Per fi ha nascut Rodalia.info, una eina que recull totes les incidències de la xarxa de Rodalies i la dels FGC. La curiositat és que no l’ha promogut ni la mateixa Renfe ni cap institució pública, sinó que ha estat una iniciativa ciutadana que ha hagut de moure’s per tal de poder tenir informació al moment del que passa a qualsevol punt de la xarxa. Aquesta proposta va néixer de la mà de Roger Melcior i de l’empresa Pimpampum després de comprovar el gran poder que poden tenir les xarxes socials i Twitter en especial en moments de necessitat informativa, com va ser el cas de la gran nevada.

El funcionament és molt senzill: ets en una estació de la R1, per exemple, comproves que hi ha una incidència i des del teu mòbil fas un tweet del tipus:

Immediatament, segons el hashtag que utilitzis (#rod1, #rod2, #rod3,#rod4, #rod7, #fgcvall o #fgcllo), un compte de Twitter o un altre (hi ha un per a cada línia) et farà un ReTweet per tal que tots els usuaris que segueixin aquest usuari puguin saber al moment què està passant a la seva línia. A més, també apareixerà a la web per tal que es pugui consultar abans d’anar a l’estació, per exemple:

Aquest servei permet que la informació sigui viva i disponible al segon fent que, molts cops, arribi abans que el que informa la pròpia web oficial. En el cas d’aquest exemple, la informació va arribar una hora i escaig abans que la del servei.

Repercussió a internet

- Mitjans:

Vilaweb
Osona.com

e-Notícies

Nació Digital

Transport.cat

Crònica.cat

Comunicació21

El País

Penedesfera.cat

Menéame

La tafanera

3cat24.cat

Avui.cat

Transportebcn.es

Vilaweb.cat

- Blogs:

Cristinaaced.com

Jordisalvia.cat

Rogermelcior.cat

BtvNoticies.wordpress.com

Tonipenafiel.com

Els uns i altres

El teu viatge cap a la feina és avorrit i monòton? Sents que necessites una aportació extra d’adrenalina? T’agrada la improvisació? Vols conèixer gent nova?

Et presentem els nous viatges de Renfing. Convertim el que podria haver estat un viatge gris i monòton en una aventura diferent i totalment indescriptible. Trajectes entre les principals destinacions de la zona d’influència de Barcelona amb tot tipus d’emocionants situacions i que les viuràs amb molta intensitat. Els nostres clients hauran de superar errors de comunicació, greus averies, incidències causades per la meteorologia, baixades de tensió en la línia elèctrica… Tot allò que puguis imaginar i les situacions més increïbles et passaran amb una garantia del 100%.

Renfing, a més, també es presenta com la nova xarxa social presencial. Podràs conèixer gent mentre et tanquem en un vagó o et desviem a una altra estació que no és la teva i que es troba a l’altra punta de la ciutat del lloc on anaves.

Renfing avui means caca

* Si no quedes satisfet pots passar per la nostra oficina d’Atenció al Client i t’entregarem un paperet de justificació, conforme t’hem fallat i una targeta d’un sol viatge per fer intentar sorprendre’t en una propera ocasió.

Com diria el poeta d’Almeria, “esto es increíble”: Renfe torna a no funcionar bé. De ben segur que amb aquesta frase no us he dit res que no sabéssiu d’abans, però això ja passa de taca d’oli. Avui he sortit de casa a dos quarts de deu per arribar a classe a un quart d’onze, a un quart i cinc com a tard i m’he trobat que he agafat el tren a les deu en punt i m’avisaven que degut als problemes a Arc de Triomf em durien a fer un recorregut turístic per Barcelona. Però això no és la única cosa, tant a l’estació com al tren ens han dit que el recorregut canviaria i en comptes de passar per Plaça de Catalunya passaria per Passeig de Gràcia. Una estació més enllà, la veu del conductor, suposo, ens sorprèn dient-nos que el nostre tren acabaria el seu recorregut a l’Estació de França, en comptes d’acabar a L’Hospitalet o a Molins de Rei, com tocaria. Ja era l’hora que hauria d’haver entrat a classe, així que he agafat ja el metro a Clot enfadat i he anat a agafar un justificant a l’estació de Plaça de Catalunya. De males maneres m’han demanat la targeta i d’on venia. M’han donat el paperet pel cole, un bitllet amb un viatge i apa, cap als Ferrocarrils, que van descaradament millor.

M’agradaria molt que el senyor Zapatero es deixés de plans E i comencés un pla T, de Tren, i millorar-nos el que representa que és aquest servei públic. A veure què passa a partir de Gener quan la Generalitat es quedi amb la gestió de Rodalies.

Ara entenc que les parelles que porten un cert temps convivint tinguin por de caure en la tan temuda rutina. A mi m’està passant això amb els Rodalies tot i que només porto uns mesos agafant-lo un parell de cops al dia.

Ara el que s’està convertint en rutina són “las incidencias y arrollamientos”. Cada dia m’estic topant amb un. Potser és que porto mala sort, no ho sé, la veritat. Per si de cas, si creieu que estic viatjant en tren, no us poseu davant d’un Rodalies; la resta de línies, tranquils que les uso poques vegades l’any.

Avui, com a la resta del país, plou a Badalona. No plou gaire, però cony, igualment és de la que mulla. Me n’he adonat al matí quan anava de camí a l’estació quan m’he quedat bastant mulladet, tot i que duia el paraigües. Quan hi he entrat, un cop a l’andana, m’he fixa’t que havien instal·lat una cascada davant de les escales subterrànies que tenim per creuar la via. Suposo que deu ser nova, ja que fins avui no l’havia vista. Està molt bé que Renfe es preocupi per anar millorant la nostra estació: porta anys igual i necessita que mica en mica la vagin millorant. Petits detalls com aquesta caiguda d’aigua ens pot arribar a fer l’espera molt més còmoda.

