A La Villarroel, fa uns dies, vaig viure una experiència única: compartir les sensacions que em provocava la obra que estava veient en un passi especial, Íncubo, amb totes les persones allà presents i d’altres des de les xarxes socials.

Segurament és quelcom totalment insultant per a aquells puristes teatrals, potser mai més torni a fer-ho si no és un cas especial com el d’aquesta ocasió, però cal dir que mai havia arribat a sentir tant en un teatre. I no és que fos una obra mestra, més aviat tirant a normaleta (era un assaig amb bastant públic i faltaven canvis, encara). El fet va ser que, entre tots, via Twitter, vam anar-nos descrivint allò que sentíem, el que ens passava pel cap o ens recorria el cos. Això va provocar aquesta explosió de sensacions exaltades, que ja us puc dic que mai m’havies passat abans.

Va ser una experiència divertida de fer, interessant i on va quedar constància real de la gran força i incidència que poden tenir les emocions de la gent que comparteix les coses amb tu amb les teves pròpies.

Moltes gràcies a La Villaroel, a E-urek i Plaxtèria, així com als actors, director i a tots els qui hagin fet possible deixar-me viure aquesta experiència tan recomanable (fins i tot als puristes).

Un del grans punts forts de Twitter és que és una eina tan versàtil i adaptable que qualsevol pot fer-se’l a la seva manera. No hi ha normes establertes per ningú, no hi ha obligacions. Cadascú es posa les seves pròpies normes o s’acostuma a fer tal cosa o tal altre. Potser sí que es recomana una mica d’urbanitat i molta comprensió i voluntat d’entesa, ja que de vegades, la “paraula escrita” pot ser mal interpretada pel lector. No cal afegir que és necessària, també, una bona dosi d’educació i respecte, però això ja se suposa que es porta après de casa.

Aprofitant que recentment he arribat als meus primers dos anys a Twitter, posaré les meves formes de fer i el que penso, per si li poden servir a algú, tant si vol iniciar-se o acaba de fer-ho com si ja porta temps i creu que pot millorar la seva experiència twettejadora o crear un mínim debat.

Tweets: No s’ha de fer massa tweets seguits. Pot crear soroll al Timeline d’algú que ens estigui seguint i que no li interessi el tema que tractem en aquell moment. Jo intento, si no m’hi cap en un sol tweet, canviar la frase per tal que hi càpiga, usar sigles o llenguatge SMS o arribats a una necessitat màxima, fer dos tweets seguits i deixant temps de marge per a fer un altre.

Replies: Penso que mentre se segueixi la “norma” de fer reply des del tweet que es vol comentar per tal de permetre un seguiment de la conversa fàcil no cal preocupar-se per massa coses més. Seria bo pensar en els followings que compartim i que podrien ser molestats per les nostres converses, per això que cal intentar que siguin xerrades breus, tot i que sé que no sempre es pot controlar i fer que així siguin. Ah! I el que recomano molt és no respondre tweets i replies amb retweets, a no ser que es cregui que el seu contingut podrà ser d’interès per als nostres followers.

Follow fridays: La veritat és que no en faig gairebé mai. Trobo que hi ha moltíssina gent recomanant la gent que jo segueixo i trobo que és afegir soroll als timelines de la gent que em segueix perfils que els arribaran per un altre contacte. Es necessiten només un parell de mans per a calcular a quantes persones he arribat a fer-lis un #FF en tot aquest temps, bàsicament amics nous a Twitter i molt puntualment, algú interessantíssim. Sóc partidari del pensament de: fer pocs followfridays (un parell o tres persones cada divendres) i dient les raons per les quals es fan i no grans llistats que només omplen de soroll i no serveixen -com a mínim pel que fa a mi- per a res.

Follows: No sóc molt donat a fer cerques per interès o per paraules clau que m’interessin. La majoria de cops el que faig és seguir a gent que veig que segueixen els meus contactes preferits o bé, quan algú em comença a seguir “investigar-lo” una mica per intentar saber si el que diu em pot interessar o no. No sóc gens partidari de seguir a qui et segueix simplement “perquè et segueix” ja que no té per què ser del teu interès. No trobo que no seguir a qui et segueix sigui una manca d’educació o de respecte, simplement significa que no t’ajustes als cànons o al que la persona a qui segueixes creu que has de complir per tal que ella et segueixi.

Unfollows: No em considero un gran unfollowejador. Quan començo a seguir a algú li sóc bastant fidel ja que si no m’interessés o si no hi hagués alguna altra raó, no el seguiria. No sóc partidari de deixar de seguir a algú pel simple fet que aquest t’hagi fet un unfollow. Si el segueixes és perquè t’interessa el que diu, perquè el trobes interessant, per simpaties… pel que sigui, si no, unfollow. I penso que és molt important respectar els unfollows que reps! Ni enviar-los un reply dient-los res, ni enfadant-te perquè t’han deixat de seguir. Segurament es tracta d’una incompetència d’estils o temes i no de res personal.

