartir amb tots els que entreu a llegir les meves paranoies i la resta de xorrades que poso per aquí.