» Segueix llegint

Apreciat noi desconegut que has pujat al tren amb mi a l’estació de Badalona i no he tingut la sort de veuret baixar en cap parada abans que la meva,

No sé si ho saps però la Renfe ja tenia un fil musical fins fa poc. Dic fins fa poc perquè el van haver de treure perque una enquesta els va mostrar que a ningú li agradava. Més aviat podriem dir que molestava i els hi molestava tant com tu m’estàs molestant a mi.

Sé que no ho fas amb malícia i que és quelcom que fas de forma totalment altruista. És possible que, fins i tot, ho facis per permetre a aquells a qui la crisi els ha deixat sense iPod d’escoltar una mica de música durant el trajecte. Pot ser que ho facis per amenitzar-nos a tots el camí a aquelles hores del matí. La primera pregunta, llavors, seria: per què cony no baixes el volum dels teus cascs abans no hagis de pujar el dels audífons? I la segona és: veient com t’estem mirant TOTS els del teu voltant, per què no et dones per assabentat que la teva merda de soroll (no en podem dir música del que portes posat) és una profunda molèstia que ens està tocant molt els… la moral?

Sí, és massa d’hora i tinc son. Compte, per a tu sóc perillós. M’hauria de fer un cartell de l’estil “Compte! Gos perillós” però de l’estil “Compte! Noi acabat de llevar”. La pena és que no me la podria fer de rajoles, com les de les casetes amb jardí…

Estic al tren anant cap a classe i avui, tot i la pluja, va bastant buit. Quan estava arribant a l’estació pensava que al ploure això estaria massificat encara una mica més que de costum però la meva sorpresa ha començat ja a l’estació on no hi havia ni seixanta persones quan normalment hi ha moltes més.

Pensava que els trens (i els transports públics en general) amb la pluja s’omplien encara més que de costum, però resulta que la gent prefereix anar en cotxe o vés a saber… Si fins i tot la noia que reparteix ADN no hi era!

Ara penso: què passarà quan plogui a bots i barrals? Aniré sol al vagó? Al tren? Estaria de conya perque podria seure però clar, no tindria la escalforeta que donen els altres passatgers que dius, durant l’hivern anirà genial. El problema ja vindrà a l’estiu, però això ja és per omplir una altra entrada.

No em negarà ningú que no t’agafa una emoció especial quan vas parlant pel mòbil amb una bona amiga per l’estació de Plaça Catalunya mentre t’està fent una proposició gairebé deshonesta al mateix temps que et vas fent a la idea que hauràs de passar aquella calor fastigosa del soterrani barceloní i, anant capcot, seguint una melodia que et va sortint del cap al ritme dels peus de la rossa made in Ikea que va al davant teu, et topes, et trobes, et meravelles i t’enamores d’un preciós bitllet de 20€ doblegat gairebé perfectament pel mig amb signes d’haver sigut trepitjat per terribles sers que potser per problemes de torticoli o aires de superioritat van amb la mirada massa per damunt de la resta de la societat sense problemes al coll no s’han adonat de la seva existència allà, abaix, al terra. T’ajups, l’agafes i toques a veure si és de veritat o no. Ho és. T’aixeques i mires a la gent del teu voltant. Alguns ni s’han adonat de la teva presència allà, però molts han vist la experiència que acabes de viure. Els mires als ulls i veus que els fas ràbia, que et tenen una gran enveja. “Que no hi hagi cap malparit que me’ls vulgui prendre ara”, penses i te’ls guardes ràpidament. “Estem en crisi”, t’ha dit la mare. Li dius a l’amiga que tens al telèfon i et respon “mira, compra’m alguna cosa!” i tu vas i li respons “i una merda!”. Qui sap, potser li cau alguna cosa, que fa temps que reclama.

M’hauria agradat veure-li la cara a la persona que ha perdut el bitllet a l’adonar-se’n. Espero que no el necessiti per passar la crisi. O, amb una mica de sort li passa com a mi i no te una mare que li digui: “Però és que tu no saps a l’any que vius!?” i tot arreglat.

De vegades, la Renfe, també dóna alegries.

Tinc mal d’esquena.

Això no tindria res a veure amb el títol d’aquesta entrada si no fos perque el mal d’esquena em ve per haver ajudat a una mare a pujar i baixar la seva filla del tren amb el cotxet i després a baixar i pujar les escales a l’estació de Badalona. Una gran empresa pública de transports com Renfe no hauria de tindre aquestes mancances de mobilitat i, sobretot, no hauria de tindre unes estacions tan i tan CUTRES! La estació de Badalona és realment tercermundista. Jo ja vaig donar la meva opinió i una solució així que espero que la gent que decideix aquestes coses agafin com a mínim alguna idea, no?

A qui li envio jo la factura dels massatges?

A les estacions fa molta calor. Són insofibrement asfixiants i no sembla que vagin a canviar-les. Serà que Renfe ens vol asfixiar? Això només passa amb les nostres Rodalies o també passa a les Cercanías de Madrid? Algú les ha vist mai?

RECLAMO UNA ESTACIÓ COM CAL A BADALONA (i a Plaça Catalunya, òbviament)! Molaria fer alguna mobilització, no? Ja que no podem fer allò del Lola…