Realment crec que s’ha de ser un mateix i dir el que pensi, actuar com cregui i intentar d’arribar a tenir la millor experiència possible a Twitter.

I per acabar, si ets un depredador que va buscant nous followers a la desesperada: si no m’interesses no cal que em vagis fent follows i unfollows cada X temps. És molt segur que mai et comenci a seguir.

Va, qui fa la seva guia d’estil? Convertim això en una meme! (recordant de fer un trackback per poder anar posant-te a la llista)

Moure gent per a fer coses és sempre molt complicat, la clau està en implicar-los. I implicar-los no és fàcil. Fer que la gent estigui disposada a fer alguna cosa, per més mínima que sigui, s’ha de fer bé, fent que la gent es motivi, hi trobi una resposta, una raó per a començar i un cop començat per a seguir-hi participant. Ara bé, això és una mica més fàcil quan el que els proposes de fer és alguna cosa que els és comú, que ja fan normalment per iniciativa pròpia i encara més si els és d bon grat, no quelcom que fan a desgana. Segurament una gran trobada per a planxar de forma massiva no tindria una gran resposta mentre que un programa de ràdio fet per i per a tuitaires sí, com va ser el cas.

En Valentí Sanjuan fa un programa a Catalunya Ràdio les tardes dels dies festius d’entre setmana, titulat “Vist i no vist” segurament perquè hi ha pocs dies a l’any en que coincideixi aquesta combinació interplanetària. Total, diuen les males llengües que s’apropaven Divendres Sant i Dilluns de Pasqua i en Valentí no havia aconseguit entrevistats per aquests dies tant complicats i va pensar en ajuntar el màxim nombre de tuitaires interessants (i també hi vaig anar jo) per tal de fer un programa per explicar al poble què era, com era i què s’hi feia a Twitter.

Celebrities de la webTV, periodistes, polítics, la família tuitaire o per exemple representants d’esdeveniments i trobades (com la que vam anar a presentar nosaltres, el Somdelstwitts)… Durant les sis hores que van durar els dos programes en total vam passar més de 60 persones entre públic i també per antena explicant què fem o què no fem a Twitter. A més, tota una pila de gent va estar també donant suport des de la mateixa xarxa arribant a superar els 2000 tweets que contenien el hashtag #vistinovist que són una part del total, ja que molts que en fan referència podrien no dur-lo i per tant no puguin ser sumats a aquesta quantitat realment impensable a priori de tweets.

I tot rau, crec jo, en el que deia al principi: si saps atraure la gent, si la saps captivar, si la saps moure al teu favor, sempre sempre sempre et respondrà. Si és positiva o negativament, això ja depen de què facis i com ho facis, però com a mínim alguna resposta tindràs.

Cal felicitar a tot l’equip que va muntar i coordinar el programa, a sobre en dies festius d’aquells que pel simple fet que la majoria de mortals del teu voltant no treballa ja costa més i fa com més mandra, encara. La seva tasca va ser genial i va crear un gran producte que ja comença a tenir projectes de futur, com una proposta de fer una pel•lícula feta per tuitaires i amb relació amb Twitter però amb una molt bona història de base que pugui convertir-la en un èxit, com ja va ser el programa de ràdio. També hi ha veus que reclamen un llibre del succeït, més programes de l’estil o un Premi Ondas pel que s’ha aconseguit. Sigui elq ue sigui segur que aquesta iniciativa no es quedarà només en un simple “vist i no vist”!

Ens veiem a la propera, tuitaires!

Després d’un intent fallit, ja hi ha en marxa la primera trobada Somdelstwitts. Serà el proper dilluns, dia 20 a les deu (10) de la nit al restaurant El Mussol del carrer Casp de Barcelona. A la web oficial de la trobada hi ha una entrada amb tota la informació i la possibilitat d’apuntar-s’hi, aprofitant que encara hi ha places lliures (per motius d’espai, el límit és de vint persones).

Us espero allà per desvirtualitzar-vos a tots els que us animeu a venir!

Merci també a tots els que ho esteu muntant tot. Compteu amb mi pel que necessiteu.

I si em voleu seguir per Twitter jo sóc @ferranbdn. No sóc tan interessant com l’Enrique Dans o en Marc Vidal, però Déu n’hi do! Les meves pollades Els meus twitts són prou idiotes com per no fer pensar gaire (o molt, depèn de com es miri), si més no la intenció hi és.

