Influencers, aquella gent que marca la línia a seguir perquè ells van decidir en algun moment de la seva existència de no anar pel camí definit. Aquells “pares i mares” de la societat que, amb els seus pensaments i fets, creen els nous models de vida, pensament i, fins i tot, de culte que alguns d’altres seguiran amb més o menys devoció.

Aquest curt film documental explica el punt de vista de diferents nova yorquesos destacats sobre diferents temàtiques d’interès actual.

Aquesta és la pel•lícula sencera (menys de 15min):

Un malvat criminal, policies amb ganes de gresca, nens de visita al zoo, efectes especials i desastres naturals. Els protagonistes? El dolent Ronald McDonald’s i els grans (molt grans) policies de Michelin.

Un Oscar de l’Acadèmia americana de cinema per l’agència francesa H5 que va dedicar 4 anys a tenir llest aquesta animació de 17 minuts en la que hi apareixen més de 2500 logotips de marques molt conegudes.

Logorama” en versió original subtitulada en castellà:

ACTUALITZACIÓ:
Acabo de fer un BIGFAIL en tota regla. El vídeo d’aquest curt que acabo de veure a YouTube l’han despenjat per temes de drets d’autor. Una pena que no vulguin deixar aquest curt per a que tothom pugui gaudir-ne, ja em diran per a què se’l guarden…

He trobat un vídeo que vull posar per aquí per donar-li un toc nadalenc al bloc. Amb prou feines he escrit unes quantes entrades durant aquestes festes, les primeres que conixiuejo amb tots vosaltres, i voldria que quedés una mínima constància del Nadal al bloc.

Nadal és estar en família, en cantar cançons antigues i tot barrejat amb una mica de nyonyeria i mal gust. Per més que t’hi matis no l’hi podràs treure, així que caldrà aprendre a conviure-hi. Al vídeo hi és tot present: una mare i una filla cantant, a finals dels vuitanta o principis dels noranta en un canal de televisió cristià, una cançó antiga, nyonya i vestides amb el mal gust amb que ens obsequia els temps passats encara no prou passats. Jo ja pateixo per quan tornin a posar-se de moda la roba dels anys noranta…

[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=gg7uGL6Ku20]

Via el tumblr de l'Eduardo Arcos

Molt bon 2009!
A Conixiuar tothom :)

La tarda/nit de diumenge és el pitjor invent de la història. Què pot fer un grup d’amics (digues-li amics, digues-li coneguts, digues-li saludats…) per sobreviure’l amb, posa-li, dignitat? Anar a sopar, anar a prendre alguna cosa, cantar pel carrer davant d’una càmera, xerrar amb la gent coneguda al carrer i, per què no, fer una mica de jardineria.

Això és ben bé el que vam fer diumenge passat uns quants (pocs) penjats. Vam intentar plantar un arbre al mig de la carretera en un bonic (per posar-li un adjectiu a l’atzar) carrer del centre de Badalona. En el nostre intent un cotxe patrulla dels Mossos d’Esquadra ens va pillar de ple i vam haver de sortir cames ajudeu-me cap allà on vam poder. Al final ningú, ni tan sols l’arbre, que havia estat arrencat pels forts aires huracanats que van assotar la ciutat hores o, fins i tot, dies abans, van resultar ni detinguts ni ferits. O no gaire.

El vídeo, aquí, en exclusiva i sense censura:

[vimeo http://www.vimeo.com/2665375]

Estava esperant a que en Josep parlés a Ràdio Ciutat Badalona (94.4 FM) fent publicitat de la seva nova obra d’aquest cap de setmana al teatre del Círcol Catòlic i han entrevistat a un cantant d’un grup que no coneixia: els Pepet i Marieta. Aquest és un fragment (i la lletra del tros que surt al vídeo) de la cançó que ha posat a la ràdio i m’ha molat bastant:

[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=T4ZntK46Xyk]

Quan seré gran, un ofici hauré de fer
penso jo, què seré jubilat pot ser?

Jo no vull ser alcalde
ni ministre, ni advocat
no vull plenar les butxaques,
de cinisme i falsedat
ni tampoc vull ser torero
ni picolo, ni madero
jo no vull saldar al ruedo
pa escarnir un pobre animal
no m’agrada tocar els ous al personal

Es que mama jo de gran vull ser jubilat!
per aixecar-me a les tantes,
fer el café allà al mercat

I es que mama jo de gran vull ser jubilat!
pa empaitar a totes les ueles de l’esplai

Mama jo no vull ser rei, ni papa, ni mama
tinc molt clar que…

Anem de festa major?

Avui per acabar la setmana una gran cançó, d’un d’aquells grups que són els autors d’aquella cançó que fa anys que sents i que no saps de qui és. Això converteix a aquest grup en un gran grup i ells ho són. Aquest és el single del seu últim disc titulat Viva La Vida (Or Death And All His Friends). Sí, avui tenim de menú Coldplay. Que aprofiti.

[youtube=http://es.youtube.com/watch?v=dvgZkm1xWPE]

Crec que ja he parlat algun dia que volíem fer alguna cosa grossa. La cosa grossa que volíem fer es va convertir en un vídeo per un concurs de TV3 i en pocs dies ho vam tenir tot muntadet. Càmera, storyboard, la gent… i el més important: una tele de cartró. Vam veure quin era el nivell(1 i 2) i vam passar un parell de dies d’enrenous i de mal de cap i aquest és el resultat que ha estat enviat a la tele:

[youtube=http://es.youtube.com/watch?v=ITyeqlTDHH4]

Sandra Barneda: esperem guanyar demà… Sinó espero que ens el donin la setmana vinent!

Opineu! Què us sembla?

Avui, per arrancar i tornar a agafar el ritme després de la parada tècnica vacacional, una nova recomanació amb musiqueta bona del pal festa major de poble (sí, d’aquelles que a tothom li mola però que no es posen a l’iPod per no semblar cutres). Vénen de Cardona i realment m’agraden! Ells són els Strombers i me guuustan! :)

La cançó es diu Borracha i la lletra va ser escrita pel gran Berto Romero, el nebot catòdic de l’Andreu.

[youtube=http://es.youtube.com/watch?v=4GKX4ZDrJ3k]

Què voleu que us digui, a mi no em surt bé això de les tasques domèstiques. Em falta pràctica. Els llits tenen arrugues, quan planxo no queda bé del tot i el rentavaixelles no el tinc per la mà. La rentadora i la secadora sort que són un parell de botons perque sinó… Quan doblego roba mai queden bé les samarretes (ni les camises, ni els pijames, ni res de res!) i pels favorits del YouTube d’un amic he trobat un vídeo que em va passar fa temps on t’ensenyen a fabricar un fantàstic plegador de samarretes!

[youtube=http://es.youtube.com/watch?v=12FXAY4JWY0]

No! No responguis encara. Primer mira aquest video d’un programa d’humor d’allà.

[youtube=http://es.youtube.com/watch?v=QVbobdL3yi0&feature=rec-fresh]

Va, ara ja pots dir que sí.

 Ei, hola! Em dic Ferran i sóc de Badalona. En aquest bloc hi trobaràs entrades sobre màrqueting, política, cultura i també temes més personals. Si vols saber més de mi ho trobaràs a Autor i si vols saber el per què de posar-li Conixiua al bloc clica aquí. Que conixiuegis de gust!

Get Adobe Flash playerPlugin by wpburn.com wordpress themes