Els Manel ha avançat al seu Facebook i Twitter un parell de cançons del seu nou disc “10 milles per veure una bona armadura“, que no sortirà al mercat fins el 15 de Març. Són dues cançons d’”estil Manel” 100%, amb la seva particular forma d’explicar les coses habituals de forma senzillament enrevessada. De moment, podem escoltar “Aniversari“, que parla d’un dia d’aniversari, de la celebració, del moment de demanar el desig, de com et vas fent gran, com vas passant per la vida… una cançó preciosa. L’altra és “Boomerang“, el relat d’un d’aquells viatges d’infància a casa dels avis, recordant els moments passats i la seva “Vanessa”.

Amb els Manel, ja se sap, però, que les lletres no només volen dir el que està escrit, així que caldrà escoltar-se-les ben a fons per a descobrir què volen dir realment!

Què us han semblat?

Ahir vam anar al concert d’en Joan Miquel Oliver i dels Manel al Festival Cruïlla de cultures de Mataró gràcies a les dues entrades que em va regalar la revista TimeOut Barcelona a través d’un concurs de la sea web.

Bàsicament, el nostre interès radicava en tornar a veure als Manel després del concert que van fer a Badalona en el marc de les Festes de Maig i del que ja us vaig parlar. Aquesta vegada va millorar moltíssim la qualitat del so i de l’espai tot i poder-s’hi comptar uns centenars de persones més que al concert badaloní.

Va ser un tret de sortida fantàstic a un dels meus millors caps de setmana de tot l’any (o més enllà). El concert va comptar amb les enginyoses introduccions del cantant manelenc, les ja tradicionals pujades del públic a l’escenari -molt bona aproximació als seus seguidors amb una molt bona resposta d’aquests- per versionar alguns versos de la cançó “Corrandes” i, per fi, l’aparició gairebé estel•lar d’un tema molt esperat i reclamat des de fa bastant com és el de “No t’enyoro”.

Ahir al vespre vaig anar al concert que els Manel van fer a Badalona en el marc de les Festes de Maig.

La plaça on es va fer era la dedicada a concerts petits i no hi havia prou lloc. A més, el so no estava preparat per acollir a tanta afluència de públic i els que érem als costats, la gran majoria, no podiem sentir res amb prou claredat. A més, el problema també s’agreujava per les cadires que hi havia davant de l’escenari que ocupaven massa espai i la gent dels voltants amb prou feines hi cabíem.

El concert en sí va començar amb una cançó recitada inventada sobre alguna cosa que havíen vist aquella tarda al Frankfurt de la Plaça de la Vila. No se sentia gaire, però el que vam poder agafar ens va agradar.

La cosa es va anar animant fins arribar a les cançons més conegudes com “Al mar”, “Quan en Bernat se’t troba”, “Ai, Dolors” o “Ens en sortim” i un final genial amb la participació de part del públic sobre l’escenari, fent frases inventades sobre la base de la cançó “Corrandes”.

Ja hem dit que repetiríem al proper que poguem (i pujarem a dir la nostra frase, òbviament).

El proper concert a la vista? El de La Pegatina aquest proper divendres al Clap.

Avui la vuitena entrada de recomanació amb una cançó que, crec, amplia una mica l’espectre de melodies de les anteriors. En aquest cas es tracta de la cançó “En la que el Bernat se’t troba” que pertany a “Els millors professors europeus” el disc de debut de Manel, un grup nou amb un aire diferent de les últimes propostes ja que la seva principal novetat són les seves melodies que, a diferència de les remescles i mestissatges que estem acostumant-nos a trobar en les novetats musicals, són molt senzilles però plenes de paraules innocents que expressen idees i situacions idiotes i simplistes però que li donen molta gràcia al grup i a les seves creacions.

Fa un mes, aproximadament que vaig descobrir-los, però no els vaig fer gaire cas. Ha estat avui que m’ha donat a escoltar-los un altre cop perque he trobat un enllaç a una cançó seva i al seu videclip i m’ha cridat l’atenció, cosa que no havien aconseguit la primera vegada.

Amb tots vosaltres, Manel i “En la que el Bernat se’t troba”:

[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=X5bBZ5ZbOWE]