Quan érem petits no podiem suportar que ens deixéssin fora dels grupets d’amics que anaven a jugar amb la pilota o que, com feia jo amb els meus, anaven cantant les cançons de moda d’aquells anys (sí, parlo dels Backstreet boys i companyia) donant voltes pel pati tots agafats en plan hermandad (em fa molta vergonya reconèixer-ho però pitjor ho deuen passar els que anaven amb mi, ara tots seguidors de la música heavy).

Ara, que han anat passant els anys, que ens hem anat fent grans i que hem anat evolucionant (com a persones i, potser fins i tot com a espècie) ens agrada fer coses ben diferents de les de llavors i basem les notres estones, per exemple, a internet. És aquí on hem traslladat part d’aquest sentiment de pertinença a un grup, que tot i estar plagat de desconeguts, els considerem, en segons quins casos, amics o confessors.

Últimament s’està posant molt de moda la filosofia 2.0 i cada cop són més les webs que es basen en ella. Les nombroses xarxes socials que campen per internet són on ens trobem amb els amics i ciberamics i compartim experiències i punts de vista. Les teves xarxes acostumen a fer-se cada vegada més i més grans a mida que hi vas afegint la gent que coneixes, com en el cas del famós Facebook (a casa, Carallibre), o quan trobes a gent que en 140 caràcters pot formular frases sobre temes interessants al cada cop més usat Twitter. És per això mateix que agrada veure com va pujant el nombre de gent que et segueix i que et replica i es creen converses interrelacionades amb tot de gent que potser abans ni tan sols sabies que existien. També és per això que no agrada que algú et deixi de seguir. Si pots aconseguir veure qui és la persona que t’ha desfollowejat pots mesurar la importància que té aquesta pèrdua, és a dir, si et deixa de seguir un d’aquests que va afegint a tothom per tal de tindre només un número ben gran de twitterus a qui seguir per intentar de captar a algun i tindre un bon grapadet de seguidors o si és un contacte real. En el primer cas, d’acord, tindras a molta gent però el més important no és la quantitat que tens, sino la qualitat dels que tens i, la qualitat s’aconsegueix amb el segon cas. Llavors és quan sap greu perdre algú ja que demostra que no estàs oferint prou nivell o vés a saber. Hi ha alguns que, fins i tot s’ho prenen més a pit. Esperem que no evolucioni cap a una malaltia o fòbia o… el que sigui. No deu ser gaire gratificant haver d’anar al metge del CAP per demanar-li ajuda per superar que en @ferranbdn o qui sigui ja no és follower teu.

Fa poc vaig descobrir aquesta web amb nom de telèfon d’aquests que t’ho diuen i t’ho fan tot pim pam. Aquesta web es dedica a ser això mateix: una guia online creada pels usuaris que, com jo, anem afegint llocs que ens agraden (o que no ens agraden) i en fem una crítica o, si més no, un comentari. Ells mateixos es defineixen així:

A 11870.com pots desar els llocs i serveis que fas servir per tenir-los a mà, amb mapes, fotos, vídeos, etiquetes i comentaris. Al mateix temps, és un servei gratuït de informació per trobar i descobrir negocis, botigues, empreses o professionals.

També 11870.com és una eina per què les petites i mitjanes empreses, autònoms, professionals i petits comerciants es donin a conèixer a Internet i puguin connectar-se amb diferents tipus de consumidors.

Aquí trobareu més informació. Jo, òbviament, ho havia de provar i de moment m’està convencent bastant. Com que no hi era, cosa que no m’extranya, el primer que he fet ha estat pujar-hi Ca la Mercè, com no podia ser de cap altra forma, que si no els faig propaganda, mons pares no faran dinerets per mantenir-me i francament, vaig car. Després he anat afegint llocs que m’agraden però no tots, no fos que se m’acabessin el primer dia!

Aquesta és la meva conta (a partir d’ara ja a la secció “Coses meves” de la barra de la dreta). Si us hi animeu podeu afegir-me com a contacte, d’acord? Igual que al twitter o al facebook. Va gent! Animeu-vos!

Avui és festa a Badalona i he aprofitat per aixecar-me tard i mirar-me això del Twitter que ja feia dies que volia fer-me. A veure, que ja sé que no ho tocaré gaire, perquè em conec i sé que m’acabarà fent pal, com a mínim fins que no tingui una mica de moviment. M’està agradant això de les xarxes socials per internet però la llàstima és que la gent del meu voltant no les usa gaire, a part del ja suat fotolog i que cada cop em costa més d’actualitzar. Eh! Encara estic sorprès pel ritme d’entrades que tinc al bloc, que no m’ho esperava!

Em podeu seguir per aquí. Igualment, a la barra lateral també hi teniu un enllaç en l’apartat Coses meves, juntament amb el meu fotolog i la conta del Facebook. Aneu-vos-hi passant!